Els pobles limítrofs amb el País Valencià i Aragó, perjudicats pel tancament perimetral

Diversos alcaldes demanen que es permeti la mobilitat entre municipis veïns, encara que siguin de comunitats diferents, ja que les relacions familiars i econòmiques són constants

17 marzo 2021 06:30 | Actualizado a 17 marzo 2021 10:52
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’obertura de la mobilitat comarcal a Catalunya per a les bombolles de convivència fa que, actualment, una família d’Alcanar pugui anar de vacances a la Vall d’Aran, a 330 quilòmetres, però no a Vinaròs, el seu poble veí situat a 10 quilòmetres però ja dins del País Valencià.

Des de les zones limítrofs de Catalunya amb València i amb l’Aragó fa temps que es demana més sensibilitat per a la seva realitat, ja que les relacions socials, culturals, econòmiques i familiars no entenen de fronteres i tancaments perimetrals.

«Entenem les dificultats que ha comportat la pandèmia i la necessitat de restriccions, però creiem incomprensible que després d’un any les generalitats catalana i valenciana no hagin arribat a un acord per tenir en compte la realitat dels territoris limítrofs;ens sentim perjudicats», comenta l’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura, qui considera que s‘hauria de permetre la mobilitat en municipis veïns (independentment de la comunitat autònoma a la que pertanyin) o per exemple, que els desplaçaments es poguessin fer a un cert radi de distància, de 30 o 50 quilòmetres, més enllà de comarques o territoris.

«No es té en compte la diversitat del territori, amb zones rurals amb una densitat de població baixa, o a tocar d’una frontera administrativa. La norma es dicta des de Barcelona per a Barcelona», lamenta Ventura.

A Ulldecona també es dona la circumstància que el barri Castell forma a la pràctica un únic nucli de població amb Sant Rafel del Riu, situats a banda i banda del riu Sénia. Els lligams són també forts entre el municipi català de la Sénia i els petits nuclis de la Tinença de Benifassà o les Cases del Riu (Rossell), ja en terres valencianes.

Les poblacions d’Alcanar, la Sénia i Ulldecona mantenen constants relacions amb Vinaròs, Benicarló i Peníscola, i per exemple, el sector comercial vinarossenc s’ha vist força perjudicat per la impossibilitat de rebre els seus habituals clients de la comarca del Montsià, durant molts mesos i encara avui.

Una situació idèntica es viu als pobles de la Terra Alta limítrofs amb l’Aragó, com ara Arnes, Horta de Sant Joan, Caseres o Batea. «Tinc família a Vall-de-Roures a qui no veig des de fa un any», comenta l’alcalde d’Horta de Sant Joan, Jordi Martín.

«Al municipi hi ha molts veïns que tenen terres a la banda aragonesa, però que no són professionals del sector agrari. Això va suposar un problema, en especial durant el primer estat d’alarma, quan al principi no se’ns permetia ni anar a l’hort. Vam explicar la situació i es va poder arreglar», comenta l’alcalde, tot i admetre que de vegades els veïns del poble se senten com a infractors pel sol fet de passar la frontera administrativa, tot i tenir justificació per a fer-ho.

Per la seua banda, l’alcalde d’Arnes, Joaquim Miralles, insisteix en el fet que els veïns d’aquesta zona de la Terra Alta tenen una tirada natural cap al Matarranya, més que no pas cap a Gandesa o Tortosa. I és que Vall-de-Roures es troba a 11 quilòmetres, mentre que la capital de la Terra Alta a 29.

«En general, aquí tampoc tenia sentit el confinament comarcal, ja que els pobles som petits i molts no tenen tots els serveis i t’has de desplaçar», comenta l’alcalde Miralles.

L’alcalde de Batea, Joaquim Paladella, constata que es tracta d’una «mostra més de la falta de sensibilitat» cap a la realitat dels territoris rurals allunyats dels centres de poder, però entén que en el context actual tot és complicat i cal acatar les normes que es dicten. «Esperem que dure el mínim possible», afirma.

Es dispara la demanda d’allotjaments rurals per Setmana Santa

Els canvis en la mobilitat a Catalunya han obert moltes expectatives a les Terres de l’Ebre de cara a la Setmana Santa. Així, molts allotjaments, cases rurals i càmpings de la Terra Alta han començat a rebre reserves i peticions d’informació per a les properes vacances. «L’obertura oficial va ser dilluns i els telèfons van començar a sonar», afirma l’alcalde d’Arnes. A l‘Ajuntament d’Horta de Sant Joan també han rebut trucades interessant-se per la zona d’acampada que hi ha al Parc Natural dels Ports. Així, el sector turístic del territori espera poder començar a recuperar-se després d’uns mesos molt complicats per les restriccions de la pandèmia. 

Comentarios
Multimedia Diari