El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Amb l’objectiu d’afinar les dosis i optimitzar l’aplicació del biocida peroxoacètic (aigua oxigenada i àcid acètic) en la lluita contra la plaga del musclo zebra, el Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl de la Universitat de Lleida (UdL) ultima aquests dies els seus estudis en un laboratori ubicat per a l’ocasió a la segona planta de l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre.
En les primeres proves, la dosi més baixa de les sis assajades en larves ja donava una mortalitat del 100% i en la segona fase dels assajos s’ha provat amb vuit dosis més baixes que han establert llindars de mortalitat diferents per fer servir segons les necessitats, per exemple si cal un tractament de xoc o si es requereixen dosis de manteniment.
El professor de Medi Ambient de la UdL,Antoni Palau, ha apuntat que també s’ha detectat, amb l’aplicació del peroxoacètic, que disminueix «considerablement» l’adhesió dels exemplars d’adults de musclo zebra.
En les safates amb dosis de biocida més baixes, el nombre d’exemplars de musclo adherits és del 40-45% però en les safates amb les dosis més altes es redueix fins al 8-10%. «Sembla que, a banda de matar-los, també els fa despendre’s mes fàcilment però no és necessàriament bo perquè la valva, un cop despresa, també obtura i depenent del tipus d’instal·lacions pot ser avantatjós o no», ha explicat Palau.
El professor de la UdL ha avançat que ens uns mesos es provaran les dosis determinades en corrents d’aigua simulant dipòsits i canonades. «En cap cas són productes aplicables al medi obert, no es pot tirar ni al riu ni als embassaments. Cal fer-los en instal·lacions endins, en captacions d’aigua i en diferents instal·lacions industrials o regadius», ha detallat Palau.
Segons l’investigador, aquesta segona fase de l’estudi, encarregat per PeroxyChem, fabricant espanyol d’aquest producte, serà determinant sobretot en els exemplars adults del musclo zebra perquè si no es dosifica de manera contínua no tindrà efecte ja que els bivalves es tanquen davant dels estímuls negatius, també els productes químics, i poden aïllar-se i sobreviure amb independència que l’entorn sigui tòxic.
