Els arrossaires estan aprenent a conviure amb el caragol poma

Els pagesos del delta de l’Ebre s’han adonat amb el pas del temps que és necessari aprendre a viure amb el caragol poma, una espècie invasora que es menja la planta de l’arròs, i que està present al delta des de l’any 2009, convertint-se en una plaga imparable, molt resistent i voraç. 

La solució definitiva per evitar els seus danys sembla que passa per la sembra en sec, una nova tècnica de cultiu que es va començar a utilitzar fa tres anys, el 2015, i que cada cop ha anat guanyant més protagonisme, aplicant-se a un nombre major d’hectàrees de camps d’arròs. Segons detalla al Diari Juan Carlos Fornós, d’Ebrecultius, empresa pionera en utilitzar aquesta tècnica al delta de l’Ebre, és la solució «més eficaç, pràctica i econòmicament rendible».

Els pagesos que continuen optant per la sembra amb aigua han d’estar constantment pendents que no els aparegui la plaga de caragol poma, revisant els terrenys cada dia molt acuradament, i aplicant-hi alguna solució en el moment exacte en què detecten algun exemplar. La saponina és el producte més efectiu i el que utilitzen la majoria de pagesos. Però com explicava Fornós, «es tracta d’una solució per passar un any, per evitar perdre la collita, però l’any següent tornarem a estar igual. És un cost fix molt elevat, i si el 100% del delta ha d’utilitzar aquest sistema per controlar la plaga amb producte, no hi haurà un rendiment econòmic». 

El caragol es troba expandit principalment al marge esquerre del delta, mentre que, de moment, al marge dret només hi ha alguns focus més puntuals. Així, es prenen certes mesures per no expandir la plaga. Per exemple, una de les aplicades més recentment des del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya és la que obliga a netejar acuradament la maquinària per passar d’una banda a l’altra del delta. Tot i això, Fornós apunta que hi ha un factor important d’expansió que és incontrolable: les aus. Són els mateixos animals els qui molts cops traslladen els ous del caragol d’un camp d’arròs a un altre, del marge esquerre al marge dret. 

Fornós té molt clar que la millor solució passa per la sembra en sec. I no només ell, sinó que cada cop són més els pagesos del delta que opten per aquesta opció. La primera prova pilot es va fer fa tres anys en 90 hectàrees. Actualment, són 3.000 les hectàrees que hi ha amb sembra en sec per a la collita d’arròs d’aquest any. «I si tot va tan bé com l’any passat, l’expansió de la tècnica es preveu que sigui molt elevada».

Sembra en sec
La sembra en sec aconsegueix retardar un mes i mig, aproximadament, l’aparició del caragol; el mateix temps que es retarda l’obertura de l’aigua als camps d’arròs. Amb la sembra en sec, s’aconsegueix que l’arròs surti amb suficient força fins a tenir 2 o 3 fulles, que són uns 10 cm d’altura. En aquest moment, ja es pot soltar l’aigua, i ja no hi ha perill, perquè la planta és prou gran i forta com perquè el caragol no se la pugui menjar. «És més, podem aconseguir que el caragol passi de ser un enemic a ser un aliat, perquè quan apareix pot menjar-se alguna mala herba de les que surt posteriorment».

A banda, la sembra en sec és una tècnica que aporta molts altres beneficis, reduint els costos de producció i evitant els danys de les aus.