El nou pla hidrològic de l’Ebre manté l’actual cabal ecològic per al tram final del riu

El nou pla hidrològic de la demarcació de l’Ebre per al període 2022-2027 es troba en fase d’exposició pública al llarg de sis mesos, durant els quals s’hi podran presentar al·legacions i propostes des del territori. Pel que respecta al tram final de l’Ebre, el nou pla manté els cabals ecològics ja fixats i considerats insuficients des del territori, i assumeix el Pla de protecció del delta de l’Ebre en el que treballa el Ministeri per a la Transició Ecològica. 

Segons detalla la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre  (CHE), el nou pla fixa per primera vegada cabals ecològics mínims a totes les masses d’aigua superficials de la conca, la qual cosa suposa passar de les 69 actuals a 687. També inclourà el del riu Siurana, quan es fixi en coordinació amb l’Agència Catalana de l’Aigua i en el marc de la Taula del Siurana, apunten des de la CHE. 

El pla no inclou noves actuacions de regulació i es preveuen només aquells projectes de transformació en regadiu procedents, en la seva majoria, de plans anteriors «que compten amb recurs garantit i finançament compromès».

En referència al delta de l’Ebre, el document que es pot consultar a la pàgina web de la CHE (chebro.es),  assegura que «l’elevació del nivell de la mar, motivada pel canvi climàtic, i coadjuvada per la disminució de l’aportació de sediments, tant per causes naturals com per la retenció en els embassaments, representa un desafiament per a la seva pervivència».  Així, s’hi detallen actuacions amb una inversió estimada de 18,8 milions d’euros, entre els quals hi ha la protecció i restauració de la franja costanera i adaptació al canvi climàtic (4 milions), un protocol de gestió de sediments al delta de l’Ebre: proves pilot i assajos d’aplicació, avaluació i seguiment adaptatiu (4 milions); la creació i manteniment de l’Observatori Hidrològic del Delta de l’Ebre (un milió) i una cartografia de l’embassament de Mequinensa i la caracterització dels sediments existents a Mequinensa i Riba-roja (900.000 euros), entre d’altres projectes i actuacions. 

El pla de conca de l’Ebre ha sortit a exposició pública  juntament amb el d’altres conques de l’Estat, en un nou cicle de planificació hidrològica. La vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha destacat que els plans permeten «gestionar l’aigua en cada demarcació hidrogràfica tenint en compte la demanda, l’adaptació al canvi climàtic, els cabals ecològics i la reducció del risc d’inundacions i sequeres», tot plegat, «en diàleg amb les comunitats autònomes». 

Per la seva banda, el director general de l’Aigua, Teodoro Estrela, esmenta el Delta com un dels «espais emblemàtics» que caldrà recuperar en aquest període 2022-2027, juntament amb el Mar Menor, l’albufera de València o Doñana.

La vicepresidenta ha incidit també en què els plans han de ser participatius i comptar amb les aportacions de tots els sectors, més enllà d’administracions, regants o associacions ambientalistes, amb l’objectiu que tirin endavant «amb el major consens i debat possible abans de la seva aprovació definitiva». 

PDE
Unes al·legacions que sí que arribaran des de les Terres de l’Ebre. Ja hi treballa la Generalitat i la Taula de Consens pel Delta, que agrupa ajuntaments i regants de la zona. També la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), que lamenta que no s’incrementin els cabals mínims ecològics per al tram final del riu, «ja que els actuals són totalment insuficients», i posa l’èmfasi en la necessitat de l’arribada de més sediments, ara retinguts als embassaments aigües amunt, com a principal element per a la supervivència del Delta. En aquest sentit, des del moviment social ja estan analitzant el pla per tal de presentar-hi les seves esmenes i aportacions, com ja van fer amb el document de treball anterior: l’Equema de Temes Importants (ETI). «La ministra llança un missatge de sostenibilitat però aquesta sostenibilitat no la veiem per enlloc al tram final del riu Ebre», lamenta  el portaveu del moviment Manolo Tomàs. 

Marxa pels sediments

Per altra banda i tal i com es pot veure a la imatge superior, ja està en ruta la Marxa pels Sediments, una iniciativa que recorrerà els pobles del tram final del riu Ebre per conscienciar sobre la falta de sediments al Delta i la seguretat de les preses. Després de visitar Xiprana, al Baix Aragó-Casp, aquests dimarts els caiacs han sortit del pantà de Riba-roja fins a Flix. «Perquè els sediments baixin fins al Delta, nosaltres hem de pujar riu amunt, i també per a defensar el bon estat de les preses, per una qüestió de seguretat d’aquests municipis», va explicar Josep Juan Segarra, portaveu de l’Associació Sediments. L’acció, que acabarà el 9 de juliol a Amposta, també servirà per recaptar fons i presentar una denúncia contra la gestió de les preses, per a la qual han encarregat un informe a la Universitat de Saragossa.