Jordi Gaseni, alcalde de la Cala: «Tenim molts projectes, però necessitem recursos»

Jordi Gaseni ha sigut investit de nou alcalde de l’Ametlla de Mar. El republicà continuarà aquest mandat al capdavant de l’Ajuntament gràcies a la majoria absoluta que Esquerra Republicana va aconseguir en les eleccions municipals i al suport del regidor d’Entesa per la Cala, Antonio Espuny, amb qui han signat un acord de govern.

Com comencen aquest nou mandat?
Estem molt engrescats. Ara tenim un govern més ample i això és important. El mandat anterior teníem la sensació que érem pocs, era un govern de sis. Ara som set i afegim al govern a l’Antonio Espuny. Ens portem molt bé i així tenim un govern de vuit regidors i podrem fer més projectes.

Quines són les seves prioritats? La Cala ha de fer net de l’endeutament i la pila de sentències judicials...
L’Ametlla encara necessita un temps de recuperació. Hem fet molta faena en aquests quatre anys, però hi ha encara moltes sentències judicials i encara no s’ha fet net. És complicat. Tenim un pagament pendent de tres sentències, dos de les quals hem de fer front ja que es tradueixen en 545.000 euros. També hi ha una altra de la zona de Port Olivet de 410.000 euros. A part d’una altra del Castell de Sant Jordi de 770.000. 

Uf. Arribar al govern amb tot això és jugar en desavantatge.
Tenim un instint de supervivència... I ja sabíem una mica el que ens trobaríem. El 2016 es va registrar l’Ajuntament i es va detenir l’anterior alcalde. Això és molt greu. Però el poble ho sap, que si no fas molta obra és perquè estàs limitat. El 2016 ens va caure el POUM i vam haver de treballar de valent per tindre’n un el 2017. Avui encara hem d’anar treballant modificacions puntuals i anar gestionant-ho tot... El contracte de l’aigua també ens reclamava cinc milions d’euros i de moment se’ns ha donat la raó. Això són bones notícies, anem pel bon camí, i si ara som més colla al govern podrem fer més coses i tindrem més seguretat. 

El problema és principalment urbanístic.
Sí. Volem fer com els anteriors quatre anys: gestionar tot això, però alhora intentar buscar recursos per fer coses en positiu. La Cala és un poble amb moltes edificacions, i això genera recursos però hem de donar molts serveis, sobretot a l’estiu. Estem contents en aquest sentit en la licitació de 901.000 euros de l’Agència Catalana de l’Aigua en millorar les tuberies per evitar que les aigües brutes de la part sud no passen pel centre. Aquest mandat també hem de reunir els recursos per buscar solucions a un litigi al Bon Repòs. Hem de reunir prop de 2 milions d’euros per fer front a l’expropiació i al pagament dels terrenys. 

Quins projectes han realitzat al poble darrerament?
Vam fer el nou paviment en parquet del pavelló esportiu i un nou camp de futbol de set amb gespa artificial sense cautxú. També hem creat el aparcament Llibertat, que té condicions especials per a les persones que tenen casa al poble. 

La Cala duplica la seua població a l’estiu.
Tenim 7.000 habitants... Però al pic de l’estiu, segons els càlculs de la brossa... arribem a 35.000!

Quins altres els agradaria fer?
Tenim molts projectes, però necessitem recursos. Volem potenciar la cultura i ens agradaria estudiar un projecte per millorar la biblioteca que tenim, que s’ha quedat petita i antiga, o fer una de nova. També volem fer un poble més agradable i atractiu, i treballar amb la campanya de civisme ‘M’estimo la Cala’. Volem que la gent prengue consciència, així com potenciar la brigada de neteja o fins i tot crear una d’intervenció ràpida. També ens agradaria fer més manteniment al GR i recuperar el Castell de Sant Jordi. Així mateix estem parlant amb Ports en relació amb l’edifici comercial que es construirà al costat de la confraria vella. Ens va semblar que l’estètica trencava amb l’essència del nostre poble mariner i ens faran una altra proposta de disseny. Un altre problema que s’arrossega des dels anys 80 a la Cala és la zona d’oci. Hi ha molt de soroll. Hem de buscar la forma de trobar-ne una altra el suficient apartada per no molestar veïns, però el suficientment propera perquè els joves no agafen el cotxe. Per una altra banda, la Cala ara té un centre amb 40 menors no acompanyats i hem de treballar entre tots per formar-los i integrar-los en la societat, ja siga en la restauració, gestió forestal...