Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

‘Els funerals d’un Rei’ o com tortosa va respondre a la mort de Felip II

L’exposició, realitzada en el marc de la Festa del Renaixement, mostra el protocol que es duia a terme durant el segle XVI davant la defunció d’un monarca

Roser Regolf

Whatsapp
Imatge de l’exposició organitzada per l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre. FOTO: Joan Revillas

Imatge de l’exposició organitzada per l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre. FOTO: Joan Revillas

No va ser fins a 21 dies després de la mort del rei Felip II quan les autoritats tortosines van rebre la notificació oficial que ho anunciava. Tortosa, en la seva situació com a vegueria, es va vestir de dol activant el protocol establert i va prohibir tota manifestació d’alegria. 

Per commemorar els 42 anys de regnat, la ciutat va cancel·lar totes les cerimònies que tenien programades per vetllar per la salut del rei i a l’interior de la Catedral es va construir una capella ardent envoltada d’espelmes i de ciris. Les campanes de les esglésies, convents i monestirs de la ciutat tocaven el toc de difunts a les hores establertes. Finalment, el 16 d’octubre de 1598 es va realitzar un seguici fúnebre on 81 persones, les màximes autoritats polítiques i socials que representaven els tortosins i la gent del territori, van retre homenatge al difunt rei en un acte de rigorós dol.

Reials Col·legis

L’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, en el marc de la Festa del Renaixement, ha organitzat l’exposició ‘Els funerals d’un Rei’, on mitjançant un conjunt de llibres i documentació recuperada s’explica tot el protocol que va seguir la ciutat de Tortosa pel dol de la mort del rei Felip II. 

El director de l’Arxiu, Albert Curto, ha explicat al Diari que «aquests documents mostren la importància que tenia Tortosa com a vegueria, a més d’aportar-nos dades de gran interès sobre l’organització social i política de com vivia la ciutat en aquella època». 

L’exposició, que es pot veure als Reials Col·legis de Tortosa fins al 31 de juliol, és una representació gràfica dels moviments socials i culturals que s’establien quan es moria un rei. 

En alguns dels llibres, amb una escriptura cuidada i cal·ligràfica, s’explica la rellevància d’alguns dels personatges de l’època que van prendre part en la cerimònia, i que també veiem representats en els diferents actes de la Festa del Renaixement. És el cas del veguer, que era el màxim representant del rei en el districte territorial de la vegueria; els procuradors, que mitjançant un càrrec anual tenien el paper d’actuar com a major potestat de la ciutat; els consellers, els escrivans o el trompeter, que era el pregoner, encomanat pel rei, que s’encarregava de fer les crides públiques dels actes de la ciutat.

Entre les peces exposades es poden veure alguns documents com el Llibre de Clavaria, on està anotat el salari del veguer Esteve Sancho; el Cartulari municipal, datat del segle XVII, signat pels procuradors; el Llibre d’Insaculacions, on estaven registrats els noms de les persones dels oficis de la ciutat; una carta reial de l’emperador Carles V, on anunciava que els actes oficials els havien de plasmar els escrivans; o el Llibre de Deliberacions, on s’escollia Guillem Espelta com a trompeta de la ciutat de Tortosa.

La importància de les vegueries

Durant l’edat mitjana, les vegueries van esdevenir una divisió territorial important dels regnes. Tortosa, arran de la seva situació geogràfica, era una vegueria força rellevant i per aquest motiu, fet que no va passar a la resta de pobles,  es va cenyir al protocol fúnebre d’aquella època.

Temas

Comentarios

Lea También