El transvasament de l'Ebre enfronta de nou València i Aragó

El transvasament de l’Ebre torna aquestes eleccions a ser una arma electoral, però no a Catalunya, sinó a la resta de l’Estat, especialment a València, Múrcia i Aragó.

Des del llevant, el Partit Popular és el principal abanderat d’aquesta obra, que creuen necessària per al desenvolupament agrícola del seu territori. Per contra, des d’Aragó, el mateix Partit Popular s’oposa frontalment al transvasament.

La ministra d’Agricultura i Medi Ambient, Isabel Garcia Tejerina, en una trobada amb regants valencians va defensar la necessitat d’un pacte nacional de l’aigua «perquè tothom tingui l’aigua que necessita i a preus raonables».

La ministra assegura que el Govern del PP «ha fet passos molt importants en matèria d’aigua, ja que, en l’actualitat, ja s’han aprovat tots els plans hidrològics de conca, les necessitats i disponibilitats dels quals no s’havien analitzat des de 1998».

«Això serà el punt de partida per a un pacte nacional de l’aigua», ha dit la ministra, qui preguntada en relació amb el transvasament de l’Ebre ha volgut deixar clar que abans s’ha de culminar «el segon cicle de l’aigua», ja que «no es pot parlar d’interrelacionar conques si no s’han definit les necessitats de cadascuna».

El pacte nacional de l’aigua ha de ser el pas previ a l’elaboració d’un nou Pla Hidrològic Nacional (PHN), en el qual està per veure si s’inclourà el transvasament de l’Ebre tal com estava plantejat a l’anterior del 2001. Des del llevant així es reclama, però la polèmica que això suposa entre els barons territorials del PP dificulta la seva inclusió en la nova normativa.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) considera que la inclusió dels transvasaments al nou PHN ja no serà en la línia dels vells projectes, sinó que es donarà sota una nova fórmula, d’intercanvis entre usuaris (regants) de conques deficitàries i suposadament excedentàries i seguint el model del minitransvasament de l’Ebre a Tarragona, en funcionament des de fa poc més de 25 anys.

‘Agua para todos’

La guerra per l’aigua de l’Ebre no és nova. Després que el govern de Rodríguez Zapatero derogués el transvasament l’any 2004, des de València es va crear la fundació Agua y Progreso per reivindicar la necessitat d’aquesta obra per al Llevant.

Doncs bé, després d’una dècada s’ha conegut que la fundació va rebre prop de 7,2 milions d’euros de la Generalitat Valenciana, per pagar sous i fins a 3,5 milions en propaganda pro transvasament de l’Ebre, en part destinada a la desapareguda cadena pública Canal 9, així com a activitats amb els regants que també feien bandera d’aquesta demanda.