Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Empreses ebrenques i aragoneses s’uneixen per impulsar la Via Verda de la Val de Zafán

Demanen a les diferents administracions una visió global per promocionar aquest camí, que segueix l’antiga via fèrria entre la Puebla de Híjar i Tortosa, i allargar-lo fins a arribar al mar per Sant Carles de la Ràpita

Maribel Millan

Whatsapp
Foto: Joan Revillas

Foto: Joan Revillas

La Via Verda de la Val de Zafán recorre 135 quilòmetres entre la Puebla de Híjar i Tortosa, aprofitant una antiga via fèrria abandonada que discorre al llarg de cinc comarques aragoneses i ebrenques d’interior. Els empresaris turístics i d’esports de lleure que hi treballen als dos territoris han decidit ara unir-se per donar un major impuls a aquest actiu, pel que cada any passen uns 50.000 usuaris. 

L’Associació Via Verda Val de Zafán naix amb  el suport d’una quinzena d’empreses, que es preveuen anar ampliant amb la implicació no només dels sectors del ciclisme o l’allotjament, sinó també de la restauració i altres àmbits del turisme d’interior. 

Segons detalla al Diari el seu president, Ferran Rosselló, que gestiona l’estació de Xerta,  un dels principals objectius és promocionar la Via com un únic actiu. I és que actualment es coneix la Via Verda de la Terra Alta, la del Baix Ebre o la del Matarranya, per separat. «La promoció es fa per trams i comarques i els visitants sovint no tenen la percepció del conjunt. Amb una denominació i promoció conjunta podríem incrementar els turistes i els seus dies d’estada i allotjament», afirma. 

Els empresaris també volen tenir una única veu potent davant de les administracions catalanes i aragoneses, per tal de reclamar les millores que la via necessita així com impulsar un ens conjunt interterritorial de gestió i promoció público-privada. Mentre hi ha alguns trams molt adequats i senyalitzats, en d’altres encara fa falta instal·lar-hi serveis bàsics com papereres o il·luminació als túnels. 

També fa falta adequar els dos trams als extrems de la via, entre Valdealgorfa i la Puebla de Híjar, a l’inici del tram aragonès, i el que hauria de portar la via fins al mar, concretament fins a Sant Carles de la Ràpita. «El projecte inicial de la via fèrria incloïa la connexió de l’Aragó i les comarques d’interior de l’Ebre fins al mar, arribant a la Ràpita, però es va quedar a Tortosa. Ara ho podríem fe realitat amb un equipament turístic», detalla al Diari un altre dels membres de l’associació, Vicent Ibáñez, de l’estació de Benifallet i l’empresa Esgambi de lloguer de bicicletes. En tot cas, al Baix Ebre, es pot seguir en bicicleta, caminant o a cavall per altres camins naturals fins a Deltebre i la desembocadura de l’Ebre. 

Amb tot, actualment la principal activitat de la Via Verda es dona entre Cretes, al Matarranya, i Tortosa, i es concentra entre Setmana Santa i el mes de novembre. Precisament la població de Cretes, aproximadament a mig camí del conjunt de la Via Verda de la Val de Zafán, serà la seu social de l’associació d’empresaris turístics, que encara no té data per a la seva presentació oficial.

Temas

Comentarios

Lea También