Gandesa acull un congrés sobre la Guerra Civil a les Terres de l’Ebre

Aquest cap de setmana Gandesa ha acollit el I Congrés internacional de la Guerra Civil a les Terres de l’Ebre (1936-1939). L’esdeveniment ha estat organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Gandesa, l’Ajuntament de Tortosa, la Universitat Internacional de Catalunya i el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE), amb el suport de diferents entitats i institucions com la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal de la Terra Alta, el Memorial Democràtic, l’Institut Ramon Muntaner, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, el Patronat pro Batea o l’Associació del Poble Vell de Corbera d’Ebre, entre altres.

El congrés, que va començar amb un acte de presentació a Tortosa el passat 24 de setembre i on van tenir lloc dues ponències prèvies, sorgeix a partir d’un grup de recerca de la UIC. «Sempre s’han fet diverses activitats des del grup de recerca i la nostra intenció era fer un congrés per continuar treballant i aprofundint en el tema de la Guerra Civil. Tot això amb l’objectiu d’aconseguir crear un fòrum d’estudi per seguir debatent, en especial, sobre el perquè de la Guerra», explica Josep Serrano Daura, professor de la UIC i director del Congrés. Així, durant el cap de setmana s’han ofert ponències que tractaven temes en relació amb el conflicte bèl·lic a partir de diversos aspectes i visions. D’una banda els actes parlaven de temes com les fortificacions de la línia del Cinca, amb una conferència i una visita guiada, els brigadistes que van lluitar, els danys en pobles de la comarca o els atacs aeris. D’altra banda, es buscava una visió més àmplia tractant el conflicte des del punt de vista d’altres regions, països i societats. Per parlar d’alguns aspectes concrets es va convidar com a ponents experts d’universitats d’altres llocs com Granada, Albània i Anglaterra amb l’objectiu de veure també aquest episodi des d’una perspectiva de fora de les Terres de l’Ebre o fins i tot des de fora del país, i una de les conferències proposades girava al voltant de la visió pacifista dels quàquers sobre la guerra.

Les jornades van finalitzar ahir  amb un acte de clausura on va participar Antoni Font, director general de Memòria Democràtica, i es va centrar sobretot en la llei de Memòria històrica i la seva reforma, que actualment es troba damunt la taula tant del govern català com espanyol, i en les fosses comunes. Seguidament va tenir lloc l’última conferència, ‘D’un passat violent a un futur en pau’, a càrrec del doctor Juan Manuel Jiménez Robles, de la Universitat de Leeds (Regne Unit).

Des de l’organització, expliquen que el congrés ha estat un èxit. «Fem una valoració molt positiva. Teníem uns vuitanta inscrits, però va anar venint més gent i al final vam tenir la sala plena. Molts assistents van venir de fora de la comarca, de Tarragona o Barcelona. Va ser una posada en comú de com està la recerca, sobretot a les Terres de l’Ebre», apunta Serrano, que destaca l’objectiu de donar continuïtat al congrés i anar afegint més recerques, així com de publicar les ponències en paper, on s’inclourien també fotografies i les comunicacions presentades al congrés, per a les quals es va deixar un espai durant l’últim dia. Els projectes que s’hi van presentar treballen temes com la Guerra Civil al Pinell de Brai o sobre els brigadistes. També n’hi ha que investiguen les làpides de soldats nazis morts durant la batalla de l’Ebre trobades a la comarca, sobre refugis i un programa educatiu per a escoles sobre memòria històrica. En aquest sentit el professor destaca com cada cop es treballa més la Guerra Civil a partir de treballs arqueològics, científics o històrics perquè «cada vegada els arxius estan més a disposició de la gent, tothom té més accés a les fonts documentals».