El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Juegos
El Festival de Cinema de la Terra Alta (In-FCTA) va néixer fa 3 anys de la mà d’uns joves que vivien o estiuejaven a Bot (Terra Alta) i van voler donar sortida al cinema del territori. Entre els emprenedors, s’hi troba Ivan Massagué, actor que ha interpretat papers a sèries com El Barco (Antena 3), Gym Tony (Cuatro) o Benvinguts a la Família (TV3) i que n’ha dirigit les 3 edicions, inclosa l’actual. A més, enguany presentarà el seu primer curtmetratge com a director. Sota el cartell: l’origen (2019), un curt on els protagonistes són els habitants de Bot.
D’on va sortir la iniciativa d’aquest festival?
Se’ns va ocórrer fer un certamen de gent no professional que fessin curtmetratges sobre la Terra Alta. Vam tenir entre 10 i 15 curts i els vam projectar a la fresca, va tenir molt d’èxit: 350 persones, no ens ho creiem. Vam repetir l’any passat i també va ser un èxit.
Es planteja anar més enllà en el format?
Aquest any és bastant decisiu, si torna a ser un èxit, ja ens assentarem i valorarem alguna projecció més professional, i també seriosa, referint-me a un referent nacional de cinema al territori.
Es va inspirar en algun festival de cinema d’alta reputació?
Jo amb la meva feina vaig a uns quants, com a jurat, actor o convidat. En veus molts i tots són diferents, però vas bevent una mica de tots. D’idees en tenim moltes, però materialitzar-les és complicat. Si arriben els ‘quartos’, ens anirem definint més com a festival.
La primera edició comptava amb molt pocs recursos. Com heu vist l’evolució?
Estem igual. Sí que hi ha gent més interessada, hi ha hagut més divulgació quant a premsa, però el creixement és lent.
L’Úrsula Agut, amb qui va començar-ho tot, com participa en l’organització?
Ella és filla de Bot i una persona molt vàlida en l’administració. Aquest festival el muntem entre quatre, amb un bon equip de voluntaris al darrere i de gent, entitats i col·laboradors, una xarxa.
Quant de temps us ha costat la preparació d’aquesta edició?
Un any. Des que va acabar la 2a edició que al setembre ja tornàvem a estar pensant què faríem. Estem molt engrescats perquè la gent en té ganes. Se’ns n’ha anat la pilota una mica, no volem decebre’ls.
De què podrà gaudir el públic?
De tot: de la festa, del bon rotllo... Pensem molt pel poble i pel foraster que passi per aquí. Intentarem que tot surti bé, hi ha unes ganes, una predisposició, una il·lusió que no t’ho pots ni creure. Que no pensem tant durant una estona i sentim més, això seria preciós.
Hi haurà alguna estrena especial?
Hi ha molta expectativa pel dijous: projectem Anne de Marta Viña, una filla de Bot que explica una història sobre el seu pare basada en fets reals. Em sembla que aquest dia serà un èxit, hem hagut de canviar la ubicació.
És un espai obert a tot l’art.
Ja que estem arrencant, aprofitem per fer del festival una plataforma per la cultura i per tothom. La cultura és llibertat i no tanquem la porta a ningú.
A més de projeccions, hi ha programats tallers sobre cinema. A qui van dirigides?
In-FCTA és un festival molt formatiu. Tenim 3 tallers: un amb Paco Caballero, director de Benvinguts a la Família, sobre com fer un curtmetratge. Juli Fàbregas farà dos cursos d’interpretació, per infants i per adults, i Javier Ríos, un per dirigir un actor. És tot molt bàsic perquè la gent sàpiga què ha d’aprendre per fer un curt.
Durant la projecció dels curtmetratges hi ha el director. Quin valor afegit té aquest fet?
És maco. Donem l’oportunitat de fer una mica de debat abans del curtmetratge. Ells poden exposar i després fer preguntes. Val a dir que tothom allà hi té interès, es crea un ambient molt familiar. La idea és que tothom pugui parlar amb tothom.
La idea del festival és acostar la cultura a les comarques. Què queda per fer?
Al final és el mateix escenari, La voluntat i les ganes de voler veure la cultura, d’entendre-la, de jugar-hi. És una cosa imprescindible i necessària. Estem en una era d’Instagram, de falsedat... i trobo que la cultura és l’única cosa a què li hauríem de fer cas i és l’última a què li fem cas.
Per què?
Si tu atens políticament a la cultura, ho tens tot fet: tens educació, creativitat, alegria... la fantasia és bàsica. A vegades a les grans ciutats i els grans festivals perden la humanitat i la proximitat. Al pot petit hi ha la bona confitura.
S’ha aventurat a dirigir un curtmetratge. Actuar o dirigir?
Les dues coses, tot té el seu què. Actuar m’enamora, i dirigir m’ha enamorat. Vaig decidir que en aquest primer seria la gent del poble qui hi apareixeria, però ara em ve de gust dirigir actors. Actuar és una cosa que penso fer tota la vida, si em deixen.
Teatre, televisió o cinema?
De tot s’aprèn. El teatre és el taller, perquè allà no hi ha filtres. El cinema es treballa més a foc lent. La tele és on paguen millor i és més fast food, però també et dona molt de rodatge.
