Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Enric Pla, alcalde Vinaròs: "la nostra voluntat política és molt clara: volem tancar i desmantellar el projecte Castor"

El batlle, el primer de Podem al País Valencià, assegura percebre "molta comprensió" cap al procés català al Baix Maestrat però alerta de les "bretxes" que pot aprofundir

ACN

Whatsapp
Pla mig curt de l'alcalde de Vinaròs, Enric Pla, amb les banderes oficials del balcó de l'Ajuntament de fons. Imatge del 17 de febrer de 2016.

Pla mig curt de l'alcalde de Vinaròs, Enric Pla, amb les banderes oficials del balcó de l'Ajuntament de fons. Imatge del 17 de febrer de 2016.

ACN Vinaròs .- De l'entusiasme passat per l'arribada de l'"elefant blanc", a una voluntat política "molt clara" per fer possible el tancament definitiu i el desmantellament. El relleu al capdavant de l'Ajuntament de Vinaròs ha portat també un enfocament totalment diferent sobre el fracassat projecte Castor. Tot i governar amb els històrics defensors del magatzem de gas submarí al municipi, el PSPV, l'alcalde, Enric Pla, vol que el consistori lideri aquesta lluita, mantenint un difícil equilibri amb la necessitat de "preservar" els "interessos patrimonials" derivats de sentències judicials contràries a la tramitació. Primer batlle de Podem elegit al País Valencià –amb el suport de socialistes i Compromís-, partidari del dret de decidir "en tot", Pla assegura en una entrevista a l'ACN que existeix "molta comprensió" amb el procés polític obert a Catalunya, però adverteix sobre l'aprofundiment de les "bretxes" socials i econòmiques amb les Terres de l'Ebre.

Convençut que "cap polític, en el seu ús normal de la raó", pels elevats costos econòmics i socials que representa, s'atrevirà a plantejar la reobertura de les instal·lacions del magatzem de gas submarí -a excepció feta d'una "guerra estratègica per l'energia", precisa-, l'alcalde de Vinaròs entoma les factures heretades del passat amb voluntat de reconduir els errors però sense perjudicar encara més les malmeses finances del consistori. "La part de la voluntat política està molt clara: hem d'estar en l'acompanyament de totes les mesures que permetin, en pocs anys, que les instal·lacions es tanquin definitivament. Després començarem una altra lluita, que ens tocarà a tota la comarca i a Vinaròs especialment, que és el desmantellament de les instal·lacions", subratlla.

Malgrat els múltiples i complexos fronts judicials que té oberts el projecte, que es poden allargar durant anys, Pla assumeix que posar-lo de nou en marxa és "inviable". No només perquè, econòmicament, s'ha convertit en un forta sense fons i no disposa de la llicència "social" per funcionar: malgrat les tasques de manteniment, recorda, el material es desgasta i es torna obsolet. "És ferralla i s'ha de tancar", insisteix. Però més enllà que "tard o d'hora" calgui prendre una decisió política al respecte, un cop es disposin dels informes del Massachusetts Institute of Technology (MIT), assolir l'objectiu sense incrementar encara més els costos afegits no serà fàcil, reconeix. Caldrà, apunta, trobar solucions i ajuts –"no se si a la mama Europa o aquí"- per finançar una operació, la del desmantellament, que fa uns anys es xifrava ja per sobre dels 300 milions d'euros.

La prioritat, diu l'alcalde, és desmantellar l'abans possible les instal·lacions marines. "No se si la terrestre és tan urgent. Igual pot tenir altres utilitats. Crec que res té viabilitat, però en política i en societat, de vegades s'ha de fer de la necessitat virtut", sosté. La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ja va advertir, temps enrere, que no es podia descartar la possibilitat que s'acabessin utilitzant les instal·lacions per ubicar una tèrmica de cicle combinat, aprofitant el gasoducte de connexió amb la xarxa, que els tribunals han declarat il·legal. Precisament, tot i el viratge cap a una oposició clara al projecte, Pla reconeix que el govern municipal, assumint el seu paper "institucional", ha recorregut alguns d'aquests processos judicials al costat de l'empresa concessionària per "salvaguardar el patrimoni municipal". Ho fa en el cas de l'anul·lada llicència d'obres per a la planta terrestre, per la qual el consistori va cobrar, juntament amb altres impostos, 2,6 milions d'euros el 2010.

