El vaixell del s. XIX enfonsat a Deltebre es quedarà al mar

Ahir a la tarda va tindre lloc al Club Nàutic de Deltebre la jornada de portes obertes per conèixer el treball del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i les peces aparegudes aquest estiu durant l’excavació del vaixell enfonsat davant de l’illa de Buda.

Els arqueòlegs es troben treballant per setena vegada en les restes d’aquest antic vaixell que va embarrancar juntament amb quatre embarcacions més el 1813 durant una forta tempesta.

El vaixell formava part de la flota aliada comandada pel tinent general anglès John Murray i anava, carregat de munició, de retorn al port d’Alacant després de participar en un atac frustrat per alliberar Tarragona del domini napoleònic.

L’any 2009, el pescador Carlos Somolinos va localitzar aquesta nau a uns sis metres de profunditat i des de llavors es porten fent diverses campanyes per recuperar material, ja que es tracta d’un jaciment molt prolífic.

La campanya d’enguany, però, és la penúltima. «L’any que ve es realitzarà l’estudi d’arquitectura naval i el treball de protecció. Volem protegir el vaixell perquè dure mil anys més sota l’aigua», explica el director del centre, Gustau Vivar, el qual descarta de manera definitiva extraure l’embarcació de l’aigua per l’alt cost que això suposaria i perquè «és més fàcil conservar-la a dins».

Quant als altres quatre vaixells, «els tenim localitzats, però de moment no hi actuarem. Aquest era el que tenia més risc de desaparició perquè estava menys enterrat que els altres».

Deltebre I, com així se l’anomena provisionament, té més de 30 metres de llargària i era una de les embarcacions que s’encarregaven de transportar part de la logística militar. Per això ha albergat al seu interior molt d’armament i queviures per a la vida quotidiana dels militars. De restes humanes, no se n’han trobat. «Generalment als embarrancaments no es produïen morts i se salvava tota la tripulació que en aquest cas no era molt gran», detalla Vivar.

Durant la temporada vinent es descobrirà per fi el nom definitiu d’aquesta embarcació, que no s’ha pogut conèixer encara, però Vivar avança al Diari que hi ha cinc noms anglesos possibles.

La vida de fa dos segles

Les restes de les campanyes poden veure’s al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, una exposició de 300 peces que està sent molt visitada, i a partir de gener al Museu d’Arqueologia, a Barcelona.

Vivar no s’atreveix a concretar les peces més valuoses «perquè el conjunt és inquantificable». A les tres tones de bales de plom, un canó de bronze amb l’escut del rei Jordi III d’Anglaterra, el timó del vaixell, barrils de pólvora, peces d’artilleria, desenes de monedes, l’empunyadura d’una espasa, una ampolla de vi d’Alacant i botes i sabates se sumen les descobertes d’enguany; entre altres, l’àncora del vaixell, que no acostuma a trobar-se en una embarcació enfonsada, un marc de retrats de fusta i restes de menjar d’origen animal.