Impuls al projecte de tres assuts amb centrals hidroelèctriques a l’Ebre

Els promotors les plantegen a Garcia, Benifallet i Campredó i buscaran el consens del territori per tirar-les endavant

M.MILLAN

Whatsapp
La central hidroelèctrica, en funcionament a l’assut de Xerta.  FOTO: JOAN REVILLAS

La central hidroelèctrica, en funcionament a l’assut de Xerta. FOTO: JOAN REVILLAS

L’empresa Sercosa, gestora de la central hidroelèctrica de Xerta, ha recuperat un projecte presentat inicialment fa 25 anys, per a construir tres nous assuts i centrals hidroelèctriques a l’Ebre català, a l’alçada de Garcia, Benifallet i Campredó (Tortosa). Un projecte en el que preveu invertir 125 milions d’euros per generar l’energia elèctrica equivalent al consum de 72.000 famílies a l’any, i que de retruc, podria suposar un important impuls per a la navegació fluvial. I és que la construcció d’aquests tres assuts, juntament amb els ja existents a Ascó i Xerta, permetria elevar la làmina d’aigua del riu, estabilitzar-la i garantir millors condicions per al pas de majors embarcacions i creuers fluvials, segons destaquen els promotors.

L’empresa, que forma part del grup català FROM Inversiones Energéticas i que gestiona ja 19 centrals a la conca de l’Ebre, detalla que l’avantprojecte de la concessió compta ja amb tots els tràmits realitzats i només li queda que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) el desencalli, perquè pugui rebre el vistiplau del Ministeri per a la Transició Ecològica.

Per a això consideren imprescindible comptar amb el màxim consens del territori. La Cambra de Comerç de Tortosa, l’Associació d’Empresaris, sindicats i diversos partits polítics donen suport al projecte, que compta des del 2016 amb l’aval del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre. A la presentació ahir a la Cambra de Comerç, hi va assistir també Xavier Pallarés, director de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Idece), organisme de la Generalitat que gestiona la navegabilitat pel riu.

L’empresa cerca suports públics i també privats i en aquest sentit, ha elaborat un manifest que podran signar els particulars, a través de la seva pàgina web.

El promotor, Xavier Vinyals, detallà ahir que el projecte s’ha allargat durant un quart de segle per diversos motius. I és que la seva arrencada al 1997 va coincidir amb els anys convulsos del Pla Hidrològic Nacional (PHN), mentre que la CHE «sempre ha vist amb reticències la construcció d’assuts, tot i que ells mateixos n’han construït un a Saragossa». Després de molts anys, ara veuen una nova oportunitat per desencallar la iniciativa, que han batejat com a Via Blava de l’Ebre, arran del nou paradigma energètic i l’impuls a les renovables.

Des de Sercosa estan disposats a asseure’s i dialogar amb entitats i ens locals per explicar les virtuts del projecte. «És una oportunitat que el territori no pot deixar escapar», afirma el representant local de l’empresa, Joaquim Vallès.

En aquest sentit, i respecte a possibles impactes negatius, remarquen que els assuts no són en cap cas embassaments, i que no retenen els llims i sediments, necessaris per al manteniment del Delta.

El projecte contempla una central d’11 MW a Garcia. Al marge esquerre del riu, en una finca agrícola propera a la C-12 arrencaria l’assut, i al marge dret es construiria la resclosa de navegació i les rampes per a peixos i canoes o caiacs.

En el cas de Benifallet, la central de 15 MW s’ubicaria uns sis quilòmetres aigües amunt de la població. En aquest cas la resclosa i les rampes estan projectades al mateix marge esquerre del riu.

Finalment, el projecte de Tortosa-Campredó (15 MW) està ubicat pràcticament a l’alçada del casc urbà de l’Entitat Municipal Descentralitzada, a un quilòmetre de l’estació de tren, i equidistant entre l’Horta de Soldevila i Font de Quinto. En aquest cas, el canal de navegació i la resclosa per a embarcacions estarien a la part de Campredó, igual que les rampes, mentre que l’assut acaba aigües amunt d’on està la fàbrica de Padesa, davant la Torre de la Carrova d’Amposta.

Segons els promotors, les obres podrien durar només tres anys i donar feina a unes 850 persones.

Turisme fluvial com a motor econòmic

Sercosa exposa que la seva inversió comportaria un benefici col·lateral però molt important per al territori: donar un impuls definitiu a la navegació fluvial. A partir dels diferents assuts, es configuraria un canal de navegació de 80 quilòmetres, sense interrupcions, «ja que la làmina d’aigua que es crea a la part superior d’un assut genera un nivell estable d’aigua més elevat, independentment de quin sigui el cabal». El nivell d’elevació seria l’equivalent a un cabal de 400m3/s, afirmen. En aquest sentit, consideren que es podria desenvolupar una potent oferta de turisme fluvial, com la que hi ha per exemple al  riu Mosel·la (afluent del Rin)

Temas

Comentarios

Lea También