Joves migrats sols aprenen un ofici 
en pràctiques a empreses ebrenques

Actualment a les Terres de l’Ebre hi viuen 546 joves migrats sols que estan protegits per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Des de l’organisme i les diferents entitats que gestionen els centres es treballa per donar les eines necessàries als joves perquè puguin viure autònomament un cop són majors d’edat. Existeixen programes d’inserció laboral on molts d’aquests joves aprenen un ofici i s’inicien en el món professional.

La segona part de la formació consisteix en fer pràctiques en alguna de les empreses del sector al que pertany l’ofici estudiat. Marouane, Hichame i Mohamed són tres joves de 18 anys migrats sols que viuen a les Terres de l’Ebre. Tots tres estan fent pràctiques en diferents empreses del territori. Marouane està en un magatzem de fruita, Hichame està a la cuina d’un restaurant i Mohamed està treballant al camp. Fa gairebé dos anys que van arribar a Espanya amb 16 anys en Mourane i Hichame i 17 anys en Mohamed, i ara estan esforçant-se per aconseguir el seu objectiu: trobar una feina.

Marouane explica que ell , igual que la majoria dels joves migrats, ha vingut per la seva família. «Per ells estic aquí» afirma. Tal com explica la directora de la DGAIA, Ester Cabanes «ells marxen del seu país per manca d’expectatives. Potser allà (al seu país d’origen) amb dos persones de la família que treballen no poden arribar a final de mes podent menjar tots».

Un camí difícil amb un objectiu

Els tres joves estan satisfets de ser aquí, tot i que, tal com expliquen, el camí fins Espanya va ser molt dur i adaptar-se a una nova societat els va ser difícil. «Al principi gairebé no sabia ninguna paraula i no podia parlar amb la gent. Ara ja sé parlar i em sento bé» explica Morouane. Tot i això, ningú d’ells faria marxa enrere, ja que consideren que a Espanya tenen més oportunitats que al seu país d’origen (Marroc). Actualment cadascun d’ells està vivint amb tres companys més en pisos de semiautonomia coordinats per la Unió Temporal d’Empreses de la Fundació Mercè Fontanilles i la Fundació Privada Resilis. Es tracta d’un Servei de residència o pisos per a joves vinculats a Programes d’Inserció Laboral (PIL).

Les persones que viuen en aquests pisos adquireixen amb l’entitat un compromís de formació o de treball i poden viure-hi fins els 21 anys. L’objectiu d’aquest servei és facilitar l’autonomia dels joves i reforçar la seva independència. Durant aquest temps, la majoria d’ells, es centren en aconseguir el certificat de professionalitat, com és en el cas d’en Marouane i Hichame, o bé directament desenvolupen unes pràctiques laborals, com ha fet en Mohamed. L’objectiu de la DGAIA amb aquest sistema és «que la persona jove afronti el seu futur com a persona adulta amb suficients garanties i reduir al màxim el nivell de risc de no assolir una plena integració social».

Segons Cabanes, «hi ha molts nínxols laborals que estan buits, que no troben gent per treballar» afirmant que aquests adolescents troben una nova oportunitat en aquests llocs. La directora considera que a les Terres de l’Ebre hi ha places de treball per cobrir i que aquests adolescents tenen moltes ganes de treballar. A més, explica que la resposta de les empreses que han obert les seves portes ha estat totalment positiva i han hagut resultats molt bons.

Segons la directora, les Terres de l’Ebre són «terra d’acollida». «Aquests joves tenien com a objectiu viure a Barcelona i aquí estan molt bé. Ara no marxarien cap a la capital» afirma Cabanes remarcant la bona rebuda dels adolescents al territori ebrenc.

Tal com s’informa en les últimes dades publicades per la DGAIA, el sistema de protecció atén 4.215 joves emigrats sols, dels quals el 7,5% viuen a les Terres de l’Ebre. Es tracta sobretot de nois (el 98,1%) i majoritàriament es troben en edats compreses entre els 16 i 18 anys. El 2018, explica Cabanes, va haver una arribada massiva de joves vinguts sols i durant aquell temps l’organisme es va esforçar per donar-los un lloc on viure. Aquest any, però, l’objectiu principal ha estat aconseguir «la seva inclusió a la nostra societat». Malgrat això, fora de l’entorn laboral, tots tres han patit situacions de discriminació, com és el cas de Mohamed, que explica que va ser expulsat d’un bar per ser marroquí. «El gerent del local ens va dir que no acceptaven ‘moros’ i que marxéssim» relata indignat. «Tinc una amiga catalana que és molt amable amb mi, però també he trobat gent racista que m’ha tractat malament» afirma el jove.

Tots tres coincideixen en què no es senten com un més a la societat i que, tot i que ha hagut gent que els ha acollit molt amablement, també s’han trobat persones que han estat irrespectuoses amb ells. Hichame, per la seva part, explica que hi ha molta gent que contínuament els mira malament. El jove comenta que si pogués enviar un missatge a totes aquestes persones els diria que «cada persona és diferent» i que cal evitar les generalitazions.