Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El moviment de l’AP-7 gratuïta dedica el tall 200 a l’accident dels Alfacs

El col·lectiu veïnal que cada setmana talla l’N-340 per reclamar la gratuïtat de l’autopista va recordar a les portes del càmping a l’antiga carretera la tragèdia que, exactament ahir va fer 40 anys, va acabar amb la vida de 215 persones

Marina Pallás

Whatsapp
Mario Gianni, propietari del càmping dels Alfacs, ahir dedicant unes paraules.  FOTO: Joan Revillas

Mario Gianni, propietari del càmping dels Alfacs, ahir dedicant unes paraules. FOTO: Joan Revillas

«Vaig arribar amb el cotxe després de sentir tot d’ambulàncies i la gent que cridava. Jo estava a casa fent la migdiada. Vaig arribar i estaven traient tot de gent calcinada. Allí no va quedar res dempeus. Se’m fica la carn de gallina quan ho recordo». Aquestes paraules són de Rafel Puente, de 77 anys. «S’agraeix molt tot el que van fer les forces de seguretat i els metges, però realment els particulars se la van jugar molt, van fer molta faena portant gent ferida en els seus propis vehicles als hospitals», comentava ahir a peu de l’antiga N-340, ja que és un dels que cada setmana talla la via per demanar la gratuïtat de l’AP-7 davant l’alta sinistralitat de la via.

Ahir, 11 de juliol, va fer exactament 40 anys de la tragèdia dels Alfacs, quan un camió amb sobrecàrrega de propilè va explotar  a l’antiga N-340, just a l’altura del càmping a la vora de la carretera. El moviment veïnal que des de fa tres anys reclama la gratuïtat de l’N-340 va commemorar el seu tall de carretera número 200 a l’antiga via amb un record especial i molt sentit cap a aquesta tragèdia i les 215 víctimes mortals i 70 ferits.

«Jo tenia 23 anys i passejava amb el cotxet el meu xiquet petit. Vam sentir una explosió fortíssima. No he tornat a sentir res igual i vam veure tot de fum i una olor molt forta. El meu home va anar a ajudar, amb altres nois. No hi havia telèfons mòvils, així que algú va entrar al bar on ell estava cridant que es necessitava molta ajuda al càmping, i van marxar corrents a fer el que es pogués», detallava també ahir la veïna de la Ràpita Maite Cabanes.

El portaveu del moviment, Llorenç Navarro, va preferir «deixar les reivindicacions per una vegada» per centrar-se «en recordar el que aquí va passar, ja que és el pitjor accident de la història». Navarro va afegir que «en aquest territori només ens posen adversitats i seguim tirant endavant». El tall 200 ha estat el menys reivindicatiu dels duts a terme en gairebé tres anys, però el moviment ja adverteix que de seguida tornaran a la càrrega amb al·legacions contra les rotondes del govern espanyol i amb un nou tall, el 201, la setmana que ve, a l’Ametlla.
«Allò que ens deien de ‘tranquils, ja es cansaran’, veuran que no ha estat així», va etzibar.

Navarro va presentar un acte senzill i emotiu en el qual van participar més d’un centenar de persones que van recordar les víctimes de la tragèdia i van fer un minut de silenci. També es va voler retre un petit homenatge i entrega de plaques en record als professionals sanitaris, als cossos de seguretat, als periodistes que van cobrir la notícia, al Càmping dels Alfacs, als pobles veïns com Vinaròs o Amposta i als veïns de Serramar. Amb un cel cada cop més amenaçador i una intensa xafogor, també es van sentir diverses peces musicals interpretades per un pianista i un violoncel·lista.

Comentarios

Lea También