Jordina Bravo, artesana barretaire i dissenyadora: "Tothom pot trobar el seu barret"

Fa quatre anys que té un taller a Xerta (Baix Ebre) i també un punt de venda a L'Arca de l'Àvia, a Barcelona. Més informació a jordinabravo.com

Marina Pallás

Whatsapp
Jordina Bravo al seu taller. Un dels seus objectius propers és vendre també a través del seu web. Foto: Joan Revillas

Jordina Bravo al seu taller. Un dels seus objectius propers és vendre també a través del seu web. Foto: Joan Revillas

Jordina Bravo (Xerta, 1974) és artesana barretaire i dissenyadora. Ha estudiat disseny de moda i disseny d’estampació artística tèxtil, així com molts cursos de restauració de roba antiga o de flors de seda. Fa quatre anys que té un taller a Xerta (Baix Ebre) i també un punt de venda a L’Arca de l’Àvia, a Barcelona. Més informació a jordinabravo.com

- Vostè ha estat a diferents ciutats europees abans d’establir-se a les Terres de l’Ebre.

- Bé, mentre estudiava moda a la Llotja de Barcelona em van donar una beca per anar a París. Després dels estudis, he realitzat molts cursos de diferents tècniques de disseny. Un d’ells, per exemple, de feltre (tècnica per fer teixits a partir de la llana), a Hèlsinki.

- Com i quan va decidir tornar a les Terres de l’Ebre i muntar el seu propi taller?

- Va ser a poc a poc. La meua parella va venir a viure a Xerta i jo em vaig quedar un temps més a Barcelona. Però vaig tornar en quedar-me embarassada. Va anar sobre la marxa. D’això ja fa uns quinze anys i vaig començar a les golfes de la casa dels meus pares. A poc a poc, es va anar estenent el boca-orella i la gent m’anava coneixent.

- El boca-orella és important als inicis.

- Sí, i a les Terres de l’Ebre, en ser pobles petits, funciona molt més que en altres ciutats més grans.

- Va ser difícil començar?

- Al principi el taller no era la meua prioritat. Vull dir que primer posava la cura dels meus dos fills petits. Vaig començar a poc a poc, sense cap meta. Al principi no m’hauria pogut guanyar la vida d’això, però no era la meua intenció. Prioritzava els meus xiquets. A mesura que he anat tenint més temps, el taller ja ha anat a més. El taller Jordina Bravo de Xerta ara fa uns quatre anys que el tinc obert, i un cop a la setmana vaig a Barcelona a atendre les clientes d’allà.

- Per què es va especialitzar en barrets i capells?

- No és que m’especialitzés. És que faig barrets, directament. I dins dels barrets sí que em vaig especialitzar en núvies i en flors de seda. Sí que és cert que faig algun altre complement, però no sóc modista.

- Sempre li han agradat els barrets?

- Sí. Ja des de petita en portava i en tenia molts. Mentre estudiava moda vam fer una visita a una escola de Barcelona on feien planxa i restauració de moda antiga i també vam fer un curs d’especialitat en flors de seda. Em vaig apuntar i un dia van portar una barretaire de Londres i em va encantar l’experiència.

- Com definiria el seu estil?

- Sóc bastant eclèctica i versàtil. La gent em demana moltes coses diferents, de forma que m’adapto molt. Sóc força autodidacta. Però sí que és veritat que dins del meu estil sóc sofisticada i romàntica i una mica teatral.

 

- Sembla que últimament es veuen més barrets al carrer. Han tornat?

- Sí que han ressorgit. Jo crec que afavoreixen a tothom. Tothom pot trobar el seu barret i el seu capell. És com la roba, en funció de cadascú li quedarà millor un tipus de barret o un altre, però a tothom pot afavorir. El problema és que a la gent li fa vergonya. I el barret l’has de portar molt segur, amb ganes, si no, es nota.

- El barret és un element de l’imaginari col·lectiu associat a les pel·lícules antigues, per exemple.

- Sí. Els barrets són circulars, però jo crec que mai no han acabat de desaparèixer, sempre han estat aquí. Suposo que han passat a segon terme en algunes èpoques per la mateixa societat: la gent no es passa hores arreglant-se el cabell i sempre volem ser més pràctics. Però ara són més fàcils de portar.

Temas

  • EBRE

Lea También