El rap, una eina més contra la desigualtat de gènere a Amposta

Un taller de rap sobre la desigualtat de gènere arriba per primer cop a les Terres de l’Ebre per empoderar i fer reflexionar als més joves. Un grup d’adolescents del Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) d’Amposta han tingut l’oportunitat d’aprendre a escriure i gravar un rap de la mà de la cooperativa Versembant. «El primer dia va ser complicat perquè teníem vergonya de cantar, però després ha estat una forma per expressar-me millor i no quedar-m’ho tot per a mi», deia l’Iris, una de les participants.

Els primers versos de la cançó, escrita íntegrament pels joves, diuen així: «Amb una ordre d’allunyament ens va deixar tranquils; perquè si no ho feia se n’anava a la presó; havia de cuidar-nos però no érem els seus fills; quan ens maltractava li agradava ser un cabró». Històries crues que han viscut estos joves d’entre 14 i 15 anys, i que exterioritzen a través de la música, alhora que reflexionen també sobre les situacions viscudes. «Més enllà d’expressar-se i treballar tècniques comunicatives, amb aquests tallers també desenvolupen l’esperit crític, es qüestionen coses, i afloren idees que ja tenien sobre el gènere i que queden plasmades. I és que molts cops, fins que no plasmes les idees en un paper no acaben de quedar ordenades i clares», destacava Joel Prieto, el membre de Versembrant que els guia i acompanya en l’activitat. El taller, de tres sessions, ha permès als joves fer una introducció en les tècniques del rap, escriure la seva pròpia cançó i enregistrar les veus en un estudi mòbil.

En un principi, la majoria de joves van reconèixer que no els hi feia gràcia participar en el projecte, però ara declaraven tímids que s’ho han passat molt bé. Segons Prieto, «habitualment els rols dins d’una aula o d’un centre es trenquen, s’inverteixen. Veiem veritables canvis en l’àmbit personal. Per exemple, persones que mai col·laborarien a classe, aquí són els més actius». I és que la música urbana com el rap o el trap són properes a la gent jove, a banda que permeten més llibertat de paraula que altres estils de música, i és per això s’utilitzen.

Una pràctica terapèutica

«Arriba un punt que no es pot més i vols treure’t aquest pes», canten tots a l’uníson. Quan ho han de fer individualment, el Joel Prieto els guia i els calma: «Sense nervis, que es pot repetir tants cops com faci falta». El taller de Versembrant serveix també com un espai terapèutic per entrelligar experiències i alliberar tensions. «Ens coneixem tots i sabem de les nostres vides. Al principi teníem vergonya de cantar, però ara ja ho hem superat», afirmava l’Iris, qui afegia que «havia utilitzat la cançó per plasmar la situació a casa». En canvi, l’Alexandru, un participant més reservat, deia que «s’havia inventat la lletra». De la mateixa manera però, ambdós s’havien alliberat de pensaments que tenien arrapats a dintre.

A les Terres de l’Ebre, aquest és un dels cinc tallers que es realitzaran en diferents CRAE i centres educatius. Versembrant organitza tallers de música urbana en diferents centres per fomentar un pensament crític envers situacions com el masclisme, l’assetjament o el consum de drogues entre les persones més joves.