FesticAM o com dir que al sud la cultura també cura

Crònica. El Festival Internacional de Teatre i Circ (FesticAM) ha aportat a Amposta l’alenada d’aire fresc que necessitàvem en aquests temps convulsos

11 octubre 2020 07:10 | Actualizado a 13 octubre 2020 10:44
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Ho necessitàvem. Després d’un any que ha passat en un sospir, suor i llàgrimes, ens era més necessari que mai riure, plorar i gaudir amb la mirada posada a l’escena. Un escenari que, de divendres a diumenge, s’ha plantat sobre les places de la ciutat. Si fa set anys que el FesticAM significa una cita que marcar amb vermell al calendari, l’edició d’aquest 2020 ha estat una poció per tornar a la vida i retrobar-se a l’espai públic, fent una mica més dolça aquesta «nova normalitat».

L’octubre és un dels meus mesos preferits, i és que més enllà de donar la benvinguda a la tardor, Amposta desborda cultura amb actes com el FesticAM i les Jornades de les Lletres Ebrenques. Dos esdeveniments que enguany abracem amb força perquè, em repeteixo, ens feia falta. No ho dic jo, ho apunten les cares del públic i el cartell d’«entrades exhaurides» que en molts espectacles estava penjat dies abans de l’estrena.

Amb el codi QR preparat, la mascareta posada i el gel hidroalcohòlic a la butxaca, divendres ens dirigíem a la plaça de l’Ajuntament per rebre «El gran final», l’actuació de clown contemporani amb la qual els Bucraá Circus estrenaven el festival. La història de dos pallassos que es retroben després de 30 anys per acabar un espectacle truncat per una guerra va fer riure a través de la mascareta a grans i menuts. Una acció, cal destacar, que en els darrers mesos hem après a traslladar dels llavis als ulls.

El dia més complet va ser dissabte. Els Planeta trampolí van «esquitxar» alegria a un bon nombre de famílies amb «Back 2 classics» a la plaça de l’Ajuntament, mentre que la Companyia Eléctrico ens ensenyava a veure el dia a dia de la plaça del Mercat com si es tractés d’una pel·lícula. Aquest últim, on el públic era encara més reduït per les dimensions del carrer Sant Miquel, va arrencar somriures i cares d’estranyesa entre el veïnat que anava a comprar al mercat, utilitzant la improvisació i la quotidianitat com a element clau per fer-nos conscients, com deien recordant a Georges Perec, que «és urgente dejar de actuar con urgencia».

Paral·lelament, els Urban Band van reviure els carrers amb el seu espectacle itinerant, aquest cop amb un traçat delimitat, mentre que a la tarda el Col·lectiu F.R.E.N.È.T.I.C va investigar les relacions entre la música i les emocions amb «Save the temazo». A la nit, la dansa experimental de «Sinestèsia» de la Cia. Irun Skulls va tancar el dia deixant-nos espai per somiar, si es pot encara més, amb un món postapocalíptic.

Per endavant ens queda el diumenge, on ens acomiadarem d’una edició que reafirma que la cultura és imprescindible i segura, també a les Terres de l’Ebre, ja que tots els espectacles han estat marcats pels protocols de control d’aforament, traçabilitat, neteja de mans, ús de mascareta i distanciament social. Pels que ja tingueu l’entrada, ens trobarem a «Saunterer» del Colectivo Ameno, a «Buenas noches Europa» amb la Cia. Animasur o a «Sobre marges i manipulacions», un espectacle multidisciplinari parit per l’artista visual Tono Carbajo i la Cia. PSiRC, entre altres actuacions escollides amb cura. Tot plegat, com deia l’alcalde, Adam Tomàs, esdevenint «una bombolla d’aire fresc que ha contribuït a millorar la nostra situació emocional».

Arribat el final, sabem que queden poc més de dos mesos per acabar un any on hem revalidat que la cultura és un bé del qual no podem prescindir, ni a la capital ni al racó més amagat del país. A les Terres de l’Ebre, persones amb empenta com Jordi Príncep i les companyes de l’ETCA, organitzadors del FesticAM de la mà amb l’Ajuntament, es deixen les ungles per seguir apostant per la creativitat. Un treball que, com deia el Director Territorial de Cultura, Ferran Bladé, «està sent la llavor per a tots els que volen llaurar un futur al territori», i que, de ben segur, els hi haurà costat més d’una nit sense dormir per regalar-nos aquests tres dies inoblidables.

Comentarios
Multimedia Diari