Escal UGS i els ingressos perduts

Al marge de les responsabilitats i el paper central en l'impuls del projecte que van tenir els socialistes locals, socis de govern actuals, l'alcalde creu que el projecte Castor ha suposat per a l'Ajuntament una "pèrdua d'ingressos futurs més que reals". És, abunda, un projecte que s'ha d'inscriure en el mateix context que la gran bombolla urbanística i immobiliària de fa uns anys enrere. "Errors del passat", siguin per "mala planificació" o "avarícia política", que llasten les finances locals. La hipoteca, però, pesa en termes quantitatius: ni els 500 llocs de treballs promesos han arribat, com tampoc els prop de 900.000 euros anuals en concepte d'impost de béns immobles (IBI). "És una inversió fallida que havia de ser la gran font d'ingressos per a l'Ajuntament i feina per a la gent, però l'elefant blanc ha passat i no ha deixat res", precisa.

El consistori va denunciar l'exconcessionària per no haver pagat els impostos corresponents. Pla assenyala que Escal UGS, fins i tot, retorna a l'Ajuntament els últims rebuts d'un IBI molt més reduït, per valor de 6.000 euros, una responsabilitat que vol traspassar a Enagas, actual responsable del manteniment de les instal·lacions. L'impuls del fracassat polígon industrial de Soterranyes, que el govern espanyol va vincular al Castor amb ajuts i crèdits tous per valor d'uns 15 milions, és una altra de les lloses d'aquest passat. Davant la impossibilitat legal d'executar-lo, el consistori es veu ara obligat a tornar la meitat d'aquests diners, que suposen una tercera part del deute municipal.

Tot plegat, és el que l'alcalde reconeix com la "contradicció entre voler aclarir els comptes passats i una posició clara de que no es pot obrir l'activitat relacionada amb aquest projecte". Pla admet que la societat vinarossenca, en el seu moment, "no va ser prou valenta per enfrontar-se amb criteris ambientals i socials" al projecte Castor, sucumbint a les operacions que dissenyen les grans corporacions per "fer empassar els elements negatius per a la gent prometent llocs de treball i canvis". Però es nega, implícitament, a acceptar la major quota de responsabilitat per al seu municipi: considera que, en moment de "necessitat" previs a la crisi, qualsevol hauria fet el mateix davant d'un "imant irresistible" i sosté que únicament Alcanar s'hi va oposar per la seva afectació directa. "No cal ser hipòcrita", apunta: "Catalunya té centrals nuclears i residus al riu, té molta feina fer, i els pobles han estat molt tolerants mentre donen llocs de treball", admet. Havent assumit ara Vinaròs que el Castor "era un verí social i econòmic", Pla reclama una major consciència social ecològica i adverteix que aquest tipus d'"elefants blancs" tornaran al territori.

La pluralitat i l'educació política 

Nascut a València fa 57 anys, Pla en porta deu a Vinaròs ensenyant història a l'institut de la població. Va arribar a l'alcaldia arran les eleccions del passat maig com a cap de llista independent de la candidatura Tots i Totes Som Vinaròs, la marca local de Podem, que va situar-se com a segona força amb cinc regidors, a tres del PP, i va aconseguir desbancar els conservadors sumant forces pel canvi juntament amb el PSPV i Compromís. "Tenim més diferències de dinàmica partidista i política que de fons", apunta, tot subratllant la "pluralitat" política tradicional al municipi. L'alcalde se sent còmode a l'hora de comparar el pacte de govern, en un "altre nivell", amb les "candidatures d'unitat popular" que govern a Madrid, Barcelona o Saragossa. Considera que les eleccions generals han consagrat Podem com una força "significativa" en el mapa estatal i dóna per acabada la època de les majories absolutes o minories de govern: "estem obligats a aquesta pluralitat: serà un exercici d'educació política molt bo per a la ciutadania".

