Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Els pescadors de la Ràpita capturen més d'una tona diària de cranc blau aquest 2019

Els preus continuen estancats al voltant dels 2 euros el quilo mentre la població es multiplica i s'escampa per la costa mediterrània

ACN

Whatsapp
FOTO: ACN

FOTO: ACN

Els pescadors de la Confraria de Sant Carles de la Ràpita estan capturant més d'una tona de cranc blau de mitjana per cada dia de sortida a la mar durant el que portem de gener.

Una xifra -12,3 tones en només dos setmanes- que suposa ja un rècord mensual absolut. Més encara: supera la xifra de 12 tones que els pescadors van portar a la llotja durant tot el 2017 i amenaça de sobrepassar les 60 de tot l'any passat.

La multiplicació de les captures i el consegüent excés d'oferta, però, ha provocat que els preus, més enllà d'un lleuger repunt durant les passades festes nadalenques, hagin tornat a caure i s'hagin estabilitzat al voltant dels dos euros el quilo. Els pescadors creuen que cal continuar estimulant la demanda d'aquest crustaci invasor que ja està colonitzant diferents punts de la costa mediterrània.

Detectat a la costa del delta de l'Ebre a finals de 2013, no va ser fins l'estiu de 2016 quan els pescadors de Sant Carles de la Ràpita van decidir-lo passa per llotja per oferir-lo als consumidors aprofitant que el govern espanyol tenia inclos aquest cranc invasor en la llista d'espècies comercials. En tot el mes d'agost d'aquell any se'n van capturar 107 quilos.

Des de llavors, la progressió ha estat imparable, multiplicant-a un ritme "exponencial", segons subratlla el secretari de la confraria de pescador rapitenca, Joan Balagué. Després de les 12 tones capturades el 2017, durant el passat 2018 es va produir el gran salt, amb la captura de 60 tones, cinc cops més. Durant aquest principi de 2019, la tendència no ha fet més que accentuar-se. "És una barbaritat. Amb el que portem de gener ja hem capturat qualsevol mes anterior. Són 12.300 quilos fins ara, quan el mes que vam capturar l'any passat van ser 12.000. I encara falten uns dies perquè acabi gener", subratlla.

Aquest increment sense aturador està tenint la seva repercussió en els preus que es paguen a la llotja. Així, després d'assolir freqüentment els 11 o 12 euros el quilo durant els primers temps de comercialització, la creixent sobreabundància de crancs va acabar fent el preu fins els 1,5 euros només fa uns mesos enrere. L'anunci del Departament d'Agricultura de crear una pla de cogestió per sobreexplotar aquesta espècie i trobar-li una sortida comercial va ajudar a donar a conèixer el producte i animar les vendes, situant els preus al voltant dels 3 euros.

De fet, segons precisa Balagué, el cranc blau, en aquests moments ja segueix pràcticament la mateixa dinàmica de preus comercials que altres crustacis, marisc i peixos apreciats. Això va fer que durant els dies previs a les fetes nadalenques assolís a la llotja els 5 euros el quilo. "La gent l'ha conegut, l'ha trobat bo i l'ha comprat.

Un cop passades les festes, quan el marisc i el peix de qualitat pugen, l'espècie tampoc ha estat aliena a la baixa de preus del mes de gener", ha raonat. Així, en aquests moments, el preu mig se situa al voltant dels 2 euros.

Revaloritzar l'excés d'oferta

Havent assumit com a "molt difícil" la seva eradicació de la costa, els pescadors i la Generalitat han assumit que només se'l pot combatre amb la "sobreexplotació pesquera" per evitar que continuïn ocasionant quantiosos danys sobre les espècies locals, com els cultius marins de musclos, ostres i d'altres.

Però l'actual "excés d'oferta" dificulta la seva sortida i manté els preus molt baixos. "Hi ha mercat, però costa", admet Balagué. "Hem d'aconseguir buscar mercats amb consumidors d'aquest producte, que la gent el conegui i el pugui comprar perquè es revaloritzi", apunta.

Aquesta era la idea del pla de cogestió posat en marxa per Agricultura. Però lluny de visualitzar en l'horitzó ja no la seva eradicació, sinó el control de la població, seguint l'exemple de països com Grècia, l'invasor continua estenent-se per la costa mediterrània catalana -ha arribat a la Costa Brava- i la del País Valencià -envaint a l'Albufera-. "Es desplaça per tota la costa. Al final s'integrarà com un cranc propi", conclou Balagué.

Temas

Comentarios

Lea También