Els ajuntaments demanen tenir veu en la instal·lació de nous parcs eòlics

Les empreses energètiques «alliberen pressió» a la Terra Alta per construir nous parcs eòlics però es fixen ara en la Ribera d’Ebre. Des de la derogació de les ZDP (Zones de Desenvolupament Prioritari) s’han presentat sis projectes d’energia eòlica a la comarca riberenca. Són sis central repartides als termes de Tivissa, Garcia, Ginestar, Móra la Nova, l’Ametlla de Mar i també Vandellós i l’Hospital de l’Infant.

El delegat del Govern a l’Ebre, Xavier Pallarés, ha explicat aquesta setmana que el Govern ha constituït la ponència tècnica que, com marca el nou decret llei 16/2019 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, s’encarregarà de fer una valoració prèvia sobre la viabilitat dels projectes. Si són viables, es preguntarà als ajuntaments si els volen.

Precisament aquest punt és vital per als ajuntaments del territori. «La Ribera d’Ebre no està contra l’energia alternativa, però cal que els ajuntaments tinguem veu per veure com i de quina forma poden o no instal·lar-se», explica al Diari l’alcaldessa de Vinebre i presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim. «Molts alcaldes estan amoïnats, i tenim por».

«Els tècnics s’encarregaran de descartar o acceptar si es poden posar parcs on es proposa», ha detallat el delegat. Aquest és el procediment que se seguirà en els sis parcs eòlics que s’han projectat a la Ribera d’Ebre: els parcs Tivissa I i II (de 37,8 MW cadascun), el parc Vandellòs (de 21MW), el parc Motarro II (de 34,2MW), el parc La Mar (32MW) i les Planelles (de 44MW). Tots sis estan al terme municipal de Tivissa i afecten també Garcia, Ginestar, Móra la Nova, l’Ametlla de Mar o Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant.

«Ha alliberat de pressió a la Terra Alta, on no hi ha hagut cap petició per fer nous parcs eòlics però hi ha altres zones del nostre territori que hi ha més peticions sobre la taula. Obrim tot el país a les energies renovables i intentarem ser més àgils», ha declarat Pallarés.

Així, el nou decret llei urgent del Govern per combatre l’emergència climàtica ha obert la veda a la implantació de nous parcs i les Terres de l’Ebre no són l’únic territori que ha despertat interès. Recentment s’ha fet públic també que la firma Naturgy -l’antiga Gas Natural Fenosa-, vol fer una desena de parcs amb 73 aerogeneradors a les comarques de l’Anoia, la Conca de Barberà i la Segarra.

Un dels termes ebrencs més afectats pels possibles parcs és el de Tivissa, ja que és molt gran, amb 21.000 hectàrees. L’alcaldessa Montse Perelló trasllada al Diari la seua preocupació al respecte. «Estem pendents d’una reunió amb el Departament d’Indústria per aclarir moltes coses», afirma.

Perelló explica que, a més, els ajuntaments afectats per les vies d’evacuació dels parcs (encara que no el tinguen al seu terme) també han de presentar en un mes un informe amb les consideracions oportunes. «Som ajuntaments petits, sense molts recursos, i això ens sembla un despropòsit», denuncia. «S’ha de reconsiderar, i cal que els ajuntaments tinguem veu», expressa.

D’altra banda, GEPEC-Ecologistes de Catalunya ha presentat deu informes tècnics contra la tramitació dels nou parcs eòlics que s’han projectat en sòl rústic o forestal al Baix Camp, Ribera d’Ebre, Conca de Barberà i la Segarra.

La tramitació de projectes de més de 50 MW és competència de l’Estat i els ecologistes denuncien que les grans empreses energètiques estan fraccionant clústers eòlics de més 100MW en centrals més petites, que tenen entre 30 MW i 50 MW.

El «buit competencial», diuen, que existeix en aquest tipus de projectes l’aprofiten els promotors per sol·licitar l’autorització d’una central amb la mateixa ubicació.

A més a més:  Parcs fotovoltaics als espais cremats per l’incendi

El nou decret regulador de les energies renovables a Catalunya del passat mes de novembre ha obert també la porta a la proliferació de parcs d’energia fotovoltaica. L’alcaldessa de Vinebre i presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre Gemma Carim explica que són moltes les empreses que s’han interessat en instal·lar-se en terrenys afectats per l’incendi del passat mes de juny de la Ribera d’Ebre, als termes de Flix, la Torre de l’Espanyol, Vinebre, però també a Garcia o a Ascó. Els alcaldes es mostren preocupats per la possible massificació que puga arribar.

«Cal planificació i organització, i que els ajuntaments tinguem veu. No pot ser que una empresa vagi directament a un pagès. Si les terres fèrtils s’omplen d’aquests parcs això afectarà el nostre paisatge. Hem de parlar-ho», declara Carim.
L’escassa rendibilitat d’algunes explotacions agrícoles, la presència de camps abandonats i la dificultat de reactivar terrenys afectats per l’incendi del mes de juny són factors a tenir en compte per comprendre que alguns pagesos puguen valorar les ofertes. «Precisament, potser si els nostres pagesos es puguessen guanyar millor la vida no tindríem ara aquest problema», ha lamentat Carim. 
És per això que davant la possible proliferació dels parcs, els ajuntaments demanen que les administracions locals tinguen marge de maniobra per poder regular i consensuar quines zones podrien acollir aquestes instal·lacions, i amb quines condicions.