Els veïns de nucli antic de Tortosa preocupats per l’augment de coloms

L’Ajuntament de Tortosa, s’ha excusat amb que d’aquí pocs dies es realitzarà una nova captura i d’aquí aquest augment que els veïns han notat, entenen la preocupació però actuaran al respecte

12 septiembre 2019 16:24 | Actualizado a 14 septiembre 2019 12:44
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Els veïns del nucli antic estan preocupats per l’augment de coloms al seu barri, demanen una «actuació contundent» perquè «es redueixi a la mínima expressió aquest animal». Consideren que «hauria d’haver-hi un control per part de la guàrdia urbana que sancionés aquells que els alimenten», ja que segons aquest col·lectiu: «l’ordenança municipal no ho permet».

Les seves preocupacions són coherents, molts d’ells estan rehabilitant les façanes de les seves cases i «cada dia veiem com els excrements dels coloms les malmeten».Els coloms són una plaga i la majoria de ciutats del nostre país han de fer front a aquest fenomen.

Aquí a Tortosa, trobem dos factors fonamentals que fan que es reprodueixin amb excès. Com explicaba  Domingo Tomàs, regidor de Serveis de d’ajuntament: «tenim moltes granges prop, i això és un al·licient per a ells ja que tenen menjar»,  i a més :«malauradament tenim moltes cases buides al nucli antic i això fa que les ocupin i que crien amb facilitat». Però, com fa declarar Domingo Tomàs al Diari, «és un problema que des de l’Ajuntament coneixem i fem tots els possibles per reduir-ho». 


Captures anuals
Segons Tomàs «hi ha moments de l’any que aquestes plagues són més visibles, com està passant ara mateix». Tot perquè «ara ja fa un temps que no realitzem captures, d’aquí molt poc en farem una i per això ara hi ha més queixes».

Segons fonts de l’Ajuntament de Tortosa, cada any es realitzen unes «3 o 4 captures anuals». Per a realitzar aquestes captures, els membres de l’Ajuntament: «estan 15 o 20 dies tirant menjar en 8 punts de captures que tenim ubicats en la ciutat». Mentre tiren l’esquer fan un recompte de quan coloms hi ha i estableixen el nombre que cal capturar. «No és sempre el mateix sinó que ho determinem segons la població existent» explicava.

Però aquestes captures no són gratis i com comentava Domingo: «és una despesa molt gran, el consistori gasta uns 4.000 o 6.000 euros anuals». Una despesa obligatòria per a tots els ajuntaments, ja que ningú es deslliura d’aquest ocell. Tomàs bromejava amb «cada colom que hem de sacrificar costa una mitjana de 5 euros 50 cèntims».«Jo sempre bromejo amb el mateix: sacrificar un colom és com comprar-te un pollastre a l’ast». I afegia: «des de l’ajuntament estem mirant altres sistemes alternatius, com és el cas del pinso que els esterilitza, però també sabem que no és un mecanisme cent per cent fiable i tampoc és més econòmic que el sacrifici».

La ciutadania opina

«Crec que abans n’hi havia més» reflexionava el matrimoni format per l’Imma i el Jesús. «A nosaltres no ens molesten, prefereixo coloms que la gent que passeja gossos i no arreplega els seus excrements». Sobre el cost que equival sacrificar els animals l’Imma ho tenia clar: «és massa, per això vaig jo i agafo una pistola» bromejava.

L’Alejandro Espuny, posava una mica de seny al debat i explicava: «segur que hi ha més opcions que matar a l’animal, com és el cas del pinso aquest que procura que no es reprodueixin». «Ens hem tornat molt insensibles envers les morts, com ho veiem cada dia per la televisió no ho qüestionem». I pel que fa a la problemàtica de la gent que els alimenta contestava: «si ho fan, és per humanitat, no ho qualificaria de delicte».

Carrer amunt trobem a la Rocio, la qual va explicar un posicionament totalment nou en aquest conflicte. Segons la Rocio, «abans només hi havia coloms al Parc, allí anàvem tots a donar-los menjar quan érem menuts». «Però ara estan per tota la ciutat, evidentment que és pel gran nombre de cases velles deshabitades, però considero a més que Tortosa té problemes pel que fa a la neteja». 

Manel, un altre veí del carrer Mercaders, afegia: «al meu carrer sí que n’hi ha, si no tapien les cases no se’ls acabaran». «Sí que és veritat que abans n’hi havia més, però no se’n veien tants pel centre» afegia l’home reflexionant. La Juana que escombrava l’entrada de la seva casa seva al carrer Montcada contestava: «el més eficient contra aquestes plagues és matar-les, sé que algú això li molestarà, però crec que els coloms són les rates del cel». «Abans n’hi havia al Parc i a la via del tren, però les van llevar d’allí perquè també es van massificar i ara en tenim a tot arreu». José únicament afegia a la problemàtica: «visc a la plaça Mossèn Sol, i no saps les vegades que he tornat a casa perquè se m’han cagat els coloms».

 

Comentarios
Multimedia Diari