El pla director de les muralles de Tortosa preveu 33 actuacions amb un cost d'11,4 M==euro==

El document, una reivindicació històrica a la ciutat, inclou accions de restauració i revaloració als vuit sectors fortificats

19 mayo 2017 21:26 | Actualizado a 22 mayo 2017 12:15
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Després d’anys de peticions i estudis, Tortosa aprovà a l’estiu l’esperat pla director del conjunt monumental de les muralles de Tortosa, les més extenses de Catalunya amb una longitud de 6,5 quilòmetres i que abasten restes des de l’època romana fins a muralles del segle XIX, tot i que el gruix d’edificacions corresponen dels segles XIV al XV i dels segles XVII al XVIII.

L’extens document projecta 33 actuacions amb una inversió total d’11,4 milions d’euros, un cost que l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, precisa que és «estimatiu» en espera del que dictaminaran la redacció dels projectes concrets. Les actuacions abasten els vuit sectors del conjunt fortificat: les muralles del castell de la Suda, les Avançades de Sant Joan, la muralla del barri Remolins, la del barri del Rastre, el fortí de Bonet i muralles adjacents, la fortificació del turó Sitjar –on s’ubica avui l’hospital Verge de la Cinta– el fortí d’Orleans i el fortí o castell de Tenasses.

L’objectiu general del document és salvar les fortificacions reparant els seus danys estructurals, tot prioritzant els trams en un avançat estat de ruïna o amb l’imminent perill de ser-ho. En segon lloc, es proposa mitjançant les actuacions recuperar la dignitat «parcialment perduda» del conjunt, «intervenint sobretot en la pell dels paraments construïts».

Pel que fa als accessos, es proposa, com a fil conductor, un itinerari general que uneixi tots els sectors del conjunt, situats de nord a sud sempre al marge esquerre de l’Ebre i separats entre ells. Una part d’aquest itinerari el formen els camins existents, dreceres consolidades, recuperació d’antics camins abandonats i trams de nou traçat.

Dins de cada sector també es proposen itineraris, emprant passos de ronda i passos per als coronaments de les muralles. A causa de la gran extensió del conjunt, es defineixen zones d’aparcament, sempre integrant-les a l’entorn protegit.

El pla director respecta els usos existents a la Suda –convertit en parador nacional– i el Sitjar –centre hospitalari– i promou, sobretot, els usos culturals i divulgatius.

Així, es proposa la museïtzació d’espais interiors del conjunt fortificat per explicar l’evolució en el temps de les muralles, els seus dissenyadors i constructors, com es van finançar els treballs i els diferents setges que ha patit la ciutat, entre d’altres.

 

El castell de la Suda

A les muralles del Castell de la Suda s’hi preveu la restauració global de les muralles, torres i del baluard de Poterna del general Ortega, incloent-hi el pas soterrani del baluard, i la protecció del cementeri andalusí, entre d’altres. Tot plegat complementat amb la senyalització del conjunt i revisió de l’enllumenat.

El pla exclou la restauració de la plaça superior, on s’ubiquen els edificis del parador donat que existeix un projecte de reforma integral del complex aprovat fa anys que inclou el seu arranjament. Bel, però, ha lamentat que el projecte, dotat amb uns 11 milions d’euros, està paralitzat. Amb tot, el pla proposa actuacions arqueològiques a la plaça i la neteja del pou i el conjunt de galeries i espais soterrats existents per a fer-los visitables.

A l’imponent recinte de les Avançades de Sant Joan (segles XIV-XVIII) s’hi preveu la museïtzació del cos de guàrdia per mostrar la construcció i finançament de les fortificacions, la creació d’una àrea de descans, la restauració dels paraments, retirada de runa, il·luminació del monument, instal·lació de sanitaris i aula didàctica, senyalització global i petita àrea d’aparcament, entre d’altres.

A la fortificació del turó Sitjar es plantegen restauracions de paviments i paraments dels baluards i torres, a més de la restitució del valuós portal de Tarragona, il·luminació del monument, restitució d’un pas de ronda, etc.

Al fortí d’Orleans, al sud del conjunt, hi destaca la museïtzació d’un polvorí i d’una galeria llarga per explicar la geografia i història de les fortificacions de Tortosa.

Finalment al castell abandonat de Tenasses, al nord, contempla una restauració exhaustiva, la creació d’un aparcament i il·luminació del monument.

Comentarios
Multimedia Diari