El sector de l’oli clama per uns preus dignes que facin viable el cultiu

Enguany la collita s’ha reduït un 50 per cent al Baix Ebre i Montsià, la principal zona productora de Catalunya

15 noviembre 2020 07:10 | Actualizado a 15 noviembre 2020 07:33
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Màxima activitat aquests dies a les cooperatives i almàsseres de les Terres de l’Ebre. El sector de l’oli, un dels més importants i sense dubte el de més arrelament al territori, es troba en plena collita, marcada enguany -com tot- per la pandèmia del coronavirus.

Al Baix Ebre i el Montsià, la principal zona productora d’oli d’oliva de Catalunya, es preveu enguany una producció d’unes 8.000 tones d’oli, la meitat que l’any passat. En tractar-se principalment de plantacions de secà, el conreu alterna anys de produccions altes amb baixes. També depèn més de la meteorologia i enguany, tot i que hi ha hagut pluges en general, no han caigut en els moments que més podien ajudar l’olivera, ans al contrari.

Pel que fa a la zona de la DOP Terra Alta, que inclou alguns municipis de la Ribera d’Ebre, es preveu una davallada de la collita d’entre el 25% i el 30% respecte les 700 tones d’oli que es van produir l’any passat, aproximadament.

Així, en general hi haurà menys producció però de qualitat. Un aspecte que preocupa molt a tot el sector, des dels responsables de les cooperatives fins als pagesos, és el preu de l’oli. I és que en les dues últimes campanyes s’ha ensorrat. «Enguany s’ha recuperat una mica ara al principi, haurem d’estar atents a la seva evolució», comenta al Diari Pere Albacar, gerent de la Cooperativa Soldebre, amb 1.500 socis al Baix Ebre i el Montsià i una facturació anual bruta d’uns 13 milions d’euros.

«Amb els preus que hi ha hagut les dues últimes campanyes el cultiu no és viable», lamenta per la seva banda Lluís Cardona, gerent de la Cooperativa Agrícola del Camp, amb seu a Santa Bàrbara, 1.350 socis de les dues comarques i una producció mitjana de 2.000 tones d’oli anuals.

«Per començar a recuperar, les liquidacions al pagès haurien de ser com a mínim de 50 cèntims per quilo d’olives», afirma Cardona. Pel que fa al quilo d’oli, hauria de pagar-se a un mínim d’entre 2,5 i 3 euros. El sindicat agrari Unió de Pagesos atribueix aquesta crisi de preus, especialment, a «l’abús de la posició de domini que exerceixen les grans operadores, sobretot del sud d’Espanya», «amb la connivència de les grans distribuïdores que fan ofertes per l’oli d’oliva a preus irrisoris amb l’estratègia d’utilitzar-lo com a producte reclam als supermercats». A més, aquesta dinàmica, segons el sindicat, ha comportat que molts consumidors considerin que preus superiors als quatre euros per litre d’oli d’oliva verge extra ja siguin excessivament cars quan aquest era el preu mínim habitual d’aquest producte fa més de deu anys.

A tot això, «també cal sumar-hi la pèrdua de suport en el marc de la Política Agrària Comunitària (PAC) a l’olivera tradicional», un suport que des dels sindicats agraris defensen que cal que s’acompanyi amb una política comercial que protegeixi el model productiu «sostenible, arrelat al territori i a les persones».

Bars i restaurants

A l’expectativa dels preus, de moment el sector també es troba enguany sense una de les seves vies de distribució, la dels restaurants i bars. Per contra, han vist incrementar les vendes de l’oli envasat amb les marques pròpies, mostra que el consumidor aposta cada vegada més pel producte local.

La pandèmia també ha obligat a adaptar les cooperatives i els molins, amb plans de contingència i estrictes mesures de seguretat i distància personal. A Soldebre, per exemple, s’ha creat un circuit d’entrada i sortida per als pagesos que hi porten les olives. Habitualment hi ha un tracte molt estret entre els pagesos i la plantilla del molí, i això enguany no és possible. En tot cas, les característiques de la collita de l’oliva són molt diferents a d’altres com la dels cítrics, ja que no requereix del treball de milers de temporers.

Tot i que el sector ebrenc té en el mercat nacional la major part del seu negoci, també està atent a les dinàmiques internacionals, enguany marcades pel canvi en la presidència dels Estats Units (que podria portar una reducció dels aranzels imposats per Donald Trump a l’oli d’oliva) i també pels possibles efectes del Brexit.

Comentarios
Multimedia Diari