Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Els criadors de braus s’uneixen per reivindicar el seu valor històric

Es constitueix l’Associació de Criadors de Braus de les Terres de l’Ebre per impulsar productes culturals i turístics

Marina Pallás

Whatsapp
Els ramaders membres de la nova associació, ahir a la tarda, a Alfara de Carles. FOTO: Joan Revillas

Els ramaders membres de la nova associació, ahir a la tarda, a Alfara de Carles. FOTO: Joan Revillas

Els ramaders de brau ebrencs s’han unit per crear l’Associació de Criadors de Brau de les Terres de l’Ebre. L’objectiu de la nova entitat, presentada ahir a la tarda a Alfara de Carles, és impulsar diversos productes culturals, turístics i alimentaris derivats de la cria de brau en extensiu. «El que fem és una reivindicació històrica», va declarar ahir el president de l’associació, Paco Palmer, de la ramaderia Germans Margalef.

I és que nou de les deu ramaderies de braus que hi ha a Catalunya es troben de forma històrica a les Terres de l’Ebre (a Amposta, Deltebre, Alfara de Carles, Paüls, Camarles i Ulldecona). Entre les nou concentren uns 1.500 animals, la població de braus més nombrosa del país. «Aquesta xifra demostra el fort arrelament que hi ha al nostre territori», expressà Palmer.

L’associació, en la seua primera etapa, es vol centrar en els productes culturals, tot posant de manifest el paper del bou com a garant de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre. Com van explicar des de la flamant associació, les ramaderies de brau del territori han tingut un paper molt important en la gestió dels espais naturals d’important valor mediambiental. Arran de la canalització del marge dret i esquerra del Delta, els bous es van introduir a les zones ermes per tal de desbrossar la malesa, menjant-se la boba i el senill, fent l’estopa dura, adobant la terra i marcant els ullals. 

«Posteriorment van esdevenir garants de les poques zones salvatges que han sobreviscut a l’acció de l’home com són la bassa de l’Encanyissada, una part important de la platja dels Eucaliptus i els ullals de Pancha a Amposta,  els erms del Marquès de Chicharri a Sant Carles de la Ràpita o la bassa de les Olles a l’Ampolla, entre altres, fins a la implantació del Parc Natural del Delta de l’Ebre», declarà el president. Així, defensa l’associació, «els braus han contribuït a conservar espais naturals que avui dia estan declarats Parc Natural pel seu alt valor mediambiental als Ports de Beseit, com són les Foies i les Rases a Alfara de Carles, les Eres d’Horta de Sant Joan, el barranc de Lloret a Roquetes o el Montsagre a Paüls».

Projecte de museïtzació
L’associació ja ha establert reunions per coordinar i impulsar  dos projectes de museïtzació sobre el món del brau. Un centre s’ubicaria als Ports i l’altre, al Delta. L’entitat també realitzarà taules rodones per tal de fer la màxima divulgació dels beneficis que aporta la cria de brau al territori, impulsarà senyalitzar de forma més visible les ramaderies als pobles i organitzarà un curs de coaching per als ramaders de braus.

La Camarga, un exemple a seguir

L’associació explica que el fet que hi haja vaques braves pasturant de forma extensiva aporta biodiversitat tant de flora com de fauna als diferents ecosistemes de clima mediterrani. Per als ramaders ebrencs, la Camarga (Reserva de la Biosfera des del 1975) és un gran exemple de gestió. «Creiem que podem aprendre moltes coses d’ells i que podem tenir un interessantíssim diàleg», afirmà el president Paco Palmer. «El que fem és una reivindicació històrica. Fins que no es van crear els parcs naturals eren les ramaderies les que conservaven el territori». L’associació està liderada per Paco Palmer, Àngela Mur i Pedro i Joana Fumadó.

Comentarios

Lea También