Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Els regants de la conca trameten a Brussel·les el suport al Pla Hidrològic

Totes les comunitats de regants de la conca, a excepció de l´Esquerra de l'Ebre, signen a Amposta un document per enviar-lo a la Comissió Europea

A.Caralt

Whatsapp
Regants de tota la conca de l´Ebre van assistir ahir a la jornada sobre el Delta organitzada a Amposta. Foto: ACN

Regants de tota la conca de l´Ebre van assistir ahir a la jornada sobre el Delta organitzada a Amposta. Foto: ACN

Cop d’efecte dels regants de la conca de l’Ebre en la lluita sobre el Pla Hidrològic. Un total de 15 comunitats de regants de la junta de govern de la federació que els aplega van signar ahir a Amposta un document de suport al pla, un escrit que adreçaran a la Comissió Europea com a contrapès als arguments defensats per la Plataforma en Defensa de l’Ebre i la Generalitat Catalunya.

El document fou signat a porta tancada en el marc d’una jornada sobre l’impacte del canvi climàtic als deltes. Només se’n va desmarcar la comunitat de l’Esquerra de l’Ebre, que rebutja el pla de conca i en conseqüència va decidir no signar el document d’adhesió. Sí que, en canvi, el van ratificar els regants de la Dreta de l’Ebre i els de les comunitats lleidatanes d’Urgell i Pinyana.

A banda dels membres de la junta del govern, el document té el suport de la resta de regants de la federació, que sumen un total de 600.000 hectàrees.

El president de la Federació de Regants de la Conca de l’Ebre (Ferebro), César Trillo, defensà la decisió. «Volem que Europa conegui el pensament no només de la PDE sinó també dels usuaris de la conca». A parer seu, el pla hidrològic de l’Ebre és un document «equilibrat i factible» davant el que considera tesis «inviables» de la PDE i la Generalitat catalana.

«Pretenen que del cabal d’un riu que creua nou comunitats autònomes, el 65 per cent del total sigui per a l’última comunitat, Catalunya. I això és inviable», afirmà Trillo.

«El Pla Hidrològic dóna satisfacció a totes les comunitats autònomes i atorga un cabal ecològic per a l’Ebre molt més elevat que la suma de tots els cabals ecològics de la resta de rius de la península», insistí. «I a més del cabal ambiental per a l’Ebre cal afegir l’aigua dels canals que acaba a les badies», va tancar.

Més enllà de les declaracions de Trillo, Ferebro va difondre ahir un document on s’oposa a la «utilització política» dels cabals de l’Ebre per incrementar les «tensions territorials» i denúncia el que anomena «procés de sobiranització» de l’aigua de l’Ebre amb l’objectiu «d’acaparar recursos en un escenari rupturista», referint-se al procés independentista. Ferebro reitera la defensa del model d’implantació dels cabals ecològics «fruit d’una rigorosa anàlisi tècnic i jurídic» i la defensa de la unitat de gestió de la conca de l’Ebre.

Rebuig de l’Esquerra

L’única veu discrepant fou la de la comunitat de regants de l’Esquerra del Delta de l’Ebre, membres de la junta de govern de Ferebro.

El seu president, Víctor dels Horts, no va subscriure el document d’acord amb el rebuig al Pla Hidrològic expressat per l’entitat diverses vegades. «Nosaltres defensem no només la nostra concessió sinó la terra que reguem, el Delta».

En aquest sentit, dels Horts lamenta la divisió d’opinions entre les dues comunitats de regants del Delta «A la llarga el pla pot posar en perill, fins i tot, les relacions entre els regants de l’Ebre per la manca de cabals que hi pot haver en un futur».

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También