L'Ametlla recupera la història del ferrovellers del mar

Fa un segle que el fons marí del golf de Sant Jordi amaga les restes d’una dotzena de grans vaixells, enfonsats durant la Primera Guerra Mundial pels submarins alemanys. El Medjerda, en què van morir 352 persones; l’Almiral de Kersaint, enfonsat pel submarí U64 després d’una persecució, o el Cavour, un transatlàntic italià conegut com el ‘Correu’ i que es troba a 54 metres de profunditat, són alguns dels derelictes, àmpliament estudiats per Josep Maria Castellví i Josep Guarro al llibre 'La guerra secreta del Mediterrani. Submarins alemanys i vaixells aliats a la costa de Tarragona (1914-1918)'. 

Una exposició al Centre d’Interpretació de la Pesca de l’Ametlla de Mar recorda la història d’aquells vaixells, les restes dels quals es troben entre 45 i 105 metres de profunditat, juntament amb la menys coneguda dels ‘ferrovellers del mar’. Es tracta dels bussos o homes granota que de forma pionera es van dedicar a extreure el ferro dels vaixells situats a menor fondària, a mitjan segle passat. Després de la Segona Guerra Mundial, el ferro era molt escàs a tot Europa i es pagava a molt bon preu, pel que els vaixells enfonsats prop de la costa van començar a ser desballestats per empreses que rebien concessions per poder extreure aquest metall. 

Antonio Cabal, de 84 anys, va ser un d’aquests ferrovellers del mar. Nascut a Tarragona i resident a l’Ametlla de Mar, aquest químic jubilat recorda la duresa d’aquells treballs. Amb uns mitjans molt precaris, havien de baixar a gran profunditat i posar dinamita a diversos punts del vaixell per extreure’n les grans planxes de ferro. «En un dia  podíem treure dues, tres o fins a cinc tones de metall», recorda des de la seva casa de Calafat. 

Antonio Cabal es va dedicar durant cinc anys a aquesta feina i a l’Ametlla de Mar va extreure ferro del Cavour i el Fert, un altre vapor enfonsat davant la costa del delta de l’Ebre. Fent les immersions, va patir fins a tres atacs de descompressió, dels quals es va poder recuperar sense problemes, explica. A més de Cabal, l’exposició també recorda la figura d’altres pioners de l’Ametlla de Mar «i alguns dels primers ‘homes granota’ d’aquest país que ja utilitzaven l’escafandre autònom», detalla al Diari l’historiador i documentalista submarí Josep Maria Castellví. És el cas de Francesc Blai (Paco ‘el Rana’) i Aniceto López, «que un cop es va acabar aquesta febre als anys seixanta fins i tot va participar amb el seu germà, com a bus especialista, al rodatge del llargmetratge nord-americà, Krakatoa: East of Java, dirigida per Bernard L. Kowalski», explica  Castellví. 

Sense dubte, el Cavour o el ‘Correu’ és el vaixell més conegut pels ferrovellers del mar i també pels pescadors de la zona. «Va ser desballestat sistemàticament als anys cinquanta i seixanta en diverses campanyes», comenta l’historiador i documentalista submarí. 

Al marge de la riquesa generada en el seu dia pel metall extret del derelicte, hi cal afegir els mateixos objectes procedents del carregament del vaixell. «Aquests variats objectes estaven formats per cobertes de roda de bicicleta, botons, teixits i testos, al marge dels béns personals del passatge i la tripulació que no van estar recuperats el dia del naufragi per la confusió generada pel salvament. Fins i tot hi havia ampolles de vi de la marca Pellegrino, unes bodegues sicilianes especialitzades en vi de Marsala», explica Castellví. 

L’àncora del vaixell, recuperada del fons del mar pel pescador Bernat Margalef, es troba actualment exposada al port de l’Ametlla de Mar, davant el Centre d’Interpretació de la Pesca. La zona és molt bona com a calador i la xarxa se’ls va quedar enganxada. «Pensàvem que trauríem un bot del ‘Correu’, però la nostra sorpresa va ser quan vam treure l’àncora», explica Margalef. 

A l’exposició es poden veure altres objectes recuperats d’aquest i altres vaixells, com ara un sextant, un respirador o sortida d’aire, plats i coberts. 
«Ara comptem amb una maqueta del Cavour, però volem anar incorporant noves maquetes de tots els vaixells enfonsats i també material divers recuperat pels pescadors, per fer una exposició permanent», explica al Diari l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni.

Un segle de la 'Guerra Secreta a la Mediterrània'

Durant la Primera Guerra Mundial la costa catalana va ser protagonista d’un important conflicte bèl·lic, que va deixar una dotzena de vaixells enfonsats davant el delta de l’Ebre i el golf de Sant Jordi. «Només tres milles nàutiques separaven la neutralitat espanyola del camp de batalla marí. Era la distància que abastaven les aigües territorials, les úniques a la Mediterrània occidental on, suposadament, es podien refugiar i circular els vaixells aliats sense ser atacats pels submarins alemanys», explica l’historiador Josep Maria Castellví. Per aquella ruta que resseguia fregant la costa llevantina, hi van circular aquells anys tota mena de vaixells mercants carregats de mercaderies (molt sovint carbó) i tropes entre el nord d’Àfrica i els països europeus en guerra. Però en arribar a la costa tarragonina, entre el cap de Tortosa i el cap de Salou, molts capitans optaven per navegar en línia recta per guanyar temps i sortien a aigües internacionals, moment que aprofitaven els destres submarins alemanys per torpedinar-los.

El passat 11 de maig es va complir els cent anys de l’enfonsament del Medjerda, un vapor francès que feia la ruta d’Oran a Port Vendres. Com a conseqüència del torpede, la nau es partí en dos i la major part dels passatgers, que es trobaven sopant, van desaparèixer amb el naufragi, que ara resta a 105 metres de fondària, a unes 10 milles del cap de Tortosa.  De les 575 persones que viatjaven a bord del Medjerda, en resultaren finalment 352 mortes o desaparegudes. 
Pel que fa al Cavour, es va enfonsar a quatre milles de la costa de la Cala, per la col·lisió amb el vapor artillat d’escorta italià Caprera, «la freda i tempestuosa nit de l’onze de desembre de 1917, navegant amb les llums apagades, golf enfora, per evitar ser vistos pels submarins, mentre duia emigrants italians a l’Argentina». 

Segons Castellví, la història del vaixell pren un aspecte de guió cinematogràfic quan es descobreix que al mes de gener de l’any 1909, amb el seu nom original Florida, va col·lidir, enmig de la boira, a unes 150 milles de Nova York, amb el transatlàntic Republic de la White Star Line (coneguda pel Titanic). Llavors es va salvar però uns anys després va acabar al fons de la Mediterrània. 

Altres vaixells enfonsats són el Giuseppe, Ausonia, Chulmleig, Perim o Lefkosia, entre altres.