Más de Ebre

L'Associació veïnal Lo Rafal d'Alcanar reclama posar en valor les trinxeres que ha deixat al descobert l'últim temporal

Es tracta de la línia de fortificació que unia els dos nius de metralladora de la Guerra Civil a la platja de l'Estanyet

ACN

Whatsapp
El president de l'Associació Cultural Lo Rafal, Joaquim Buj, i l'arqueòleg, Damià Grinyó, observant un dels nius de metralladora de la platja de l'Estanyet, davant del cartell informatiu d'aquests elements

El president de l'Associació Cultural Lo Rafal, Joaquim Buj, i l'arqueòleg, Damià Grinyó, observant un dels nius de metralladora de la platja de l'Estanyet, davant del cartell informatiu d'aquests elements

L'últim temporal marítim ha deixat al descobert les trinxeres de la fortificació militar, construïda per l'exèrcit republicà, el 1936, a l'inici de la Guerra Civil espanyola, a la platja de l'Estanyet de les Cases d'Alcanar (Montsià). Es tracta d'una de les estructures de defensa que formava part del conjunt de fortificacions militars que es van construir a Alcanar, així com a la resta del litoral català, com a element dissuasius a possibles desembarcaments del bàndol nacional. En concret, la llevantada ha destapat la trinxera que unia els dos nius de metralladora que estan uns metres endinsats a l'aigua i, actualment, desplaçats de la seva ubicació original. L'Associació Cultural Lo Rafal d'Alcanar ha reclamat que s'aprofiti la descoberta per documentar les trinxeres i endegar un projecte de recuperació que posi en valor aquesta part del patrimoni contemporani del municipi.

El president de l'Associació Cultural i Veïnal Lo Rafal d'Alcanar, Joaquim Buj, ha explicat que tenien constància de l'existència de les trinxeres a la platja de les Cases d'Alcanar pel gran volum de documentació, però no les havien vist fins ara. Buj ha reclamat que, aprofitant les gravacions i les fotografies que es van fer els dies posteriors al temporal, moment en el qual les antigues infraestructures de defensa es veien millor, s'impulsi la recuperació d'aquesta part del patrimoni bèl·lic del municipi. Amb els pas dels dies el mar ha tornat a tapar bona part d'aquests elements de fortificació i des de 'Lo Rafal' reclamen una actuació del consistori.

L'associació cultural han demanat a l'Ajuntament d'Alcanar que s'hi inclogui la nova descoberta en la declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) que preparen per al conjunt de fortificacions de la Guerra Civil que hi ha al terme municipal. "No sé si caldria fer un altre BCIL i mirar que es fa aquí – a l'Estanyet-, però ens agradaria que fos una actuació integral i no una cosa aïllada", ha assenyalat Buj. L'entitat aposta per excavar les trinxeres, documentar que hi ha, fer una planimetria, i endegar un projecte de recuperació. De fet, 'Lo Rafal' ha demanat que s'estudiï una actuació prioritària en aquestes trinxeres per diferents motius.

"L'Estanyet és un lloc emblemàtic del municipi. Són les fortificacions més properes al poble i en les quals és més fàcils d'accedir", ha apuntat el president de l'entitat cultural canareva. 'Lo Rafal' treballa des del 2008 en recuperar i "reivindicar" el patrimoni de la Guerra Civil a Alcanar. Entre 2009 i 2011, es va desenvolupar un estudi sobre la línia de costa fortificada que es va posar a disposició del consistori, i han treballat arranjant elements antics i fent visites guiades per donar a conèixer tot el patrimoni existent d'aquest període de la història contemporània de la població. "És patrimoni del poble i som una entitat que lluitem molt perquè en formi part. Que no sigui només la cultura ibera, si no que la cultura contemporània estigui a l'abast de tothom perquè és un actuï més que tenim al municipi", ha defensat Buj.

L'origen

Com ha explicat Damià Grinyó, arqueòleg i historiador d'Alcanar, totes les fortificacions de defensa de la línia de costa catalana, inclosa la del municipi del Montsià, es van començar a construir a partir del fatídic bombardeig que va dur a terme un buc del bàndol nacional, anomenat 'Canàries', a Roses (Alt Empordà) on va enfonsar un vaixell guardacostes i va produir grans destrosses.

A Alcanar, segons Grinyó, documentades, hi ha una trentena d'estructures al llarg de tot el litoral. Es tracta de búnquers, bateries, nius de metralladors, trinxeres i fortins, entre altres. L'estructura de la platja de l'Estanyet consistia en dos búnquers (o nius de metralladores) encarats al mar i distanciats uns 50 metres entre ells, amb una trinxera d'evacuació cadascun que confluïen en la trinxera principal de la platja – la que ha descobert la llevantada-. Aquesta donava accés al refugi polvorí on es guardava l'armament, descasàvem o dormien els soldats. Les estructures eren ocupades per destacaments de 4 o 5 persones que feien torns.

L'arqueòleg també ha defensat la necessitat de "conservar i preservar" tot aquest patrimoni davant del pas del temps i, especialment, dels temporals que els estan "degradant".

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También