Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Els pescadors ebrencs, clau per a la conservació de les tortugues marines

La Generalitat ha emès una autorització especial perquè les barques d’arrossegament de les Terres de l’Ebre portin a port els exemplars que pesquin accidentalment

Maribel Millan

Whatsapp
Exemplar de tortuga portat per uns pescadors fins al port de la Ràpita i que s'ha pogut salvar.

Exemplar de tortuga portat per uns pescadors fins al port de la Ràpita i que s'ha pogut salvar.

Les barques d’arrossegament de les Terres de l’Ebre, des de les Cases d’Alcanar fins a l’Ametlla de Mar, tenen enguany una autorització especial de la Generalitat per portar fins a port les tortugues babaues que quedin enganxades a les seves xarxes, per tal que siguin recollides allí per la Xarxa de Rescat de Fauna Marina i es puguin recuperar per retornar amb condicions al mar.  

La costa ebrenca i en especial la del Delta de l’Ebre s’ha consolidat com un dels punts d’hivernació d’aquestes tortugues protegides, que prefereixen les aigües poc fondes, amb temperatures més elevades i força aliment que hi ha a la plataforma deltaica i en especial a les badies dels Alfacs i el Fangar.

Quan arriba la primavera i la temperatura de l’aigua supera els 15 graus, les tortugues desperten i es dispersen per la Mediterrània. «Si habitualment això passava al mes de maig, enguany ha estat al mes d’abril», detalla al Diari Ricard Gutiérrez, tècnic de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina del Departament de Territori i Sostenibilitat. 

Així, durant el mes d’abril la xarxa va recuperar fins a 27 tortugues al litoral català. Des del gener fins a l’actualitat, la xifra s’eleva a les 58, només per darrera de les 61 recuperades durant el mateix període del 2012. Dos de cada tres casos es donen al Delta de l’Ebre. 

D’aquestes 58 tortugues, totes excepte 3 han aparegut mortes a les platges, entre les quals a Eucaliptus o el Trabucador.  La majoria apareixen sense signes de cops o malalties, fet que ha portat de corcoll els científics fins ara. I és que un recent estudi sembla haver donat amb la clau. 

Les tortugues que es troben al fons del mar, despertant-se de la hivernació, poden quedar enganxades per les xarxes dels pescadors d’arrossegament. Són pujades ràpidament a la superfície i retornades al mar poc després per part dels pescadors. «Aquests canvis bruscos de pressió els provocarien bombolles i la mort per embòlia, pel síndrome de descompressió, com el que afecta els submarinistes», detalla el tècnic de la Xarxa de Rescat. 

Així,  es demana als pescadors que no retornin les tortugues que capturen vives al mar, com feien fins ara, sinó que les portin a port i avisin a la Xarxa de Rescat. 
Per poder-ho fer,  l’administració ha expedit una autorització excepcional a les barques d’arrossegament de les Terres de l’Ebre, amb una flota especialment important al port de Sant Carles de la Ràpita, però també a  l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i les Cases d’Alcanar. 

De moment, enguany aquesta autorització s‘ha limitat als ports ebrencs perquè són els que més probabilitats tenen de pescar les tortugues amb les xarxes d’arrossegament, per la poca profunditat del fons marí. 

Un primer cas de tortuga recuperada es va donar el passat 2 de juny a Sant Carles de la Ràpita. L’exemplar va ser recollit al port pels Agents Rurals i traslladat a les instal·lacions de la Fundació  CRAM (de conservació i recuperació d’animals marins) on des de fa poc disposen d’un cambra hiperbárica, que es presentarà aquesta setmana que ve, gràcies a la qual s’ha pogut salvar la vida a aquest exemplar. Així, els tècnics confien que amb aquesta nova metodologia de treball es pugui incrementar el nombre de tortugues babaues salvades i recuperades per retornar-les al medi marí. 

Temas

Comentarios

Lea También