Experts i aficionats debaten al congrés de la batalla de l’Ebre

Després de la inauguració de divendres al vespre, ahir es va celebrar la primera jornada de ponències del Congrés internacional de la batalla de l’Ebre que l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa està acollint aquest cap de setmana i que també se celebrarà del 5 al 7 d’octubre. L’esdeveniment, coincidint en el 80è aniversari de la batalla de l’Ebre, està organitzat per l’Associació Amics i Amigues de l’Ebre i el Departament d’Història, Història de l’Art i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili.

Al congrés hi ha més d’un centenar d’inscrits, una xifra que l’organització ha valorat de molt bona i positiva per al conjunt de les Terres de l’Ebre. «És important celebrar aquest congrés després dels 80 anys de la batalla. Hi ha moltes novetats i és un tema que continua tenint molt d’interès per a la població en general», explica al Diari el president d’Amics i Amigues de l’Ebre, Marc March. 

Els assistents són en general molts aficionats a la història, tot i que també hi ha molts investigadors i professors, i han vingut a Tortosa d’arreu de Catalunya, Castelló i Saragossa. «Alguns també han tingut experiències de vida, amb familiars que van patir la batalla de l’Ebre, i que tenen interès a partir de casos personals», concreta March. Així, la voluntat d’ampliar coneixements sobre aquesta batalla, la més sagnant i decisiva de la Guerra Civil espanyola, era un dels principals interessos de molts dels participants al congrés.

«Sóc molt aficionat a la història en general», explicava Antonio Recio. «És un tema que sempre m’ha agradat. Em vaig assabentar del congrés per les xarxes socials, amb les amistats que estem interessats en aquest tema. Sempre estic amb les orelles obertes, prenc moltes anotacions i faig fotos», detallava. També Júlia Idiarte valorava positivament la primera jornada de ponències d’ahir. «Sóc professora i antropòloga i he fet moltes històries de vida, on la Guerra Civil sempre acaba sortint. Jo no sóc historiadora, però està molt vinculat a la meua faena també. Parlo amb gent gran i recullo molta memòria oral. Les persones que venen al congrés són experts i els coneixements que t’aporten són molt valuosos».

Un dels ponents d’ahir fou l’estudiós Pol Galitó, que va oferir la ponència ‘Les ofensives del Segre’, sobre la Guerra Civil en aquest espai i a la Noguera Pallaresa, quan els franquistes arriben a Catalunya. 

«Tots els historiadors passem per l’Ebre i pels seus escenaris abans que per cap altre, és la gran batalla. Hi ha altres batalles que passen més desapercebudes, com la del Segre», explicava. «Tot el que sigue fer un congrés per explicar la història de la Guerra Civil em sembla perfecte. Cal dir que està molt ben organitzat», valorava.

El congrés va comptar amb la participació de la consellera de Justícia, Ester Capella, i fou inaugurat amb un emotiu recital poeticomusical. Per avui hi ha previstes les ponències del coronel José Romero Serrano, del catedràtic Joan Vilarroya i un grup de comunicacions i de debat, ja que aquest és també un altre dels pilars del congrés: generar una visió innovadora i contrastada sobre aquells fets. La jornada conclourà aquesta tarda amb una visita als espais històrics de la maniobra de Campredó-Amposta i al camp d’aviació de la Sénia.

Recreació d’un hospital
Coincidint amb el congrés, ahir al migdia la plaça de Barcelona (davant del mercat) es va convertir en un hospital de sang de l’època, on hi havia també l’autobús del Banc de Sang per fer donacions. Hi van participar una cinquantena de recreadors del grup de voluntaris de Faió.
Miquel Ferragut, director del Museu de la batalla de l’Ebre de Faió i coordinador del grup de recreació, explicava que depenent de la batalla i de la jornada en un hospital de guerra es podia arribar a congregar moltíssima gent, amb milers de morts i ferits en un sol dia. 

«Parlar amb els sanitaris de l’època t’esgarrifava. Tenien molt pocs recursos i alguns s’acabaven disparant un tret per deixar de patir», detallava. En aquells hospitals de guerra (a Faió n’hi havia fins a sis) normalment hi havia un metge i tres o quatre sanitaris, a més dels portalliteres.

Cal recordar que paral·lelament al congrés, a Tortosa encara es poden veure interessants exposicions de cartells, fotografies i plànols al Museu de l’Ebre i a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre.