Elaboren el cens de les aus que passen l’hivern al Delta

Una trentena de tècnics i voluntaris participen en els recomptes, que es duen a terme durant el mes de gener a llacunes, arrossars i badies

12 enero 2019 13:15 | Actualizado a 15 febrero 2019 16:29
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El Parc Natural del delta de l’Ebre du a terme aquests dies un nou recompte per a l’elaboració del cens d’aus aquàtiques hivernants. Una trentena de persones, entre tècnics, agents rurals i voluntaris del parc, participen en les tasques, que suposen una exhaustiva observació de les llacunes, arrossars i altres espais d’aquesta zona protegida.

Així, els participants van equipats amb binocles, telescopis i comptadors, per tal de dur a terme un recompte metòdic de totes les aus observades, tant pel que fa al nombre com a les diferents espècies. 

El cens del Delta s’integra dins de l’International Waterbird Census (IWC), el qual té com a objectiu quantificar anualment el nombre d’ocells aquàtics (anàtides, limícoles, ardeids, fotges, entre d’altres) que hivernen en més de 80 països d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica. 

Les dades obtingudes permeten conèixer a escala global l’estat de conservació d’aquestes espècies i, a escala local, avaluar la capacitat d’acollida de les zones humides del territori, segons remarquen des del Parc Natural. Els treballs van arrencar el passat 7 de gener i s’espera publicar els resultats al febrer. 

L’any passat, la població d’ocells aquàtics hivernants del delta de l’Ebre es va situar en els 257.215 exemplars de 94 espècies diferents. Es tracta d’un valor gairebé un 7% més que la mitjana del període de referència 2005-2010, abans que es reduís la superfície de camps d’arròs inundats a l’hivern com a mesura per lluitar contra la plaga del caragol poma.

La família més nombrosa habitualment és la de les anàtides. Així, l’any passat es trobaven en els primers llocs l’ànec collverd, amb 53.992 unitats; el xarxet comú, amb 25.319 exemplars; i l’ànec cullerot, amb 23.174 unitats. 

Els plàstics s’acumulen a les platges

Per altra banda, la campanya de mostrejos iniciada a principis de 2017 al parc natural delta de l’Ebre ha permès corroborar que la gran majoria de residus marins que arriben al seu litoral són plàstics. Ho són 566 dels 636 objectes recollits a la platja del Serrallo, a Sant Jaume d’Enveja. 

L’acció s’emmarca en el projecte Marine Litter Watch Month, una iniciativa per caracteritzar la brossa marina a l’espai, conèixer el seu origen i desenvolupar un pla d’actuacions.

Durant l’últim d’aquests quatre mostrejos, fet la tardor del 2018, s’han recollit 84 objectes amb un pes de 5,4 quilos: 81 són plàstics. El desenvolupament del programa es basa en el mostreig i recollida de tota la brossa present en dos punts, de 100 per 20 metres, de la platja del Serrallo. 

L’indret focus de l’estudi, la platja del Serrallo, va ser triat per la seva posició geogràfica en relació amb la desembocadura de l’Ebre i el port de Sant Carles de la Ràpita, perquè no disposa de serveis de neteja mecànica durant l’estiu i per la seva distància respecte a les estacions de bombeig d’aigua dels arrossars.

Els responsables de la campanya recorden que la mar Mediterrània és una de les més afectades per la brossa al món, amb profunds impactes negatius sobre les espècies i hàbitats marins, la salut pública així com per importants sectors econòmics com la pesca, l’aqüicultura, la navegació i el turisme.

Comentarios
Multimedia Diari