Ebre ENTREVISTA

Josep Garriga: "Cal una legislació més ferma dels parcs eòlics"

El periodista polític Josep Garriga (Gandesa) va treballar dues dècades al diari El País. Va deixar el periodisme actiu per dirigir la comunicació de la companyia Spanair i després crear la seva pròpia agència.

Anton Monner

Whatsapp
Josep Garriga a Gandesa. FOTO: Cedida

Josep Garriga a Gandesa. FOTO: Cedida

Com a periodista, fill de Gandesa i que treballa a Barcelona, com veu vostè el problema del despoblament?
Tant les conseqüències com les causes del despoblament rural són múltiples i variades. Per tant, erra tothom qui vulgui fer un exercici de simplificació. Volem culpar les polítiques fetes des de Barcelona o Madrid pel suposat maltractament que patim aquestes comarques; als baixos preus dels productes de la terra o a la proliferació dels parcs eòlics. La demagògia política i la mania de culpar els de fora resulta molt rendible, però poc creïble.

Ara que a la Terra Alta s’hi viu millor que fa uns anys i gaudim de serveis bàsics però la pèrdua de població s’accentua: un 11% en una dècada.
Li posaré un exemple molt gràfic que sempre repeteix el meu col·lega de Falset, Toni Orensanz. Al Priorat fa 20 anys hi havia 20 cellers. Ara n’hi ha 200. Malgrat aquesta dada, hi viu menys gent que fa dues dècades. O li faré una pregunta: quants mossos que patrullen per la Terra Alta viuen a la comarca? En canvi, és molt fàcil culpar als molins, als pixapins i als polítics. Però reconec que és un debat complicat donada l’actual conjuntura dominada pels sentiments.

Vostè ha escrit sobre els aerogeneradors. Creu que els ajuntaments han negociat bé el seu establiment?
Cada alcalde negocia com pot i respectant la legislació, si és que n’hi ha al respecte. I aquest buit legal és al que han hagut d’enfrontar-se els nostres alcaldes. I, és clar, a l’enveja típica entre pobles. Jo soc un ferm defensor de l’energia eòlica, perquè és sostenible i no genera residus, i és essencial per a la lluita contra el canvi climàtic. Però també estic en contra de la massificació. I en aquest tema s’ha fet molta demagògia. Miri, aquí a la Terra Alta-no hi ha cap projecte damunt la taula per instal·lar nous parcs: tots ells estan projectats des de fa més d’una dècada, quan es van aprovar els decrets de la Generalitat.

Per què ho diu?
Perquè després tenim actituds inversemblants com les de l’alcalde de Batea, que ara s’apunta a l’onada en contra dels parcs quan cal tenir en compte que els decrets d’aprovació es van fer quan governava el seu partit a la Generalitat i ell n’era parlamentari.

Hauria de ser la Generalitat qui negociés les compensacions, per poder-ne rebre més diners?
A Espanya només hi ha dues comunitats autònomes que han resolt aquest tema: Galícia i Castella La Manxa. Tos dos governs autonòmics han fixat un impost, inclòs en les seves competències, a les companyies elèctriques i que ha estat avalat pels tribunals de la Unió Europea. Desconec la raó per la qual la Generalitat no tira endavant un impost d’aquest tipus, però ho hauria de fer. I no serà perquè els ajuntaments afectats no li hagin demanat. No pot ser que cada alcalde negociï per la seva banda amb les elèctriques, els advocats de les quals es coneixen la lletra petita de totes les lleis i reglaments. O anem tots a una o això és campi qui pugui.

No creu que als pobles on s’instal·len els molins haurien de tenir una rebaixa a la factura elèctrica?
El debat per a mi és què en fem dels diners que recapten els ajuntaments per ubicar aquestes instal·lacions a les seves poblacions. Si aquests diners han de servir per pagar els focs artificials o les orquestres de les festes majors, malament rai. S’han de destinar a crear activitat productiva i econòmica, no a confeti. No crec que sigui possible rebaixar la tarifa elèctrica donat l’actual marc elèctric, amb un mercat regit per subhastes i on es fixa el preu del quilowatt, amb independència de la font de producció.

Temas

Comentarios

Lea También