Gandesa: Plaça de l'Església, porxos del Camí Medieval

Els inicis de la ciutat de Gandesa se situen en el lloc més alt de la població, amb una fortificació i un petit assentament àrab posteriorment ocupat pel castell medieval. En la reconquesta de la Catalunya nova l’any 1153 Ramon Berenguer IV atorga carta de ciutadania a la vila i la carta de població l’any 1194. La fortalesa junt amb el recinte murat a l’entorn de la vila medieval van quedar enderrocats per l’artilleria del general Cabrera en els successius setges de Gandesa dels anys 1836 i 1837. 

Sota el domini de l’orde del temple, als inicis del segle XII, s’edifica la magnifica església romànica de Santa Maria. La plaça de l’Església s’ordena de forma irregular amb dos àmbits articulats pels edificis representatius de la vila medieval. L’àmbit al nord segueix l’alineació dels carrers Miravet i del Pes Vell amb pòrtics davant la plaça. Aquets porxos i la portalada de l’església de Santa Maria encerclaven l’espai ocupat per l’antic fòrum porticat del mercat avui desaparegut.

 L’antic fossar comú de la vila ocupava la zona sud de la plaça delimitada per la façana lateral i el campanar de la nova església barroca, l’antiga casa de la Vila i cases senyorials medievals reformades als inicis del segle XX. 

En l’angle de ponent entre els dos àmbits se situa l’edifici de l’actual rectoria edificada en el període de la postguerra pel ‘Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones’ sobre l’espai ocupat per l’antiga. 

Del temple romànic es conserven parts de la façana nord amb la portalada i restes de l’absis poligonals mutilat l’any 1936 amb el pretext d’ampliar el carrer de Mossèn Manyà adjacent. 

La magnífica portalada sobresortint del mur amb una porta abotzinada per columnes esgraonades que sostenen arquivoltes en forma d’arc de mig punt, presideix la plaça i emmarca la perllongada perspectiva visual del carrer Major. L’ornamentació omple tot el pòrtic amb relleus en formes vegetals, motius geomètrics, entrellaçats i relleus historiats als capitells. 

El conjunt de l’església de tres naus, capelles laterals cobertes amb voltes d’aresta i cúpula semiesfèrica central, capçalera de planta quadrada i el campanar als peus, correspon a successives ampliacions realitzades entre els segles XVII i XVIII, conservant les parts esmentades de la romànica.

 L’edifici de l’antiga Ca la Vila és un edifici senyorial del segle XV en el que destaquen tres arcs diafragma apuntats creuant transversalment l’edifici. Entre l’antic temple romànic i l’edifici de Ca la Vila medieval hi havia un carrer segurament cobert amb pòrtics, anomenat Forum, avui ocupat per l’ampliació de l’església parroquial. Aquí se celebraven les assemblees populars per decidir temes ciutadans, judicis dels malfactors i possiblement les Corts de la Corona d’Aragó de l’any 1337, tal com assenyala el cronista de Gandesa Anton Monner.

La plaça conserva la traça medieval del parcel·lari de bona part de les cases, unes sitges situades sota el carrer del Pes Vell, l’església romànica i l’antiga casa de la Vila entre d’altres. Els pòrtics inicials de la plaça es van modificar en èpoques posteriors, tal com assenyala la làpida de l’any 1837 situada sobre els arcs del tram central. 

El primer edifici porxat tocant al Pes Vell té dues arcades, el segon tres amb els dos pilars molt esvelts i el tercer amb un arc que no arriba a la cantonada del carrer Major, sustentant amb una mènsula en voladís les plantes superiors. Els arcs són de mig punt sobre pilars de pedra aixamfranats, basa quadrada i capitell superior amb àbacs. 

Els pòrtics de la plaça segueixen el camí medieval de pas per la vila de Gandesa

Els porxos de la plaça de l’Església eren espai de protecció de la celebració dels fòrums i mercats medievals. El dia 21 d’octubre de l’any 1235 el Mestre Provincial de l’Orde del Temple Fra Huc de Montllor demana al rei Jaume I que concedeixi el dret de celebrar mercat setmanal a la vila de Gandesa. I el 15 de juliol de l’any 1338 el rei Pere III concedeix el dret de celebrar fires durant 15 dies en la diada de Sant Martí del mes de novembre «… in placea inter archos et pilares porticii, coram Bernardi Calaf et domine Marie, uxor quondam Petri Bergua; et sunt de cantono Petri Vigueti usque al hospicium uxor quondam Bertrani Jordani…».

Els pòrtics de la plaça de l’Església acollien el foraster que arribava a Gandesa travessant l’antic portal de Santa Anna i continuant pel llarg carrer Miravet, invitant-lo a passar sota el seu generós porticat confrontat a aquets carrer. Ara el visitant descobreix la història i la cultura gandesana continuant el passeig pel llarg carrer antigament porxat del Pes Vell. Envoltat de nombrosos edificis amb restes medievals, pot admirar l’antic Delme, casa Riello, el forn del Castell, Palau del Castellà... fins sortir de la població per l’antic portal de Batea. Seguint les passes de l’antic camí passant sota els porxos de la plaça de l’Església, es copsa l’esplendorós passat de la vila de Gandesa.