El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Juegos
Jordi Mulet (Tortosa, 1992) és Grau d’Història, màster de professorat de secundària i màster de Gestió Cultural. El passat mes de febrer es va convertir en el president de l’Associació Amics dels Castells.
Com han anat aquestes primeres setmanes al càrrec?
Bé, molt bé. Sóc historiador i vaig acceptar amb la condició que entre tots fessem pinya. L’altre dia passejava per la vora del riu amb el meu pare i parlàvem que he tingut mala sort a l’hora de convertir-me en president perquè hi ha hagut i hi haurà eleccions. No volem mesclar la política amb la nostra entitat. Durant la campanya no ens implicarem ni farem actes. Perquè el patrimoni de Tortosa és molt llaminer i els nostres socis en poden pensar diferent al respecte. Però les muralles no n’entenen de política: només necessiten ser potenciades i que els hi donem vida.
Quins són els objectius de l’entitat?
L’associació es va crear per reivindicar el patrimoni que tenim a Tortosa. Però el patrimoni no són només «quatre pedres». Jo l’entenc des del riu Ebre (al voltant d’ell s’han format les ciutats), fins la música popular nostra o les persones... Tortosa és la capital històrica de l’Ebre, i seria bo també tenir inquietut per altres localitats o poblacions veïnes. La idea és créixer, que siga territorial. No hem de tancar-nos sols amb Tortosa. La principal tasca és fer difusió. La resta vindrà sol.
A partir de la difusió, més administracions es podran implicar i destinar més recursos?
Sí. Recursos a Tortosa en falten moltíssims, està clar. Però poc a poc ho anirem aconseguint entre tots, si anem fent la tasca de difusió. Cal dir que s’ha recuperat molt de tot el que es va deixar perdre. Es van deixar perdre massa coses, però. Família meua vivia al centre històric, a la zona dels jutjats, i ara la zona s’està intentant recuperar, però costa. L’habitatge és un problema importantíssim al nucli antic. També el cablejat elèctric. Hi ha propietaris i arquitectes que aposten per rehabilitar edificis amb molt de criteri, però les companyies elèctriques fan el que volen amb el cablejat. A vegades he fet rutes mostrant la Mare de Déu de la Cinta a la Porta de l’Olivera i es veu tota envoltada de cables. Si fos de veritat, estaria electrocutada! [riu]
Troba, per tant, que encara hi ha molt de camí per recórrer.
Sí, però això és sempre. La difusió sempre és poca, i arribar fins el final és impossible. El patrimoni sempre s’ha de mantenir. La Sagrada Família podrà acabar-se, però només amb el manteniment que s’haurà de fer mai no estarà acabada del tot. Crec que el caràcter tortosí, històricament, tampoc no ha ajudat massa.
Som deixats?
També és per geografia. Tortosa és «allà baix». Fa cent anys passar el Coll de Balaguer era un problema. Crec que hi ha una anècdota sobre Maria Rosa Molas, que li feia temor seguir cap a Tortosa pel camí que hi havia i la van haver d’anar a buscar. A Tortosa passa que fas actes i sempre van els mateixos. No som 30.000 habitants? Despertem! On està tota la gent? Amb això sóc molt crític. A la gent li falta energia, dinamisme. Ens creiem que som capital, potser sí, però som un poble gran. Als pobles la gent és més senzilla, i es mou més pel seu poble. A Tortosa no. I això també aniria bé a nivell de patrimoni.
Potser els mateixos tortosins no saben tot el que té de valor històric la ciutat?
Tota la raó. Faig de guia moltes vegades, m’agrada molt, i sempre que puc com a professor també porto els alumnes a Tortosa. Molts cops la gent no té ni idea del que hi ha aquí. Què podem fer? Nosaltres, l’associació, sols som un grup d’amics que ens estimem Tortosa i el seu patrimoni. L’any passat, amb l’Associació de Veïns del Centre-Nucli Històric, vaig proposar-li a l’historiador Hilari Muñoz per fer un circuit urbà coincidint que feia 450 anys el Pont de Pedra. Va anar molt bé, va acudir molta gent. La idea d’enguany també és fer una ruta urbana, i després a la tardor fer la gran Diada de l’entitat, voldríem fer una jornada relacionada amb la música, com a patrimoni que també és.
Tortosa té un nucli antic molt gran. Això és un problema a l’hora de gestionar-lo?
Més que un problema, ho veig com una sort. Un privilegi, del qual no en som conscients tots.Tortosa té 6 quilòmetres i mig de muralles. Fa 50 anys no tenien aquesta consciència. Amb la recreació dels Miquelets que ara es fa cada any (la nostra entitat la va impulsar), les activitats a les muralles van fer goig. Crec que tota la societat s’ha d’implicar. És cosa de totes les Terres de l’Ebre fer un pla o projecte per impulsar-les.
El Pla Integral del Nucli Antic de Tortosa va millorar carrers i places, però falta l’habitatge, els comerços... Què podem fer per què la gent hi torne a viure? No es considera una opció.
Es va deixar perdre molt fa temps. Tenim la EOI, la biblioteca, els Jutjats, l’Arxiu... Si al nucli antic perdem l’arxiu, cometrem un greu error. Espero que no. Si passa, serà un punt menys per recuperar el nucli antic. Per exemple, el Diumenge de Rams a les 13 hores en acabar la missa la Catedral tancava les portes. No pot ser. Hi havia molta gent passejant al barri... Hem d’intentar obrir-nos. El problema és que la vida que tenim és de 8 del matí fins tres de la tarda. És una llàstima. A l’estiu al nucli antic anar a fer tapes és un goig... L’Stradivarius ara s’ha ampliat. Fantàstic, que vinguen més botigues, que al Palau Capmany obri un hotel... Falta implicació de tots i pensar en la ciutat. Buscar un acord perquè ningú pergue i tots guanyem. La cultura és una inversió a llarg termini. No és immediat. Però s’ha de fer. I si s’inverteix bé, es guanya.
