Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Joves ebrencs s’obren camí en el món creatiu

Reportatge. Cinc emprenedors entre 22 i 25 anys de Jesús i Roquetes desenvolupen propostes artístiques en projectes professionals dins l’estricte i tancat món laboral  

Meritxell Farreny Solé

Whatsapp
Aida Chavarria i Tània Tomàs, actives en les humanitats i la moda. FOTO: Joan Revillas

Aida Chavarria i Tània Tomàs, actives en les humanitats i la moda. FOTO: Joan Revillas

Cada cas diferent és alhora semblant. De no abandonar mai les arts, de tornar-hi després d’una estada a l’àmbit científic, d’aflorar l’esperit creatiu en un moment  important o d’adonar-se que s’ha d’apostar pel que un estima. Sigui en un entorn propici o en col·laboracions idònies, els cinc casos de joves emprenedors presentats comparteixen l’instint de saber inferir el sentit del repte i de tirar endavant els seus projectes. Treballen des d’una mirada crítica, detallista i polivalent i són conscients de l’oportunitat de les xarxes socials, de les mancances de la societat i de l’educació que aquesta fa possible, dintre el prisma de cada disciplina.  

De petita, Tània Tomàs dissenyava peces de roba per a les seves amigues, una part llavors relegada a hobbie. Ocupava els anys d’escolarització i de batxillerat científic estudiant i fent cas omís o aplacant l’instint creatiu. Com a primera formació escull física i matemàtiques i, el 2015, endega un projecte de moda anomenat TaniaTomasX per donar empenta al que realment l’apassiona. "Va arribar un moment en el qual em vaig adonar que estudiava per guanyar-me la vida i que depenia de mi començar a fer el que m'agrada sense haver de recórrer a l'altra via", comenta. Segons Tomàs, "no importa si estàs enmig d'alguna altra cosa, ja que si el projecte t'agrada, sempre trobaràs moments per dedicar-t'hi".

Els estudis li han proporcionat disciplina per centrar-se en encàrrecs i col·leccions pròpies- compta amb tres d’enllestides: Imperial, Ethereal i Midnight-i té clar que en, acabar-los, aprendrà sobre confecció, patronatge i muntatge d’una passarel·la. El despertar l’ha portat a teixir la seva pròpia roba i a abanderar un estil de vida i alimentació saludable. A l'hora de dissenyar, apunta que "gaudeix construint els vestits, sobretot aquells que li donen més llibertat per incloure el seu estil, encara que sempre ho faci tenint en compte a les persones que han de portar-los i les seves preferències personals".Ara està desenvolupant una col·lecció inspirada en l’artista Alfons Mucha que relacionarà amb un projecte de retirs vegans i creixement anomenat Scapedel, aquest mes de setembre al delta de l’Ebre. 

Aida Chavarria li retorna la imatge. Ja de petita participava en concursos d’escriptura i en l’època estudiantil també dugué una vida atrafegada. Recentment, ha dissenyat un vestit de núvia amb la seva mare a l’estudi Ailadisseny, dedicat a mallots de competició. Comença un doble grau en periodisme i humanitats però abandona la primera per no sentir-s’hi còmoda. El 2017, com a recurs terapèutic per superar un mal moment, llença ACH, un compte d’instagram que dóna visibilitat a la seva imaginació. El concurs Font de Santa Caterina li premia el microrelat 48 segons, el publiquen al blog ‘La bona confitura’ i el representen escènicament.

Enguany, ha realitzat el curt Epitaph, tast d’un procés experimental per saber què desitja i, per ara, li agradaria entrar en el món literari i editorial. En efecte, és estudiant en pràctiques a l'editorial Som Ara Llibres. Li fascina "la gent atrevida que aposta pels seus somnis sense por", sabedora de mantenir un equilibri entre els extrems; "entre arriscar-se seguint impulsos i intuïcions i planejar cada pas". "Creu que és important aprendre tot el que puguis, construir-te sobre una base sòlida per tenir clar què vols, però sobretot allò que no vols. És per això que ha iniciat projectes tan diferents com ACH, els microrelats o el curtmetratge. Són experiments, proves, coses que li venia de gust fer, exercicis de perfeccionament, etc.", explica. Demanaria més vides per estudiar astrofísica o enginyeria genètica, fet que prova la base cultural adquirida.  

Eduard Sànchez recull la forma de crear per catarsi atès que cap obra que realitza, firmant sota el segell ARBO, és gratuïta, ja que hi vehicula inquietuds personals. Les arts "l'han acompanyat des de petit i "mai les ha obviat per centrar-se en altres assignatures "aparentment" més pràctiques", afirma.  En referència al cinema, considera que pot ser un element de cohesió social i un catalitzador que faci aflorar els dubtes i preocupacions de l'espectador. Tot i això, "és una eina que s'ha de saber utilitzar, ja que ara mateix als joves, generalment, els és més fàcil mirar un vídeo documental de la plataforma Netflix o un post de Facebook que llegir un llibre de 300 pàgines".

