Más de Ebre

"El periodisme literari ofereix més profunditat"

La periodista Marina Pallás ha presentat recentment a Tortosa el reportatge novel·lat 'Hombres de hierro', que també arriba el dia 24 a la biblioteca de Gandesa

V. Maigí

Whatsapp
Marina Pallás, al centre de Tortosa, aquesta setmana. Foto: Joan Revillas

Marina Pallás, al centre de Tortosa, aquesta setmana. Foto: Joan Revillas

Marina Pallás (Tortosa, 1991) és periodista i coautora de Ritmos para el paraíso (Editorial Base)

Com va sorgir la idea de fer Hombres de hierro?

- El reportatge novel·lat ha sigut fruit d’un llarg procés. L’embrió va ser el meu Treball de Final de Grau, de Periodisme. Volia fer un reportatge sobre la batalla de l’Ebre, però que no fos massa històric. Després vaig reprendre la investigació per escriure, un any més tard, un reportatge novel·lat, que era el que em demanaven al Postgrau de Periodisme Literari que vaig estudiar en acabar la carrera. Vull donar les gràcies al meu professor de la Universitat Rovira i Virgili Bernat López, que em va orientar durant els primers passos, i als meus tutors de la Universitat Autònoma de Barcelona David Vidal i Miqui Otero, que em van ajudar amb l’estil i a trobar la meua veu literària

- Què ens expliques en aquest relat?

- Explico la història real de quatre col·leccionistes de material bèl·lic de la batalla de l’Ebre a la comarca de la Terra Alta, que tenen un munt d’artefactes guardats a casa, i de com jo vaig coneixent-los i fent la investigació, el que veig i el que sento. L’escenari de la Terra Alta i el seu paisatge també té un pes destacat.

- Tot el que apareix al relat és real?

- Depèn del que considerem per real sempre que algú aliè es posa a escriure-ho. Un 90%, diríem. La base és autèntica, real, però vaig prendre’m algunes llicències narratives si ho necessitava. Per exemple, recreo moltes situacions del passat, dels anys 40 o 60, que jo no he vist però les novel·lo amb el que m’han explicat.

- Què et va impactar més quan treballaves aquest tema?

- La gran quantitat de material que tenen i que hi ha encara pel terme, sense netejar, després de 80 anys. Com és possible? M’impactaven molt, més que les bombes, els objectes personals dels soldats on encara hi havia noms ratllats.

- Quins són els objectes que tenen els col·leccionistes?

- De tot. Bombes, projectils, granades, bales, obusos, cascs, màscares antigàs, coberts, botes, tinters...

- La teua publicació és una forma perquè es recorde la Guerra Civil i no caigue en l’oblit?

- Sí, en part. I més que això: és un reportatge que ens parla també del present. Els col·leccionistes ho estan fent ara!

- Què significa per tu que aquest relat haja estat un dels tres guanyadors del Premi de Periodisme literari?

- Va ser molt fort. Al jurat estaven periodistes de l’alçada de Leila Guerriero i de Gabi Martínez. Quan penso que vaig estar a punt de no participar perquè l’original l’havia escrit en català i havia de ser en castellà...

- Per què t’agrada tant el periodisme literari?

- Perquè ofereix molta profunditat, avui que ens informem amb 140 caràcters, i perquè és molt estètic. Com a lectora, el gaudeixo més per la forma, per com em conten la història. Com a escriptora, perquè em dóna ales a la creativitat.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También