Els economistes adverteixen que cal revertir l’elevada fuga de talent jove de l'Ebre

Les Terres de l’Ebre pateixen una nova davallada de població i els experts es preocupen pel segment de joves

27 julio 2018 09:52 | Actualizado a 27 julio 2018 10:16
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

L’Informe d’Economia Local i Regional Terres de l’Ebre 2017, elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELIR) de la Universitat Rovira i Virgili, constata que l’any 2017 la població resident a les Terres de l’Ebre es va situar en els 179.508 habitants, 1.347 menys que l’any anterior. Aquesta és una nova davallada de població que contrasta amb la recuperació de població global a Catalunya i que provoca que un any més les Terres de l’Ebre perdin pes demogràfic dins el conjunt del país, situant-se en el 2,38% del total de la població catalana.
 S’encadenen així nou anys de pèrdua de pes demogràfic de les Terres de l’Ebre respecte a la població catalana. Des del 2012 al 2017 la població ebrenca ha passat de 191.826 a 179.508 habitants, 12.318 habitants menys, un molt considerable 6,42% de la població. I el més greu és que les pèrdues més significatives es produeixen entre els 25 i els 50 anys i ja no són atribuïbles a la forma parabòlica de la població ebrenca.

«S’ha produït una certa recuperació econòmica a les Terres de l’Ebre, però la demografia ha descendit. Sospitem que hi ha una migració jove entre els 25 i els 30 anys», explica el director de la CELIR, Juan Antonio Duro. «No tenim capacitat per veure les causes d’aquesta fuita de joves, però la situació és aquesta. Seguim perdent efectius i la demografia també és un factor econòmic. La retenció de talent és fonamental per al canvi econòmic a les Terres de l’Ebre», ha conclòs.

Els economistes es mostren, així doncs, preocupats per aquesta fuita de joves i adverteixen que cal revertir la situació. El director del campus Terres de l’Ebre, Jordi Sardà, ha expressat per la seua banda la importància de la universitat per retenir aquest talent jove. «La universitat no és la solució de tot, però pot ajudar en l’arrelament del jovent al territori», ha declarat. «La URV està a rànquings nacionals i internacionals i hem de fer comprendre les famílies i la societat que els joves tenen aquí una bona universitat on formar-se al territori. Que la causa de la fuita no siga aquesta».

Temporalitat dels contractes
El mateix informe constata com a dada positiva que l’economia ebrenca va créixer el 2017 per tercer any consecutiu, després de la sagnia del pitjor període de la crisi econòmica, del 2009 al 2012. Així, el creixement dels cotitzants totals (tant del règim general com dels autònoms) en el darrer trimestre del 2017 va ser del 3,8%, un percentatge més elevat que l’assolit en el mateix període del 2016 que va ser del 3,1%.
Malgrat això, Duro ha assenyalat aspectes negatius com l’excessiva temporalitat, els sous o la segmentació del mercat d’aquests cotitzants.
La taxa de contractes temporals a les Terres de l’Ebre ha estat el 2017 superior al 92%, mentre que a la resta del país, tot i ser també alta, es troba cinc punts per sota, en un 87,4%.

En canvi, tots els sectors econòmics han crescut durant el 2017. La construcció, en un 5%; el de serveis, un 4,5% i la indústria, un 2,9%. Ara bé, cal remarcar que el sector públic continua sent l’únic sector econòmic a l’Ebre que l’any 2017 va presentar un nivell d’ocupació superior al de l’inici de la crisi econòmica. Així, mentre l’ocupació del sector públic entre 2009 i 2017 ha crescut un 26%, la resta de sectors encara mostren una caiguda de l’ocupació: especialment la construcció, amb una davallada del 57% o la indústria, amb un decrement del 18%.

Duro ha apuntat que el sòl urbanitzable és molt elevat a les Terres de l’Ebre i que hi hauria marge per créixer molt més a nivell d’indústria. Així, el director ha assenyalat que el territori té «molt marge per a la subindustrialització» i que cal posar en valor els recursos per atreure «l’aterratge de noves empreses». També el regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Tortosa, Emili Lehmann, ha apuntat la necessitat de tenir una indústria més forta al territori perquè es puga capgirar la situació demogràfica.

El turisme, poc creixement per a un gran potencial

L’informe de la URV també ha estudiat el turisme a les Terres de l’Ebre, un sector, juntament amb l’agricultura, estratègic per a les Terres de l’Ebre i amb moltes possibilitats d’expansió. De les nou marques turístiques existents a Catalunya, les Terres de l’Ebre ocupen la sisena posició pel que fa a l’arribada com pernoctacions de turistes, i només tenen per sota la Catalunya Central, les Terres de Lleida i la Vall d’Aran. Pel que fa, al nombre d’establiments turístics estan molt per sota de les seues possibilitats. Així amb un 10,4% de tot el territori català, el nombre d’establiments turístics només representa el 4,0% del total i el nombre de places un 2,2%. El creixement és, per tant, encara inferior al potencial que hi ha.

Comentarios
Multimedia Diari