S’ha graduat a l’Escola Superior de Cinema i Audiovidual de Catalunya (ESCAC) en l’especialitat de director d’art, elecció que rememora la tria del batxillerat de dibuix. L'atreu aquest àmbit atès que s'encarrega de la decoració dels espais, de la psicologia dels personatges i de tot el que els defineix; aspectes que per guió no s'incideixen ni es matisen. Segons Sànchez, "el seu departament crea volum i personalitat". 

Vol fer el salt a la indústria cinematogràfica europea, una vocació que descobrí per sorpresa gràcies a l’alternativa Comunicació Audiovisual a l’institut de Roquetes. El detonant fou guanyar la categoria d’estilisme amb l’obra Cafè als premis CinèTIC. Fins ara, ha estat treballant en els films Elise y Marcela d’Isabel Coixet i Gente que viene y bah, de Patricia Font, i en un futur no descarta estudiar botànica o arquitectura. Actualment està editant el curt Cangrejo i preparant Los Apaches amb l’equip de l’ESCAC. La botànica podria ser l’interès romàntic que ha desencadenat l’escriptura de la sèrie i projecte de futur ECO

Aida Mayor ha interpretat bona part de les obres de Sànchez. Actriu formada a les escoles Nancy Tuñón i la Bobina i representada per l’agència d’actors Faràndula, als tretze anys s’apunta al grup de teatre d’Aldover i estudia el batxillerat escènic per enfocar el seu objectiu professional. Sempre ha intentat sentir l'art a prop sense plantejar-se deixar-lo enrere. Per a ella, "l'art és creativitat i la creativitat t’ajuda a tirar endavant projectes personals siguin artístics o no. Ens espanta emprendre i és normal. Potser ens fa por que no surti bé; però si mai ho intentem, mai res tirarà endavant", comenta. 

El seu propòsit és introduir-se al món teatral i de la performance -com a única i primera opció-  i compaginar-ho amb l’escriptura d’obres pròpies. Conscient que el món de l’art no és del tot estable, "assumeix aquest inconvenient perquè és el que la fa més feliç". Aquest estiu ha participat en el festival Cacau de Girona amb l’obra (Em)plenar-nos i actualment està estudiant comunicació i indústries culturals‌, per complementar la seva formació. També li agrada escriure, i d’aquí ve que s'iniciï en la direcció de curtmetratges i en l'elaboració d'obres de teatre. "Escriure em permet ordenar totes les idees que tinc i també que es quedin plasmades en paper; que no s’esfumin. M’agrada idear projectes amb un rerefons i explicar històries que facin pensar a l’espectador", menciona. 

 

De moment, ha elaborat una obra de teatre que espera presentar així com ultimar i portar a concurs el curtmetratge Brief que ha escrit i dirigit amb el suport d’un equip de confiança, entre els quals Gerard Cardona. 

Aida Mayor i Eduard Sànchez, al rodatge del curtmetratge ‘Pè-sols’. FOTO: cedida

Pel que fa a Gerard Cardona, ha estudiat un grau superior en Il·luminació, Captació i Tractament d’Imatge a l’Institut Caparrella, on guanyà el Premi Llanterna Digital amb l’obra Molt lluny d’aquí, i, amb Robert Caudet, ha muntat la productora GR Films- ara anomenada Eridan Artsamb la intenció d'oferir un servei de cinema i d'imatge professional en general. Gràcies a la productora, ha impulsat els curts Lo sé i Pols, juntament amb la col·laboració de Miquel Mayor com a dissenyador gràfic, entre d'altres. La iniciativa és fruit de rescatar el vessant artístic i creatiu que havia mantingut silenciat durant l’etapa escolar i de la idea de fer cinema per a potenciar les Terres de l’Ebre. "El cinema és una eina que permet expressar ideesque la gent hi pugui empatitzar a través dels personatges", explica. Li agradaria créixer i expandir a creativitat en aquesta direcció i combinar la realització de pel·lícules musicals amb d'altres amb un subtext explícit i de crítica social. 

 

Tota la vida que sent estima pel cinema, en canvi, l'interès per la fotografia sorgí als 20 anys. Va cursar el batxillerat científic amb la intenció d’estudiar geologia que al final es decantà per ciències ambientals però que no l’entusiasmà. Això no obstant, no s'ha desvinculat de la ciència; la segueix igual que la música, la poesia i la pintura. Per amistat, el 2014 s’uní a la gira del grup Segonamà, com a fotògraf, en cerca d’un mitjà alternatiu per expressar-se; una experiència que encara perdura. La fotografia és l’esglaó que espera que el porti al cinema com a director de fotografia, una meta que persegueix.

Gerard Cardona, amant de la fotografia, del cinema i de les Terres de l’Ebre. FOTO: Laia Plana

Els perfils tractats obren un espai d'inspiració per a aquells que vulguin tirar endavant les seves idees i que no se'n sentin suficientment segurs ni gaire empoderats i serveixen d'exemple de motivació, tenint en compte que els passos efectuats no estan calculats matemàticament; la passió i l'esforç els han dut al moment present.

Comentarios

Lea También