L'empremta de la seva formació vol fer-se visible en aspectes com l'auditoria ciutadana dels comptes i del deute municipal, la transparència en l'actuació o la priorització de polítiques socials i ecologistes. Assegura que li està tocant posar ordre a l'embolic generat per la gestió urbanística dels seus antecessors, amb el llast que suposen per a les finances municipals les sentències contràries per convenis urbanístics mal executats o no implementats, per valor de més de 20 milions d'euros els últims anys. "I en tenim previstes unes quantes més per als pròxims anys", avança.

Independència i "bretxes" 

Presumeix d'una "molt bona relació" amb els ajuntaments dels poble veïns de la part catalana i assegura que tant a Vinaròs com al Baix Maestrat, el procés polític cap a la independència endegat a Catalunya "no es viu amb dramatisme": "estem molt expectants, però amb tranquil·litat". Partidari "incondicional" del dret a decidir "en tots els sentits", però "no independentista" –"els temes socials haurien d'estar molt per davant", precisa- es mostra molt crític sobre el paper de CDC i el "seus aliats" en el comandament polític del el procés. "El tema de la independència a Catalunya amaga la falta de valoració del que està fent el govern tots a aquests anys", argumenta. "Els sentiments són molt potents però se solen utilitzar per amagar el raonament de les coses", afegeix. Admet que li agradaria que "la situació quedés pareguda a l'actual", però assumeix que s'ha de "respectar que cadascú prengui el camí que creu més correcte.

Un escenari, el de la independència, que podria aprofundir, segons adverteix, la "bretxa" social i econòmica que les fronteres administratives han anat imposant a les Terres del Sénia, espai de "cruïlla" i "intercanvi". "Les fronteres administratives creen diferències", assevera, en la seva condició també d'historiador. "Al final, les lleis creen bretxes socials. Ara hi ha menys dinàmica comú que abans que les autonomies estiguessin desenvolupades. Molta població d'aquí naixia a Tortosa, hi havia una dinàmica comercial", explica. Cita també les diferents legislacions fiscals o educatives. Reconeix, però, que la interacció socials al territori, a banda i banda del riu Sénia, continua sent "tremenda".

Alliberament de l'autopista

De moment, entre els interessos comuns que manté amb l'altra banda del Sénia figura també la reclamació de millors infraestructures viàries per a la ciutadania i l'exigència de la gratuïtat de l'AP-7. "Que l'autopista s'ha d'alliberar és una qüestió de justícia", assegura, tot lamentant que Catalunya i el País Valencià hagin de pagar els peatges "que no paguen altres comunitats autònomes". Una situació, però, de la qual responsabilitza tant PP, PSOE com CiU i la seva "connivència" amb les concessionàries i que, durant anys, va portar a plantejar alternatives d'autovies "costosíssimes per a les empreses dels amics". "Ja l'hauria d'haver vist alliberada tres o quatre vegades", ironitza, intentant posar en evidència que alcaldes catalans d'aquestes forces polítiques o aliades es vulguin sumar ara a aquesta solució, "com en els desnonaments", i els reclama que facin el Govern partícip d'aquesta reivindicació.

De forma particular, considera el cas del Baix Maestrat "especialment sagnant": "no tenim cap comunicació decent amb cap lloc", sigui cap a les Terres de l'Ebre i Tarragona, cap a Castelló, Morella i Saragossa o pobles pròxims com Càlig i Ulldecona. Un "camp de concentració comunicacional", per al qual, planteja aixecar els peatges de l'AP-7 i, al mateix temps, construir l'autovia CV-10 fins la Jana per connectar els pobles de l'interior i acabar-la com a autovia A-7 fins al Perelló. Entre les seves prioritats també, figura la necessitat d'implementar un servei de rodalies ferroviari eficient.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También