Els arqueòlegs descobreixen el nom ibèric de la ciutat del Castellet de Banyoles: Kum

Els arqueòlegs han descobert un fragment de plom amb la marca d’una encunyació monetària que confirmaria el nom ibèric de la ciutat del Castellet de Banyoles de Tivissa: Kum. La troballa confirma també la importància d’aquest assentament urbà i demostra que hi havia un gran fluxe econòmic. 

Els investigadors han titllat aquesta troballa «d’excepcional». «Els epigrafistes proposaven que el nom de Kum que apareixia en algunes monedes era Tivissa, però ara trobar-ne la prova d’encunyació aquí ho certifica», han explicat els arqueòlegs Rafel Jornet i David Asensio, tot insistint en què hi ha pocs assentaments de la grandària del Castellet de Banyoles de Tivissa, sent una de les ciutats més importants del territori dels ilercavons. El que ha fet excepcional el Castellet de Banyoles és que no s’hi han superposat ciutats de posteriors civilitzacios, a diferència de la capital ilercavona, Íbera, atribuïda possiblement a Tortosa. Llegit en alfabet grec, «Kum» seria «Thy». El Castellet de Banyoles, alçat en un punt estratègic amb vistes a la vall de l’Ebre i descobert el 1912, compta amb una superfície de 4,5 hectàrees. La ciutat va ser destruïda violentament durant la Segona Guerra Púnica.

Ja fa 22 anys que l’equip d’arqueòlegs del Grup de recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social (GRACPE) de la Universitat de Barcelona porta a terme els treballs arqueològics en aquest jaciment, amb la col·laboració de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i l’Ajuntament de Tivissa. A més, l’Agència Catalana del Patrimoni impulsa un projecte per museïtzar les restes, que a dia d’avui només s’han excavat en un 20%.

El director general de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Josep Manel Rueda, ha destacat que la coordinació en aquestes actuacions arqueològiques és «la millora fórmula de preservar el patrimoni, i a la vegada, contribuir a la dinamització cultural i turística del territori». Rueda ha avançat que de cara a l’any 2021 o al 2022 volen enllestir un projecte de museïtzació d’aquest àmbit.

L’alcaldessa de Tivissa, Montse Perelló, ha agraït també la llarga col·laboració entre les diferents administracions per seguir treient a la llum detalls de la història del jaciment. 

«I any rere any ens va donant més pistes de la importància que va tenir en el seu moment. Sense aquesta col·laboració continuada, avui no podríem anunciar el possible nom de la ciutat ibèrica «Kum» i per tant, desitgem que aquesta col·laboració es pugui mantenir en el futur i que les inversions es tradueixin en nous projectes d’investigació i recerca arqueològica. Per a Tivissa, cada avanç en la descoberta de la ciutat suposa un nou valor patrimonial que fa que s’enriqueixi el nostre potencial cultural i turístic», ha afirmat.

Un assentament clarament urbà

En els tres darrers anys les campanyes d’excavació han confirmat el caràcter urbà de l’assentament amb la deliminitació de dos nous trams de barris de cases. Separats per un gran carrer de 12 metres de llargada, han aparegut els fonaments d’edificacions de diferent superfície habitable, entre 250 m2, la més gran i 30 m2, la més petita. Els edificis més grans estarien formats per recintes articulats a través d’un pati interior o atri, mentre que les més petites tindrien reduïdes compartimentacions internes. Aquesta evident diferenciació arquitectònica reforça la idea d’una forta estratificació social dins la comunitat del Castellet de Banyoles i és un clar reflex de la base d’organització sociopolítica del món ibèric al segle III aC.