Els científics perfilen els primers models sobre la circulació d'aigua i la seva qualitat a la badia del Fangar

El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de les Terres de l'Ebre ha acollit, aquest dimarts, la jornada tècnica on s'han donat a conèixer els primer resultats del projecte sobre la badia del Fangar, al delta de l'Ebre, per a la gestió de les activitats aqüícoles i de marisqueig. Des de la UPC s'han presentat les primeres dades de circulació d'aigua per definir un model matemàtic predictiu sobre l'intercanvi d'aigües, mentre que l'IRTA ha començat a definir la qualitat de l'aigua i els efectes dels sediments o dels residus fitosanitaris en l'alimentació dels bivalves. Els productors estan clarament desanimats pels resultats de les darreres campanyes i pels nous entrebancs amb què han de lluitar, com l'augment de les temperatures pel canvi climàtic o l'aparició de nous depredadors com el cranc blau. Tot i això, han celebrat que el Govern s'hagi posat a treballar per trobar solucions després de tres dècades d'inacció en les quals s'han acumulat els problemes.

En els darrers temps els pescadors i aqüicultors que desenvolupen la seva activitat a la badia del Fangar, al delta de l'Ebre, pateixen una disminució de les captures, veuen com els exemplars de musclos es queden petits i han de patir per cada pujada de les temperatures, sobretot a l'estiu, ja que els bivalves moren si es veuen exposats molts dies en aigües a més de 28 graus. Com han recordat en la jornada tècnica d'aquest dimarts, l'arribada excessiva de sediments, els depredadors habituals i els inesperats, i la baixa qualitat de l'aigua han situat la badia "en una fase terminal". "Si no es posen mesures i no es busca un sistema fiable per corregir-ho, es farà insostenible, improductiu i s'abandonarà i és una llàstima perquè som els primer productors de tota la costa espanyola del Mediterrani", ha assenyalat Miquel Carles, president de FEPROMODEL (Federació de Productors de Mol·luscos del delta de l'Ebre). 

Carles ha destacat que els estudis que s'han presentat aquest dimarts, formen part del "primer projecte seriós", i amb continuïtat, que emprèn el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca "des de 1984". El president de FEPROMODEL ha lamentat que durant anys s'han acumulat reunions infructuoses que "desmoralitzaven i cansaven" els aqüicultors. "Això et dona alguna esperança. És d'agrair que algú s'ho prengui seriosament", ha afegit. El sector es reivindica recordant que ja són tres generacions de productors a la badia del Fangar, que produeixen matèria primera per valor de 5 milions d'euros i que generen més d'un miler de llocs de treball, directes i indirectes. 

Aquest pes del sector aqüícola ebrenc està reconegut també pel Departament que s'ha avingut a "agafar el toro per les banyes" i afrontar problemes "cronificats" al Fangar. El director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela, ha destacat el valor d'aquest projecte de "cogestió" endegat fa prop d'un any amb els productors, els centres de recerca i l'administració catalana. "Cal determinar que està passant i establir les línies d'actuació que calen per trobar solucions", ha apuntat. "L'aqüicultura és un dels puntals de la producció pesquera de Catalunya, no en tenim cap dubte. Ho salvarem fent el que calgui per millorar la producció", ha sentenciat el director general. 

La primera part de projecte ha estat finançat pel Fons Europeu i Marítim de la Pesca (FEMP). Amb aquests resultats s'alimentaran i es contrastaran els resultats d'una segona fase que ja s'ha iniciat i que acabarà a finals d'aquest any. Tudela ha assegurat que a principis del 2018 hi haurà suficients elements per presentar al sector un model acurat que ajudi a establir "el camí a seguir". Aquesta segona fase es pagarà amb fons propis del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. 

Els resultats 
Les primeres investigacions de l'IRTA han ajudat a ratificar que l'augment de les temperatures és un fet a combatre en el futur a la badia del Fangar. Mentre que en la dècada dels 90 es van registrar 9 setmanes, en deu anys, on la temperatura de l'aigua va superar els 28 graus posant en risc la supervivència dels bivalves, entre el 2000 i el 2009 la xifra es va triplicar (28 setmanes incloses les 9 concentrades el 2003 durant una onada de calor que va afectar a tota Europa), i gairebé s'ha igualat en els darrers 8 anys (24 setmanes). La manca d'oxigen que provoca l'escalfament de l'aigua i la tendència a perdre concertació de clorofil·la i fitoplàncton provoca greus percentatges de mortalitat en la producció de musclo, ostra o cloïsses. 

Una altre aspecte que s'ha començat a estudiar són les corrents de l'aigua al Fangar. Manuel Espino i Pablo Cerralbo, del Laboratori d'Enginyeria Marítima la UPC, han presentat els primers resultats que assenyalen els vents de mestral i els fenòmens coneguts con 'seixes' com els causants de les corrents "més intenses". "Això ens fa pensar que es pot aprofitar aquests coneixements per afavorir intercanvi d'aigües", ha exemplificat Espino. 

Amb aquestes dades es farà un model matemàtic al qual es pot "preguntar" què passaria en situacions com l'ampliació de la bocana de la badia o l'augment d'aigua dolça arribada dels canals de reg que abasteixen els arrossars del Delta. "Ens ha de dir com influeix a dintre –de la badia- en els intercanvis d'aigua i serà una eina per planificar", ha explicat el científic. Ara faran una segona exploració, entre el 15 d'octubre i el 15 de novembre coincidint amb el tancament de la xarxa de reg, quan no hi ha aportació d'aigua dolça a la badia. 

Des de l'IRTA, també els investigadors Jesús Soriano i Marta Fernàndez han presentat la primera recerca sobre la qualitat de l'aigua al Fangar. Amb els registres sobre quines són les zones amb més concentració de clorofil·la, fitoplàncton i matèria en suspensió han arribat les primeres conclusions. Els científics, per exemple, han comprovat que l'augment de pes dels musclos no depèn només de la concentració de clorofil·la sinó de la proporció d'aquesta font d'alimentació respecte els sediments inorgànics i les restes de fitosanitaris que existeixen en la matèria en suspensió de l'aigua. Soriano ha detallat que quan els musclos ingereixen aquestes substàncies, no només no estan rebent cap aliment sinó que gasten energia extra per digerir i expulsar la matèria inorgànica. També han ratificat que la pluja i els episodis de vent de mestral refreden l'aigua i milloren l'alimentació dels bivalves.

Altres perills a la producció
Els aqüicultors han posat un problema més sobre la taula, un nou invasor "altament perillós" que ja es coneix com el cranc blau. L'animal arrasa amb tot el marisc que està poc afonat a la sorra i fins i tot s'ha detectat que ataca les cordes de musclo i es menja els exemplars més petits. "Acabarà amb els catxels, ja no es veuen ni crancs autòctons ni els de roca", ha apuntat Miquel Carles. El president de la federació de productors ha demanat permisos per pescar-lo o mesures per eradicar-lo. El cranc blau s'afegeix als depredadors habituals com el sard i la dorada i esporàdicament les tortugues que es mengen les ostres petites.