Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Els experts consideren que el territori de les Terres de l'Ebre és clau en l’aposta per les renovables

Els ponents de la jornada anual de MADE asseguren que l’Ebre és una zona idònia per a l‘energia eòlica i fotovoltaica

A.Caralt

Whatsapp
La jornada anual de la Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya es va celebrar ahir al Teatre La Llanterna de Móra d’Ebre.  FOTO: joan revillas

La jornada anual de la Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya es va celebrar ahir al Teatre La Llanterna de Móra d’Ebre. FOTO: joan revillas

Si quedaven pocs dubtes, el futur energètic serà renovable o no serà. L’era dels combustibles fòssils ha iniciat un inexorable declivi fins a la seva extinció, prevista al voltant de l’any 2060. El lideratge d’aquest relleu obligat l’hauran d’assumir les energies renovables de nou tipus, fonamentalment eòlica i fotovoltaica. En aquest marc, les Terres de l’Ebre, tal i com ha succeït amb l’energia nuclear les últimes dècades, hi poden jugar un paper principal

Així es va posar de manifest ahir en la jornada anual organitzada per la Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya (MADE) a Móra d’Ebre. Una cita anual que sota el títol ‘Alternatives per un territori energètic’ va reunir experts d’arreu de Catalunya.
Els ponents van insistir un i altre cop en el compromís assolit el 2011 per la Unió Europea de reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) d’entre un 80 i un 95 per cent l’any 2050. Els estats de la Unió Europea i regions, com és el cas de Catalunya, hauran d’assumir i aplicar el compromís. En aquest sentit, el Pacte Nacional per a la Transició Energètica estableix l’objectiu d’arribar al 100 per cent d’energies renovables el 2050 a Catalunya mentre que la Llei de canvi climàtic, aprovada el juliol al Parlament, estableix que la reducció d’emissions en el mateix horitzó temporal serà total.

Anem per bon camí, però el repte és ingent, va detallar el director de l’Oficina de la UE a Barcelona, Ferran Tarradellas, un dels convidats a la jornada. «El compromís de reduir a la Unió Europea un 20 per cent les emissions el 2020 respecte 1990 l’assolirem; l’última xifra ens indica que ja hem arribat el 18 per cent de rebaixa. També aconseguirem l’objectiu d’un 20 per cent de consum d’energies renovables», detallà. En canvi, la millora d’un 20 per cent de l’eficiència energètica «ens costarà més».

La patronal eòlica Catalana, EolicCat, ha proposat, conjuntament amb altres associacions eòliques i la patronal PIMEC, un desenvolupament extraordinari de l’energia eòlica i fotovoltaica de 2019 a 2030, amb la implantació any rere any de 300 MW de potència eòlica i 300 més de fotovoltaica. Només així, argumentà el gerent d’EolicCat, Jaume Morron, s’assolirien els compromisos subscrits. Per fer-ho, advoca, cal obrir el meló del mapa eòlic per permetre nous espais on aixecar aerogeneradors i escurçar la llarga tramitació dels projecte a un màxim de dos anys.

El professor emèrit de la UPC, Carles Riba, posà en evidència que l’Ebre acompleix unes condicions idònies per a la implantació de les dues energies renovables, especialment l’eòlica pel persistent vent que hi bufa. De fet, la Terra Alta ja és el principal pol eòlic de Catalunya i Gas Natural pretén construir-hi 90 MW més a partir de 2017-2018, tot i l’oposició ferma del sector turístic i vitivinícola de la Terra Alta.
Nuclears reutilitzades

Però Riba va anar més enllà, proposant davant la sorpresa de l’audiència la possibilitat de  reutilitzar les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs desmantellades en centrals elèctriques que utilitzessin, en primera instància, el gas natural com a combustible i, a mitjà termini, l’hidrogen d’origen renovable.

També en relació a les nuclears, que esgoten durant  la pròxima dècada la vida útil per a la qual foren dissenyades, es preguntà si es podrien reconvertir en nuclears de fusió, un tipus de producció en fase d’experimentació al sud de França. Tarradellas va respondre que no era possible una reutilització per a aquest ús sense una inversió multimilionària.

El territori vol «certesa» sobre el futur de les nuclears
La majoria dels agents es posen d’acord en presentar la nuclear com una font energètica clau per a garantir la transició dels combustibles fòssils a les energies renovables. No queda clar, amb tot, fins quan l’han de jugar. Partits polítics i ecologistes demanen que s’autoritzen més permisos més enllà de la pròxima dècada. Endesa, en canvi, vol allargar la vida de les centrals fins als 60 o 75 anys, molt lluny dels 40 previstos en un inici.

Davant d’això, el president de MADE i alcalde d’Ascó, Josep Maria Buixeda, va demanar ahir «certeses» a polítics i empreses. «Estem en una situació d’interinatge, sense saber fins quan s’allargarà la vida de les nuclears i sense saber el marge de maniobra que tenim per a la transició a les renovables».

Buixeda considera que el pes de l’energia nuclear ha condemnat, en certa manera, el territori. «Depenem d’una indústria energètica nuclear que ha estat contraproduent per altres alternatives econòmiques. La indústria agroalimentària, amb un gran potencial, no té un esdevenidor molt bo. Ascó no ha pogut entrar a la marca Reserva de la Biosfera. Ara bé, estem en un territori energètic i tenim aquesta cultura», ha tancat.

Al seu torn, el director de MADE, Jesús Benaiges, va subratllar la importància del fons de compensació derivat del nou impost nuclear català per atraure inversions  en energies renovables que, dit per tots, és la gran apost de futur.

Temas

Comentarios

Lea También