Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Inquietud a Miravet davant el nou augment de cabal de l'Ebre

L'arribada de la punta de l'avinguda, prevista a mitja tarda, indigna els veïns del poble per la manca de previsió en els desembassaments
Whatsapp
Dos veïns de Miravet observen la crescuda de l'Ebre en el punt que pot començar a inundar la façana fluvial. Foto: ACN

Dos veïns de Miravet observen la crescuda de l'Ebre en el punt que pot començar a inundar la façana fluvial. Foto: ACN

La història es repeteix. Els veïns de Miravet reviuen, un altre cop, un episodi conegut amb la crescuda del tram final de l'Ebre. L'anunci de la Confederació Hidrpgràfica de l'Ebre (CHE) d'incrementar fins els 1.800 metres cúbics per segon el cabal de desembassament per retenir l'avinguda que baixa pel tronc central del riu aixeca inquietud i, sobretot, indignació. Segons l'experiència acumulada d'episodis passats, aquest cabal inundarà finques de fruiters i podria acabar fent arribar el riu als carrers de la façana fluvial de la població. Per això, clamen de nou contra la política de desembassaments de la CHE, perquè creuen que hauria hagut d'alliberar l'aigua de forma més controlada amb antelació.

"Si arriben els 1.800 metres cúbics per segon haurem d'estar el cas. Negarà les finques de les illetes -zona d'al·luvió fluvial per on sol entrar el riu quan creix-, tallarà els accessos de Nord a Sud a les finques. Els pagesos estan preocupats per la maquinària que tenen allí, per si puja molt, si cal retirar més material", relata l'alcalde de Miravet, Toni Borrell. Poc a poc, en nivell continua ascendint. Els bombers s'apropen a Miravet per mesurar l'alçada que falta per al desbordament. El problema es pot agreujar si aquest nivell de cabal s'allarga durant dies: els fruiters estan florint i s'han de requerir tractaments per l'increment de problemes fúngics. "Parlem de la nostra collita, la nostra vida, que és la fruita dolça", sentencia.

A Miravet, però, coneixedors del riu per tractar-se del primer poble que s'inunda a les Terres de l'Ebre quan creix el riu, no les tenen totes. Per sobre d'aquests 1.800, existeix el seriós risc que l'aigua arribi a la mateixa porta de les cases de la façana fluvial, inundant domicilis, bars i establiments. Alba Fabregat, del bar d'Amadeo de la plaça de l'Arenal, ho sap perfectament. "Cada any puja al mateix nivell. No és cap novetat. Però preocupa que amollin l'aigua de cop: al bar podem tenir moguda. Haurem de treure la porta i pujar les neveres a les taules", relata.

El més greu, assegura, és que es tractava, de nou, d'un episodi que s'hauria pogut preveure perfectament amb antel·lació. "En comptes de soltar els 1.800 metres cúbics per segon ara ho haurien hagut de fer fa dies o setmanes per no fer-ho de cop, perquè seran més", avisa. Si aquest increment, que ningú confirma però que sura a l'ambient de Miravet, es produeix per sobre dels 2.000 metres cúbics per segon, el llum d'alarma entre els veïns i l'Ajuntament s'encendrà definitivament. Caldrà aixecar petits murs d'obra als accessos de les cases per barrar el pas de l'aigua.

"Haurien d'haver-ho alliberat més aviat i els pantans ho haurien assumit", afirma, amb certa resignació, Narcís Borrell, mentre treballa vora el riu reparant els llaguts del pas de barca, que no estan operatius des de fa unes setmanes -l'alt cabal els impediria ara funcionar, de fet-. "Que ens emprenyem no els afecta. Aquestes coses no haurien de deixar que passessin i evitar-se. Aquí potser jo afecta però, a altres pobles, com Tortosa, potser si que afectaria que pugés", afegeix. Si l'episodi tingués lloc a l'estiu, amb la fruita per collir, recorda que encara seria pitjor.

L'explicació que donen a Miravet és clara i coneguda. "És la història de sempre", assegura Borrell, molt crític amb la gestió de la CHE dels desembassaments. Assegura, sense embuts, que són les hidroelèctriques l'autoritat real a l'hora d'amollar aigua des de les preses, tal i com succeïa des de la seva construcció, en plena dictadura franquista. "No ha variat. És com qui té un pius llogat. L'amo d'un pis diu a l'inquilí on ha de penjar un quadre, en quin dia i en quina paret? Farà el que voldrà i quan ho voldrà. Els embassaments i les hidroelèctriques fan el mateix. Els tècnics de la CHE fan, segurament, els càlculs correctes i diuen què han d'alliberar i quan, però mentrestant les hidroelèctriques continuen generant energia i acumulant beneficis", conclou taxativament l'alcalde.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También