Els ecologistes rebutgen l’autovia A-7 pel tram ebrenc

Les entitats conservacionistes GEPEC-Ecologistes de Catalunya, Picampall, APNAL-Ecologistes en Acció Vinaròs, Ecologistes del Sénia, Salvem lo Montsià, Graëllsia i SEO han emès un comunicat en què demanen l’alliberament de l’AP-7, rebutgen una nova autovia a les Terres de l’Ebre i el Baix Maestrat i denuncien el canvi de posicionament del Govern català.

«Quan alguns plantegen construir l’autovia A-7, mantenint una AP-7 de pagament, no pensen que, de ben segur, la majoria del tràfic optaria per utilitzar l’autovia nova i gratuïta, en lloc de l’autopista que continuaria de pagament. I si s’arribés al punt que a les empreses concessionàries ja no els fos rendible explotar l’actual AP-7, què passaria aleshores?», expressen els ecologistes en el comunicat. «Estem a temps i podem evitar tant un esquarterament del territori com un altre malbaratament de recursos econòmics provinent de les arques públiques».

No renovar la concessió de l’AP-7, aconseguint la seva gratuïtat, que s’ha de decidir el desembre de 2019 «permetria resoldre l’actual problema de mobilitat, una reducció dels accidents i, a la vegada, una preservació del territori. Per això ens unim a la reclamació de la gratuïtat immediata de l’AP-7», expliquen els ecologistes.

I és que a parer seu serien molts els impactes mediambientals que suposaria la nova autovia A-7 entre el Baix Maestrat i l’Hospitalet de l’Infant. «En primer lloc partiria el pla de la Galera, que constitueix el paisatge més gran d’olivera farga (una de les varietats més antigues) d’Europa amb moltes oliveres monumentals (centenàries i mil·lenàries), afectant també al Baix Maestrat de característiques molt similars, representant un paisatge agrari únic d’un valor incalculable», afirmen.

Per altra banda, els ecologistes apunten que aquesta via s’afectaria molt negativament un dels espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 (la xarxa d’espais naturals protegits d’àmbit europeu). Es tracta dels Secans del Montsià, una Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA), on nidifica l’esparver cendrós. «Aquí hi trobem la segona població més important a Catalunya d’aquest rapinyaire. L’autovia que es proposa partiria en dos aquest espai natural, posant en risc la seva viabilitat i la supervivència de les espècies que hi troben refugi. A més, afectaria altres zones importants de nidificació per l’espècie a la zona de Tirig i Sant Mateu, i el tram olivarer del Traiguera a San Rafael del Río, al nord de Castelló», apunten.

Distintiu en perill
L’autovia, a parer seu, representaria un esquarterament de la plana del Montsià, «un impacte paisatgístic en aquest increïble espai agrari i natural, la fragmentació de finques agràries, perjudicis a la pagesia, l’afectació de masos, l’arrencada de centenars d’oliveres, la destrucció de camins ramaders històrics (els lligallos) que gaudeixen d’una protecció legal, l’afectació sobre la rica biodiversitat d’aquesta zona, afectant moltíssimes espècies protegides i amenaçades, etc.», enumeren.

Les entitats recorden que les Terres de l’Ebre són un territori declarat Reserva de la Biosfera i que amb una nova autovia aquest reconeixement i distintiu mundial es podria posar en perill. 

«Un tema que s’obvia massa sovint és que estem parlant d’un territori que gaudeix d’un reconeixement mundial. Aquest fet hauria d’implicar una actuació molt curosa amb tot allò que el pugui afectar. Molts es varen omplir la boca amb la declaració de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre. Tothom es va voler penjar medalles amb aquest reconeixement. Ara, a l’hora de gestionar aquest territori de forma sostenible, curosa i compatible amb aquesta distinció, tothom mira cap a un altre costat».