Investiguen la venda de pròtesis defectuoses a l’hospital Verge de la Cinta

L‘Audiència Nacional està investigant la multinacional farmacèutica nord-americana Johnson & Johnson (J&J), una de les més grans del món, per haver comercialitzat pròtesis de maluc defectuoses que van arribar a implantar-se en pacients en desenes de països, entre ells Espanya, molt probablement sabent-ho anys abans. Les pròtesis, segons s’ha demostrat en altres causes judicials, alliberen substàncies metàl·liques nocives per a la salut. El jutjat central d’instrucció número 6 de Madrid acaba d’aixecar el secret de sumari d’un cas que va iniciar-se l’agost del 2017 després d’una querella multitudinària que pretenia passar de la via civil a la penal ja que es van aconseguir documents interns de l’empresa on es dubtava de la fiabilitat de les peces.

A Catalunya hi pot haver centenars d’implantats i una altra comunitat molt afectada són les Illes Canàries, amb desenes o fins i tot centenars de casos. A Catalunya aquesta pròtesi s’ha implantat en hospitals com el Clínic de Barcelona (92 pròtesis a 83 pacients del 2003 al 2009), el Parc Taulí de Sabadell o el Verge de la Cinta de Tortosa, entre altres. Les pròtesis implantades al Clínic o al Verge de la Cinta, per exemple, van ser retirades dels pacients en hospitals privats com Barnaclínic (10 intervencions) o la Clínica Terres de l’Ebre, pagant J&J, per tal de no allargar les llistes d’espera dels hospitals públics.

El magistrat instructor ja ha citat a declarar a tres expresidents i un representant legal de Johnson & Johnson a Espanya. Tots ells s’han acollit al dret a no declarar. Entre els altres investigats es troben, a més, enginyers que van dissenyar les pròtesis i altres alts càrrecs de la companyia. Els querellants demanen que se’ls jutgi per delictes de frau en productes sanitaris i estafa agreujada.

Els pacients, representats per l’advocat barceloní Emili Ortiz, defensen que hi havia defectes de fabricació en les pròtesis que els van provocar danys irreversibles després de la retirada de les peces. Basant-se en diversos documents que estan resultant clau en processos judicials contra la multinacional a altres països, asseguren que els problemes ja es coneixien abans de l’any 2010. Segons la documentació, la companyia sabia des d’abans de 2010 que les pròtesis del model ASR XL podien fer mal a les persones. Un 12% d’elles fallava i s’aconsellava retirar-les.

Un dels problemes comuns d’aquest tipus de pròtesi és l’alliberament d’ions metàl·lics de crom i cobalt, nocius per a la salut. Així ho estableix una sentència dictada a Vigo, el 2018, en què un afectat va reclamar a Johnson & Johnson una indemnització per les conseqüències de la seva operació. El jutge estableix com a fets provats que «les partícules metàl·liques presents eren producte del desgast abrasiu produït per tercers cossos i conseqüència d’un defectuós procés de fabricació». Una situació que es produeix en part pel fregament entre la part que substitueix l’os del fèmur (el cap femoral) i la peça que serveix de connexió amb el maluc. Per aquest motiu el fregament genera dolor i impossibilita els moviments.

Les pròtesis solen tenir una vida útil de 15 a 20 anys, però en aquest cas molts pacients es queixaven ben aviat de molèsties, fregaments de les peces, inflors, dolors i fins i tot gangrenes. J&J mai ha reconegut públicament un error de disseny, i fins i tot en alguns judicis ha acusat els cirurgians d’implantar les pròtesis malament.