Els pescadors capturen més de dos milions de crancs blaus

La irrupció sobtada al mar de les Terres de l’Ebre l’any 2016 d’una nova espècie invasora, el cranc blau, va posar en alerta els pescadors i les administracions pesquera i mediambiental catalanes, que des d’un primer moment van apostar per lluitar contra la seva expansió mitjançant la inducció d’una pesca professional intensiva i dirigida. De forma paral·lela, aquest cranc s’ha introduït amb èxit a la cuina del territori.

«Els resultats del gran esforç pesquer han estat sorprenents», segons es destaca des de la Generalitat. Des de l’any 2016 fins a finals de gener de 2020, s’han comercialitzat a través de les llotges pesqueres catalanes 580.094 quilos de cranc blau. Calculant a una mitjana d’entre tres i quatre exemplars per quilo, la pesca professional n’ha extret del medi més de 2.200.000 d’exemplars, i ha reportat uns beneficis al sector pesquer d’1.561.144 euros, segons dades del Departament d’Agricultura.

Pel que fa al preu de primera venda del cranc blau, tot i haver assolit inicialment valors de fins a 12 euros el quilo, l’abundància posterior ha fet caure el preu en picat, i durant el 2019 s’ha mantingut en una mitjana de 2,6 euros el quilo.

A l’espera dels resultats del seguiment científic que han d’anar aportant informació sobre l’evolució de la densitat de la població de cranc blau, d’aquestes dades es dedueix que les captures continuen incrementant-se, ja que han passat de 79.476 kg l’any 2018 a 437.693 kg l’any 2019, cosa que representaria un 550% en l’increment de les descàrregues. La Generalitat sosté que aquest increment «està més vinculat al gran increment de l’esforç pesquer professional dirigit al cranc blau que no pas a un augment real de les seves poblacions».

A diferència d’altres espècies foranes com el musclo zebrat o el cargol poma, el cranc blau (Callinectes sapidus), procedent de la costa est americana, té un alt valor comercial en els seus països d’origen i s’està assentant com un valuós producte gastronòmic de la cuina del delta de l’Ebre. Comercialitzat principalment a través de les llotges pesqueres de Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i l’Ampolla, i també de Palamós, el seu consum s’està estenent al llarg del territori.

Per lluitar contra l’expansió de l’espècie, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims va crear el Comitè de Cogestió del Cranc Blau de les Terres de l’Ebre. Constituït el 13 de novembre de 2018, està format per pescadors i mariscadors de cranc blau, la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona i la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, la consultora mediambiental Monverte, les ONG Ecologistes en Acció i SEO BirdLife, i la Federació de Productors de Mol·luscs del Delta (Fepromodel), així com la mateixa Direcció General de Pesca.

El comitè ha autoritzat llicències de pesca professional que abasten des de la pesca a mar obert en embarcació i a peu, la pesca a l’interior de les badies dels alfacs i el fangar, al curs del riu Ebre i a la gola de migjorn també amb embarcació i a peu, a les llacunes deltaiques i a les seves pantenes i també a les desembocadures dels rius Ter, Fluvià i Muga.