'Els nens sempre diuen les coses pel seu nom'

- El vostre espectacle sembla molt sorprenent. Què hi descobriran les famílies que el vagin a veure?

-Sí, el cert és que per nosaltres també és força nou perquè només l’hem fet a Nova York. És un espectacle amb cançons amb anglès i narració en català. Es basa en les aventures de Rolf ?& Flor, amb els quals hem fet tres llibres-disc. El repertori inclourà les nostres cançons preferides dels tres volums. La Flor viu a Nova York i és mig mexicana, i el Rolf viu a Barcelona i és mig alemany. Explicarem la història des dels dos punts de vista.

- Hi ha un argument tot i ser cançons dels diferents llibres disc?

- Sí, a l’espectacle s’acaba creant una nova història, única. Als llibres les cançons no són illes independents i totes funcionen com seqüències.

- Sovint classifiquem les obres en funció de gèneres. Quin seria el vostre?

- L’espectacle és un concert, amb The Pinker Tones en directe explicant una història i alternant narració i cançons (s’assemblaria a un musical, també). Té una mica de tot: moments alegres, més íntims... És el nostre humil intent d’explicar a les nostres filles el món, amb les seues coses bones, i també les dolentes. La tristor no ha de ser un tabú per als nens. També l’alegria és més alegre després de passar per la tristor.

- A vegades evitem tot el dolent als xiquets, i tot són contes de fades...

- Sí, no volem donar lliçons, però creiem que els nens són personetes molt intel·ligents i sensibles i no hauríem de sobreprotegir-los. Ells mai no tenen problemes, sempre diuen les coses pel seu nom, i hem d’estar a l’altura. La música és una bona manera d’explicar-los moltes coses. Tenim una cançó sobre una nena refugiada, per exemple, i una altra sobre un nen amb Síndrome de Down.

- Vau començar amb els llibres discos perquè vau ser pares?

- En la vida de molts músics, la paternitat suposa un daltabaix. Arribes a la conclusió que no pots anar a dormir a l’hora que la teua família es lleva. L’inici va ser quan l’Àlex i jo buscàvem música per a les nostres filles, i el panorama era desolador. Aleshores ens vam dir: «anem a fer algunes cançons per a les nenes». Però com que som perfeccionistes la cosa es va anar complicant i d’invertir un mes vam passar a sis, i va sortir el primer llibre. Molta gent li va agafar molt d’afecte i nosaltres vam patir una espècie de Síndrome d’Estocolm. Els personatges ens van segrestar.

- Els vau crear ben especials.

- La veritat és que el personatge del Rolf és una mica biogràfic, jo també sóc mig alemany i porto ulleres, és una mica jo quan era petit.

- En quin moment us trobeu ara?

- Els processos de producció dels llibres són molt llargs. Ara estem preparant el quart, però ho combinem amb espectacles en directe, que ens van molt bé. Escoltem molt els nostres fans, que participen molt activament i proposen coses, i a nosaltres ens agrada també tenir aquests imputs.