Fiscalia manté la petició de penes de 6 anys de presó per als responsables del Castor

La Fiscalia manté la petició de penes de 6 anys presó per als responsables del projecte Castor, en les conclusions del judici que va acabar ahir a Castelló. La Fiscal els acusa d’incomplir els decrets de concessió i superar els volums d’injecció de gas establerts. L’acusació particular de l’entitat Aplaca rebaixa la petició a 5 anys i reclama prop d’1,9 milions d’euros d’indemnització per danys morals, mentre les defenses dels acusats van demanar l’absolució per falta de proves de càrrec. Els lletrats van negar que els responsables de l’empresa Escal UGS actuessin «amb lleugeresa i despreocupació» i van justificar que els terratrèmols s’haurien produït «de forma natural» i que la injecció de gas només els va avançar en el temps.

Tot i conèixer que les injeccions de gas al magatzem submarí podien generar terratrèmols, Escal UGS i els seus principals responsables, el president Recaredo del Potro i el conseller delegat José Luis Martínez Dalmau, els tres acusats de suposat delicte ambiental en el judici, «van decidir operar sense adoptar mecanismes de control i prevenció del risc adequats». «No només això: van accelerar els treballs vulnerant les limitacions de volum diari de gas.L’objectiu: eludir les limitacions financeres, obtenir l’acta de posada en funcionament definitiva i accedir a les retribucions del sistema gasista al més aviat possible». Aquest és el principal argument que la fiscal del cas, Dolores Ofrecio, va desgranar en el seu informe de conclusions ahir, abans que el judici quedés vist per a sentència. 

A l’escrit del ministeri públic es va afegir l’acusació particular exercida per la plataforma d’afectats Aplaca, que va rebaixar la demanda de pena als cinc anys de presó. L’advocada de l’entitat, Esther Abellán, va insistir que el projecte s’assentava en una zona de falles actives i que els seus responsables van descartar estudiar el seu risc sísmic tal i com se’ls havia sol·licitat. També que la monitorització, que no es feia a temps real, no era adequada. L’advocada també defensat l’existència de «dany moral», que va diferenciar de situacions d’estrès posttraumàtic o altres afectacions. 

La defensa dels acusats va mantenir, en bona mesura, els arguments ja apuntats en la jornada inicial de la vista oral. L’advocat de Recaredo del Potro va insistir, novament, a carregar la responsabilitat de les decisions operatives les prenia el director general i responsable tècnic del projecte, Carlos Barat, també investigat i que va morir de malaltia durant la fase d’instrucció del cas. «Les decisions no les prenien Rearedo del Potro ni José Luis Martínez Dalmau», va assegurar, tot defensant la necessitat empresarial de delegació en persones qualificades i que «prenien les decisions adequades» com a «forma idònia per evitar riscos a l’empresa».

També van tornar a negar la major sobre la relació entre les operacions d’injecció i els fenòmens sísmics. L’advocat de Martínez Dalmau, fins i tot, va anar encara més enllà, assegurant que l’activació de plans d’emergència com el Sismicat a Catalunya i les informacions dels mitjans sobre la falla d’Amposta van «generar una alarma desproporcionada».