Els regants esperen que noves pluges recuperen les reserves del pantà d'Ulldecona

No plou de cap manera a la capçalera del riu Sénia. Això provoca que l’embassament d’Ulldecona, situat a la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), segueixi sota mínims i, amb 140.000 metres cúbics d’aigua emmagatzemada (0’14 hm3 dels 11 que té de capacitat), ben just conserva el nivell ecològic. 

Lògicament, el cabal del riu Sénia, del qual depenen els municipis de la Sénia, Ulldecona (al Montsià), Rossell i Sant Rafel (al Baix Maestrat) també ha desminuït. «En 40 anys no s’havia vist una sequera tan grossa», comenta el secretari de la Comunitat de Regants d’Ulldecona, Manolo Queralt. Tot i que ara és quan arriben les conseqüències, la situació arrenca de la falta de pluges durant tot l’any 2017, especialment del 15 de maig al 15 de setembre. De fet, les últimes pluges fortes que van omplir l’embassament daten de gener de l’any passat.

«Caldria alguna pluja important abans que s’acabe la primavera, si no, les perspectives són molt dolentes per a l’economia, i l’agricultura en particular, de la zona», apunten des de la Comunitat de Regants. Les expectives, però, no són gaire positives, «a partir del maig és difícil que plogui, només es produeixen tronades», comenta Joan Biosca, regant i membre de la directiva de la Comunitat.

De moment, els pagesos realitzen el reg de manteniment i suport, amb dos pous, que aporten una cinquena part de l’aigua que es necessita. Les aigües superficials de les fonts del Port també han disminuït i el riu necessita aquesta aigua que ara no rep. El riu Sénia es caracteritza per tenir un règim mediterrani amb fortes avingudes puntuals i llargs períodes de sequera. «Falta garantia d’aigua als regants de la conca del Sénia, unit a les infraestructures antigues, amb canalitzacions de formigó a cel obert, que no s’han actualitzat», comenten des de la comunitat de regants.

Amb aquest panorama, aquesta campanya la poca aigua de què es disposa ha de servir per a salvar els arbres i les plantacions. Per això, s’omplen les basses de les finques, sobretot citrícoles que són les que necessiten més aigua, i en van regulant l’ús, a l’espera d’alguna pluja.
«Quan es puga omplir el Pantanet que tenim a Sant Joan del Pas, llavors ja es podrà regar una mica més, ara anem omplint les basses i fent servir l’aigua dels pous», explica Joan Biosca. «El preu d’aquesta aigua, però, és tres vegades més car que el del pantà i, hem de tenir en compte la quantitat d’aigua que disposa l’aqüífer i no sobreexplotar-lo», segons Biosca.

Canvi climàtic

Mentre que en territoris veïns l’Ebre és a punt de sortir-se de mare i neva als Ports de Morella i a Fredes, a la conca del Sénia, cada cop costa més que caigui una precipitació a la capçalera del riu. Trobar-ne les causes es fa difícil, però està clar que hi ha hagut un canvi evident de la climatologia en les últimes dècades a la zona.