Els governs català i valencià es coordinaran en salut i educació al territori del Sénia

Els governs de la Generalitat catalana i de la valenciana es coordinaran en matèria de salut i educació a l’àrea ‘fronterera’ entre el Montsià, el Maestrat i els Ports. Es tracta d’una llarga reivindicació de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, que agrupa 27 municipis catalans, valencians i aragonesos i que precisament va nàixer per treballar conjuntament en la millora dels serveis i el desenvolupament econòmic d’aquest territori.

Pel que fa a salut, la Generalitat valenciana ha proposat a la catalana signar un conveni en matèria d’urgències i servei d’ambulàncies. L’acord està pendent d’una reunió entre el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarés, i el delegat de presidència del Consell a Castelló i alcalde de Cervera del Maestre, Adolf Sanmartín. «Es tracta d’aplicar la lògica i que sigui possible que, en cas d’accident o urgència, els ciutadans rebin l’ajuda que necessiten el més aviat possible, vingue d’on vingue» afirma Xavier Pallarés.

«L’objectiu és donar el millor servei als ciutadans, deixant de banda les fronteres o barreres administratives», remarca per la seva banda Sanmartín.

«Volem unificar criteris, i omplir buits i ombres que queden en matèria d’atenció sanitària», afegeix. Es pretén així evitar «contrasentits», «com per exemple, que en cas d’una urgència, un veí del municipi de Rossell (Baix Maestrat) hagi d’anar a un centre d’atenció primària més llunyà, quan té prop el de la Sénia», comenta el representant polític valencià. «Les fronteres existiran físicament però no tenen sentit en moments d’emergència i angoixa de les persones», remarca.

Un altre àmbit de col·laboració important serà el d’educació. Tot i que ja existeixen alguns acords puntuals des de fa anys, ara es planteja una planificació conjunta pel que fa a àmbits com la Formació Professional. Així ho van manifestar els consellers del ram, el català Josep Bargalló i el valencià Vicent Marzà, en una reunió a Castelló de la Plana, el passat 22 de novembre.

«Nosaltres tenim a la comarca del Montsià -que limita amb Castelló- estudis agraris, estudis de nàutica i estudis marítims que tenen una demanda de llocs de treball també a l’altre cantó. I el més lògic seria que no dobléssim esforços sinó que els ajuntéssim i poguéssim oferir estudis amb una millor oferta que servissin més a aquest territori per les seves necessitats econòmiques», afirmà Bargalló en aquella trobada.

La directora dels serveis territorials d’Educació a les Terres de l’Ebre, Montserrat Perelló, explica que es treballarà aquesta coordinació de cara al curs acadèmic 2020-2021. El principal objectiu se centra en els cicles de Formació Professional.

Tal i com va apuntar Bargalló, l’objectiu és no duplicar l’oferta. «Cal fer-la complementària, atenent a les necessitats reals i concretes del territori i les seves empreses», comenta la directora territorial d’Educació a les Terres de l’Ebre.

Satisfacció

Els municipis de la Taula del Sénia valoren molt positivament aquest incipient treball conjunt de les dues administracions autonòmiques.

L’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura, recorda que aquesta va ser una de les primeres demandes per les quals va nàixer l’ens, fa més de deu anys.

«Estem molt satisfets però ara el que cal és que ens sentem a parlar i a concretar». I és que segons Ventura, a nivell d’ensenyament hi ha una oferta de formació professional mal repartida i que no atén a les demandes de les empreses locals. «Així, es dona sovint que els joves han de marxar a estudiar fora i alhora, que les empreses d’aquí no poden cobrir els llocs de treball qualificats», lamenta Ventura.

‘Cal també un acord en matèria d’emergències’

Un altre àmbit en el que la Taula del Sénia reclama coordinació de les generalitats catalana i valenciana és en emergències. I és que l’existència d’una frontera administrativa suposa sovint també una manca d’informació del que succeeix a l’altra banda del riu Sénia.  Així es va posar de manifest en els aiguats de la tardor del 2018, segons detalla l’alcaldessa d’Ulldecona. I és que, per exemple,  els ajuntaments només  tenien coneixement de les carreteres o camins tallats per la pluja a la seva comunitat, però no als municipis de la comunitat veïna.