Els aqüicultors reclamen solucions al tancament de la badia del Fangar

El delta de l’Ebre és un ecosistema en evolució i en els darrers anys l’acumulació de sorres a la península del Fangar està portant al progressiu tancament de la bocana de la badia. Els aqüicultors reclamen a les administracions que prenguin mesures per evitar aquest tancament, «un fenomen que comportaria greus perjudicis a l’ecosistema i també la pèrdua de la producció de musclos i ostres al Fangar», segons afirma el gerent de la Federació de Productors de Mol·luscos del Delta de l’Ebre (FEPROMODEL), Gerardo Bonet.

La Federació veu aquesta imatge aèria de la península i la badia del Fangar, presa des d’un avió, com una prova clara d’aquest progressiu tancament de la badia, que avança a un ritme d’uns 25 metres anuals. Així ho detalla un estudi de la direcció general de Costes de l’any 2007, però els musclaires creuen que el ritme s’hauria accelerat més encara en els darrers cinc anys. «A més, s’agreuja amb els temporals de llevant, que acostumen a portar la sorra de la platja de l’Arenal fins a la bocana», explica Bonet.

Un dels efectes que ja es deixen notar és la menor renovació de l’aigua procedent de mar obert. Això, juntament amb una menor aportació d’aigua dolça des dels canals de reg durant l’hivern per l’assecament dels camps (una de les accions de lluita contra la plaga del caragol poma), han comportat una baixada en la producció de musclos. «Al musclo li costa més créixer i omplir-se».

Actualment les 78 muscleres de la badia del Fangar produeixen anualment uns 800.000 quilos de musclos, davant dels dos milions de la badia dels Alfacs (que és molt més gran). Per contra, de moment no hi ha afectacions en la producció d’ostres, que és de 150.000 quilos. Però a mitjà termini, es podria agreujar el fenomen de l’anòxia (falta d’oxigen a l’aigua) i la manca de nutrients.

FEPROMODEL insisteix que la solució passa per un dragatge periòdic de la bocana de la badia, per retirar les sorres acumulades i permetre una major circulació i renovació de l’aigua marina. També l’estudi de Costes aposta per aquesta opció. Però, tot i la insistència dels aqüicultors del Delta, les administracions estatal i catalana de moment no han atès aquesta petició.

«També hi ha el problema de les competències. Cal que s’hi impliquin diferents departaments i secretaries de l’Estat i la Generalitat», detalla Bonet.