Horta de Sant Joan: Plaça de l’Església, imatge del Renaixement

El ‘Diari’ presenta avui un nou lliurament de la sèrie ‘Places i carrers porticats dels nostres pobles i ciutats’: la plaça de l’Església d’Horta de Sant Joan. Joan Figuerola és arquitecte (Figuerola-Gavaldà-Romera Arquitectes)   

24 abril 2021 16:06 | Actualizado a 24 abril 2021 16:10
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

La primitiva població d’Horta de Sant Joan encerclada per un recinte murat seguint els carrers del Castell i de Grau s’implanta en la part més alta del turó on anteriorment hi hauria un hisn musulmà. El perímetre del castell cristià podria coincidir amb el del musulmà aprofitant algunes de les seves restes. La seva posició geogràfica determina la morfologia de l’urbanisme i el creixement posterior de la vila cap al sud. El nucli inicial té forma ovalada a l’entorn del castell amb carrers concèntrics en una espiral ascendent ocupats per cases d’un parcel·lari de reduïdes dimensions.

L’any 1165 Alfons el Cast li atorgà la primera carta de població, cedint el lloc als templers l’any 1174. Es considera que als inicis del segle XIV la població creix al sud del turó seguint la topografia de la carena amb les places de Sant Salvador d’Horta i de l’Església i la trama urbana definida pels tres carrers paral·lels de Santa Anna, Picasso i de Baix. En sentit transversal els carrers de les Grasses, l’Hospital i la Botera amb pendent superen el desnivell a cada costat de la carena i dibuixen una trama urbana densa en l’allargassat paisatge de la població dominant el territori.  

Els esdeveniments polítics i la situació geogràfica fronterera de la vila fan que durant el regnat de Pere el Cerimoniós es construeixi el recinte murat envoltant la població amb portals d’entrada davant els camins d’accés a la vila. En el nou sector urbanitzat se situen els edificis i els espais públics més emblemàtics i representatius de la població. Són exemples destacats l’església gòtica de Sant Joan bastida entre els segles XIV i XV, els edificis renaixentistes de l’ajuntament i la casa de la Comanda o del Delme del segle XVI o XVII, l’hospital i moltes cases senyorials que resten en peu malgrat els estralls patits durant la Guerra dels Segadors al segle XVII. El llenguatge gòtic i el renaixement conviuen en elegants façanes de carreus escairats, grans arcades dels porticats, portalades adovellades, llindes de finestres, balcons, cornises i ràfecs.
La plaça de l’Església de petites dimensions i planta sensiblement quadrada és un espai urbà excepcional pels edificis que acull i per la traça dels tres fronts porticats situats davant l’església parroquial. Les estretes entrades dels quatre carrers que donen a la plaça obliguen al visitant a passar sota el reduït espai porticat per entrar a un majestuós espai urbà. La monumental façana gòtica de l’església a llevant, sobrepassant l’escala urbana del lloc, queda emmarcada pels pòrtics de la plaça. Unes dimensions que es reflecteixen en la capçalera poligonal de cinc cares entre contraforts amb façana a l’exterior de la vila, sobresortint en el paisatge de l’entorn a llevant.
L’estreta entrada des de la plaça de Sant Salvador emmarca l’ajuntament, l’edifici representatiu de la vila pel seu caràcter institucional i per la seva elegant façana renaixentista porxada a la planta baixa. El porticat cantoner de tres façanes bolcat sobre la plaça assenyala l’edifici que acull i representa els ciutadans de la vila. Les dues cornises corregudes donen un elegant ordre a la façana, significant  la planta principal amb grans finestres i un mural figuratiu central, i la superior amb una seqüència d’arcuacions sota el generós ràfec amb gàrgoles i remats escultòrics de la coberta. Dóna personalitat a l’edifici la volada de les seves quatre façanes, permetent l’entrada a la casa des de tres costats de la plaça i sota el porticat on s’inicia el carrer de Santa Anna amb una llarga perspectiva visual des d’un antic portal d’entrada a la vila medieval. Els tres fronts porticats envaint el reduït espai de la plaça defineixen un espai urbà equilibrat  i centrat a la portalada de l’església parroquial. 

El front nord l’ocupa un edifici  de dues plantes altes i un ràfec amb permòdols de fusta seguint la tipologia de l’arquitectura popular medieval. El seu porticat als tres costats permet la visió lateral de la plaça des del carrer de pujada del racó de les Grasses. L’espai porticat del costat de ponent confrontat a l’església és el teló de fons d’aquest complex espai urbà visible al llarg del carrer del pintor Picasso d’entrada lateral a la plaça. 

Els tres edificis d’aquest front són edificis medievals de dues plantes amb forjats de fusta a diferent alçada en cada un i façanes de carreus escairats, finestres i balcons amb brancals treballats i ràfecs generosos. Els seients de pedra, els pilars aixamfranats i els encaixos als murs i arcades per sustentar els tendals i elements de suport de les parades del mercat manifesten la funcionalitat de la plaça per acollir i aixoplugar els usuaris de mercat i els participants en les activitats ciutadanes i festives de la vila.
La topografia, la trama urbana i el conjunt d’edificis històrics configuren el singular urbanisme de la vila d’Horta de Sant Joan en el paisatge de la Terra Alta, unes imatges que va inspirar l’obra de Picasso i encara avui impacten el visitant. L’arquitectura i l’urbanisme que configuren la plaça de l’Església manifesta la llarga història i la intensa vida social d’Horta de Sant Joan declarada merescudament Bé Cultural d’Interès Nacional.

Comentarios
Multimedia Diari