Els arrossaires denuncien danys a les collites pels ànecs

En començar l’època de la sembra de l’arròs, a la primavera, creix la preocupació entre els pagesos del Delta de l’Ebre que veuen com els flamencs, ànecs i d’altres aus com la polla blava minven de manera important les llavors. El neguit torna a finals de juliol i a principis d’agost, quan algunes aus, especialment els ànecs, trenquen i es mengen les espigues de l’arròs.

Alberto Castelló Miró, de l’Associació Agrària de Joves Agricultors de Tarragona, explica al Diari que «molts agricultors del Delta de l’Ebre troben els seus camps d’arròs greument afectats a causa de la presència de les aus del Delta. Hi ha una quantitat enorme d’ànecs, que trenquen i es mengen l’espiga de l’arròs». 

Castelló calcula que hi hauria «entre un 10% i un 15% de pèrdues» a la collita i que ja han sigut una dotzena els pagesos que han demanat ajuda. «És una situació que passa cada any. Però cada any hi ha més ànecs i, per tant, tenim més pèrdues. Volem solucions ja», expressa el portaveu.

La problemàtica és més greu en algunes zones concretes, les més marítimes i a la vora de l’Encanyissada i de les basses. ASAJA ha denunciat que fins avui 15 d’agost no es donaven permisos per espantar o caçar els ànecs davant d’aquesta situació, però això ha sigut desmentit pel Departament d’Agricultura, que va celebrar fa uns dies una reunió per posar damunt la taula la situació i avançar les novetats.

El director territorial a l’Ebre, Ferran Grau, ha explicat que pel que fa a les aus cinegètiques (que sí es poden caçar) com els ànecs «la primera norma és que es poden usar fonts sonores, lluminoses o espantaocells per espantar les aus. No cal autorització del Departament d’Agricultura per a això. Si no són armes, es permet», assegura. Així doncs, aquesta mesura es pot aplicar en qualsevol moment, sense permís previ que hagin de sol·licitar els pagesos.

Segons informa el director territorial, les excepcions a aquesta norma són en la franja perimetral de 500 metres al voltant de les basses del Delta de l’Ebre, on si s’ha comprovat que pateixen danys s’autoritza l’arma de foc en unes condicions concretes: els propietaris poden proposar una persona per foragitar per cada 25 hectàrees en un màxim de quatre persones per propietari, i han de fer una sol·licitud a l’ADV (Associació Defensa Vegetal), que en donarà el compliment. L’ús d’armes es permet només durant el dia.

Ara bé, què succeeix quan la situació té lloc en espais que no  estan en aquestes franges delimitades? Grau respon que en aquest cas «només es donen autoritzacions d’ús d’arma si abans s’han fet mesures prèvies sonores, com coets, i s’han comprovat que no són efectives. S’ha de justificar i fer una comprovació dels danys per part del DARP».

El director territorial confirma que per usar mètodes que no siguen armes «no hi ha problemes si els pagesos estan patint danys per les aus» i que aquestes mesures les poden fer els mateixos arrossaires.

Cal recordar que en relació a la polla blava, per exemple, la normativa és diferent, ja que es tracta d’una espècie protegida i la gestió correspon al Departament de Territori.